Cent anys després de la consecució de la jornada laboral de vuit hores, gràcies a l’anomenada ‘vaga de la Canadenca’, el Museu d’Història de Catalunya presenta, fins al 19 d’abril, una exposició sobre una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català. 

LAURA GARCÍA MARTÍNEZ; MAR GARCÍA RODRÍGUEZ,  estudiants de tercer de Periodisme

El conflicte conegut com La Canadenca va començar el gener de 1919, quan l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro(la filial a Barcelona) va realitzar una sèrie de canvis que suposaven la disminució dels salaris del personal de facturació. Les persones afectades van demanar suport a l’únic sindicat al qual podien adreçar-se en aquell moment per veure si es podia fer alguna cosa al respecte i no permetre que el seu salari disminuís. La resposta de l’empresa va ser l’acomiadament de tots aquells que ho van fer. La resta del personal va solidaritzar-se amb els seus companys el 5 de febrer i van fer vaga. 

L’empresa, de nou, va fer fora a 140 treballadors, i els van substituir per treballadors d’altres seccions. Tres dies després, el 8 de febrer de 1919, gairebé tots els treballadors es van solidaritzar amb els companys acomiadats i la vaga va ser de quasi tota l’empresa. 

Aquesta gran vaga suposava que es paralitzessin molts àmbits de la societat, ja que sense electricitat el transport no funciona, suposant que es dificultin els proveïments i el treball a les fàbriques i oficines. Mentrestant, les empreses no paraven de donar ultimàtums als seus treballadors que estaven fent vaga, donant-los dies màxims per tornar al treball. En aquest interval de temps, molts treballadors van ser empresonats per no acudir al seu lloc de treball o per incompliment a les autoritats (l’autoritat militar va voler, en més d’una ocasió, publicar avisos per la ciutadania i no va poder perquè les persones encarregades es van negar). 

Un mes més tard, el 24 de març de 1919, davant l’incompliment d’alliberar els presos, es va declarar una vaga general on es van afegir molts treballadors d’altres empreses i Barcelona va entrar en un major col·lapse. A conseqüència d’aquesta fleca es van produir els acomiadaments de molts més treballadors i del tancament de moltes patronals. 

Cua a la fleca durant la Vaga General (Museu d’Història de Catalunya)

Finalment, gràcies a la lluita dels treballadors van aconseguir molts canvis a millor. Entre els resultats: l’acceptació de la jornada laboral, l’alliberament de la majoria dels presos (molts es van negar a imprimir o publicar avisos dels militars de les conseqüències que tenia el fet de no anar a treballar), els increments del salari, la capacitat legal de negociació dels sindicats, i la readmissió d’aquells que havien estat acomiadats per fer vaga. 

Des de llavors, la vaga de la Canadenca ha estat un símbol davant les lluites i les millores laborals que s’han aconseguit a la ciutat de Barcelona. Tot i això, mai s’ha deixat de lluitar per millorar les condicions i encara queda molt per fer, sobretot ara que s’estan tornant a viure la pèrdua de molts drets laborals ja aconseguits anteriorment. 

Video informatiu sobre l’Exposició «La Vaga de la Canadenca» (Laura García, Mar García, Paula López)

A l’exposició que trobem al Museu d’Història de Catalunya existeix una planta dedicada a la vaga de la Canadenca, on s’explica tot el que va passar, tot el que es va lluitar i el que, finalment, es va aconseguir. Hem tingut el plaer de parlar amb la comissària de l’exposició i la historiadora, Dolors Domingo, qui ens ha parlat de la importància d’aquesta vaga, i de l’important que és fer l’exposició per explicar tant pel que va suposar en aquell moment com pels anys vinents que van seguir. 

Quin ha estat el motiu de l’exposició de la vaga de la Canadenca?

La vaga de la Canadenca va ser un punt d’inflexió en la història de l’economia del país?

Creu que existeix alguna vaga de tal importància com la Canadenca o que hagi aconseguit un resultat tan important?

Actualment, podem dir que s’ha avançat respecte a els avenços aconseguits després i durant la vaga de la Canadenca o hem retrocedit?

A continuació, podem observar els sous que hi havia en diferents branques de la producció a la província de Barcelona, anys després de la vaga. Cal destacar que els preus es troben en pessetes l’hora. 

Diferents sous dels peons dependent de la branca de producció (Unión Eléctrica de Cataluña; Mar García)

A continuació, podem veure les quantitats de manera més detallada i clara del salari dels obrers qualificats.

Diferents sous del obrers qualificats (Unión Eléctrica de Cataluña; Mar García)

Per últim, tant a Catalunya com a Espanya s’han produït una sèrie de vagues que han marcat la història. En el següent Infogram es pot veure de manera més detallada i ordenades cronològicament, algunes de les vagues més històriques.

Infogram sobre les vagues més històriques d’Espanya i Catalunya (Laura García)