FOTO: RV RACING PRESS

La temporada 2006, el pilot asturià es va convertir en el pilot més jove en guanyar dos títols consecutius de la Fórmula 1

El 22 d’octubre del 2006, Fernando Alonso es convertia en el pilot més jove en aconseguir un bicampionat de Fórmula 1, després d’haver assolit el primer un any abans. Va coronar-se com a campió del món al Gran Premi del Brasil, de la mà de l’escuderia Renault, després de batre a un dels millors pilots de la història de la competició, Michael Schumacher. El pilot asturià i l’alemany arribaven amb possibilitats d’emportar-se el mundial, però l’espanyol li va guanyar la partida i va acabar aixecant el títol al cel del país carioca.

El pilot asturià va iniciar la temporada 2006-07 amb l’anunci de la seva darrera  etapa al volant de l’escuderia francesa. Amb Renault s’havia coronat com a millor pilot del món, guanyant el seu primer i únic mundial de Fórmula 1, fins al moment. L’espanyol cercava nous reptes i necessitava fer el salt a un equip més competitiu per assolir-los. El primer Gran Premi s’apropava i Alonso estava molt convençut de les seves possibilitats, indicatiu que el monoplaça funcionava a la perfecció. El R26 va complir les expectatives, durant tota la temporada regular, a la perfecció, fins a arribar al punt de superar les estadístiques de la darrera campanya. En aquell primer circuit, Fernado Alonso va assolir el cel del podi, superant a Scumacher i Räikkönen. El que resta d’aquesta excelsa temporada és història de la Fórmula 1, “el nano” ho tornava a fer.

Encara que durant la segona meitat del campionat, Alonso només va guanyar un Gran Premi i Schumacher en va guanyar quatre, el jove pilot de l’escuderia Renault va fer fortalesa del seu gran inici de curs -sis victòries en nou carreres-. A més d’aconseguir pujar set vegades l’esglaó més alt del podi, el pilot d’Uviéu va quedar en segon lloc fins a set cops, fet que va contribuir a la classificació final. No podem oblidar que aquell any va aconseguir la seva primera victòria al Gran Premi d’Espanya, aconseguint el respecte dels cent mil espectadors de Montmeló.

Fernando Alonso va debutar a la categoria reina de l’automobilisme l’any 2001 amb l’equip Minardi i, dues temporades més tard, Renault es va aconseguir els seus serveis. L’asturià va romandre a l’escuderia francesa durant un total de quatre temporades (2003-2006), aconseguint en les dues últimes el campionat mundial. Després de guanyar el títol el 2006, va signar amb McLaren, on només estigué una temporada, per retornar l’escuderia Renault, l’equip amb el qual va tocar el cel de la F1. Després d’aquesta decisió, no va tenir el mateix rendiment que en les darreres campanyes i el 2010 va decidir agafar embranzida i fer el salt de qualitat que necessitava la seva, en aquell moment, poc fructífera carrera, fitxant per Ferrari, una de les escuderies més potents del circuit d’automobilisme. Va competir, defensant l’escuderia del cavall, durant un total de cinc temporades seguides i, tot i que no va aixecar cap títol mundial, va demostrar el seu gran pilotatge, assolint la segona posició en tres de les temporades. Ja el 2015, Fernando Alonso va tronar a McLaren, però aquest cop no va obtenir els resultats esperats. Durant quatre campanyes a l’escuderia britànica, no va ser capaç d’assolir cap victòria.

Pel que fa a avui dia, es troba competint amb l’equip Alpine -abans conegut com a Renault-, on sembla que donarà les últimes espurnes d’una carrera que, any rere any, es va aigualint.

Artículo anteriorDones dinamitades pel silenci
Artículo siguienteOperación Triunfo: Veinte años del talent-show que lo cambió todo