La consola que va introduir color als videojocs va sorgir al 21 d’octubre de 1998

A dia d’avui, la totalitat dels joves tenen una videoconsola a les seves mans. Una Playstation d’última edició, Wii o una Nintendo Switch Lite, per exemple. Si ens remuntem 23 anys enrere, va tenir lloc un gran avenç tecnològic al món de les videoconsoles. La Game Boy Color, la versió millorada de la Game Boy original, va ser llançada al mercat al 21 d’octubre de 1998 a Japó. La segona consola de videojocs de la mà de Nintendo incorporava com a gran novetat la pantalla en color i un hardware més sofisticat.

Els creadors van considerar que la Game Boy era massa simple i faltava capacitat creativa en el maquinari. Per aquest motiu, va sorgir la Game Boy Color. Era una consola més petita que la original, però lleugerament més gran que la Game Boy Pocket. Com a diferència, només feia servir 2 piles AA enlloc de 4. El color comptava amb un processador el doble de potent i quatre vegades la memòria del sistema disponible.

Evolució

Enllaç de l’Infogram sobre l’evolució històrica de Nintendo des dels seus origens fins al llançament de la Game Boy Color al mercat:

https://infogram.com/evolucio-de-nintendo-1h7j4dvoj5dk94n

Ventes

La portàtil de Nintendo va arribar a Nord Amèrica i Europa un mes després del seu llançament al Japó. Segons la propia Nintendo en un informe de vendes, la companyia nipona va vendre 31 milions d’unitats de GBC arreu del món des del 1998 al 2003, una molt bona xifra tenint en compte el curt cicle de vida. Les vendes combinades de Game Boy (118,69) i Game Boy Color es van xifrar en 150 milions d’unitats a tot el món. 

El Japó constitueix gairebé el 30% de les vendes totals combinades, amb prop de més de 32 milions i mig de consoles venudes. El continent americà se’n van vendre més de 44 milions, xifra molt semblant a la de Europa, que el segueix amb 42 milions. 

Impacte social

La rellevància tecnològica de la Game Boy és indiscutible. Ara bé, per què va trascendir socialment? Segons Diana Van der Valk, experta en videojocs, pel moment inclusiu que es vivia als anys 90 i el bon ús del markèting ssón els motius principals. Resposta que dona en una conferència celebrada als Països Baixos. L’especialista destaca la importància de la GB, ja que va ser la prova que els dispositius portàtils serien el futur. Hem de pensar en els anys 80 els telèfons encara eren fixes.

Diana Van der Valk: «La Game Boy va revolucionar el sector»

La primera consola portàtil va ser Microvision amb un únic joc, tot i que costa imaginar un altre dispositiu que no sigui la Game Boy. La Nintendo Company va aprofitar l’oportunitat del mercat per fer el llançament de Game & Watch el 1980, modelada a partir de la Microvision. La Game & Watch va ser tot un èxit!

El 21 d’abril de 1989, després del gran èxit de la primera consola, Nintendo crea la Game Boy, exhaurida al cap de pocs dies. Es crea un icona cultural que canviarà la manera d’entendre els jocs. La seva senzillesa va ser un diferenciador respecte altres màquines com l’Atari Lynx i la Sega Game Gear. “L’arribada de la Game Boy suposa el naixement d’un nou món. Abans havies de conformar-te amb un sol joc, però amb la nova videoconsola podies triar”, declara l’experta en videojocs. 

Un valor afegit

El sector creixia a passos de gegant gràcies a l’avenç constant de la companyia Nintedo. Una mostra és el llançament de la Game Boy Color, que millora considerablement les prestacions i dona un valor afegit al producte amb els diferents colors. Van der Valk assegura que l’evolució de les GB és “inèdita” tenint en compte en el moment tecnològic en el que ens trobàvem. No només va ser un èxit per les prestacions de la videoconsola, sinó que va venir acompanyada d’una graella de jocs que han resultat ser dels més exitosos de la història. Pokémon i The Legend of Zelda.

Jocs més venuts

  • Pokémon Gold and Silver (2000) – 23,100,000 de ventes
  • The Legend of Zelda: Link’s Awakening (1998) – 3,830,000 de ventes
  • The Legend of Zelda: Oracle of Ages (2001)/ Oracle of Seasons (2001) – 3,960,000 de ventes
  • Pokémon Crystal (2000) – 6,390,000 de ventes
  • Pokémon Trading Card Game (1998) – 3,720,000 de ventes
  • Super Mario Bros. Deluxe (1999) – 5,070,000 de ventes
  • Yu-Gi-Oh! Duel Monsters 4: Battle of Great Duelists (2000) – 2,500,000 de ventes
  • Pokémon Pinball (1999) – 5,310,000 de ventes

Article realitzat per: Guillem Llorens, Gerard Màdico, Guillem Moya, Joan Guzmán, Maria Guix i Marc Lladó

Artículo anteriorL’ALTERNATIVA NUCLEAR
Artículo siguiente59 anys del bloqueig estatunidenc a Cuba