El NO a la Guerra del Vietnam 54 anys després

L’any 1967 els Estats Units d’Amèrica estaven sumits en una espiral de protestes contra la Guerra de Vietnam i desobediència civil que va culminar amb la Marxa sobre el Pentàgon el cap de setmana del 21 i 22 d’octubre. La Mobe (National Mobilization Comittee to End the War in Vietnam) va organitzar la mobilització amb 100.000 manifestants amb l’objectiu de pressionar el president Johnson a declarar el final de la guerra.

La protesta va començar amb un míting al Lincoln Memorial. Allà es va instar a posar fi a la protesta pacífica contra la guerra. La manifestació va congregar persones de grups polítics diversos, com hippies, activistes negres o veterans de guerra. Des del Lincoln Memorial, prop de 50.000 manifestants es van desplaçar cap al Pentàgon on la 82a Divisió Aerotransportada havia format barricades per impedir el pas. Les forces de seguretat van fer servir gas lacrimogen i les culates dels rifles per dissoldre la manifestació. Tot i això, prop d’uns 800 manifestants es van quedar tota la nit i la protesta es va allargar fins a l’endemà.

Com a curiositat a destacar, alguns activistes propers al moviment hippie van intentar mitjançant la meditació «fer levitar» o fins i tot aixecar el Pentàgon. Entre els activistes s’hi trobaven Abbie Hoffman, Jerry Rubin o Allen Ginsberg. Durant la manifestació, La Mobe tenia pensat llençar des del cel més de 10.000 flors a sobre del Pentàgon, però aquestes van ser interceptades per agents encoberts. Finalment, moltes d’aquestes flors van acabar dipositades als canons dels fusells de la policia per part dels manifestants. En aquest moment va néixer la famosa frase «flower power».

L’opinió pública del país sobre la guerra

L’opinió pública estatunidenca estava bastant polaritzada en relació amb l’actuació governamental al Vietnam. Només sis de cada deu americans estaven a favor de l’actuació i les polítiques del govern a Vietnam. No obstant això, retirar-se de la guerra no era una opció per la majoria de la població, ja que vuit de cada deu estatunidencs ho rebutjaven. Sí que hi havia consens general per arribar a un acord amb la guerrilla armada del Vietcong, atès que gairebé 9 de cada 10 enquestats s’hi mostraven favorables.

Article realitzat per: Marc Gázquez, Erik Jiménez, Miquel Martínez, Laura Minobas, Maria Mondéjar i Àlex Honrubia

Artículo anterior«Neruda, cállate tú», la crítica al poeta medio siglo después
Artículo siguienteL’estret de Magallanes «compleix» 502 anys