El desplaçament dels presos en 43 anys i la campanya dels familiars en el seu trasllat a Euskal Herria

Els sindicats ELA, LAB, Steilas, ESK, HIRU, EHNE i CGT es manifesten des de la Delegació del Govern amb la iniciativa ‘Izan bidea’, per «donar solució a la situació dels presos». PABLO LASAOSA

Han passat 21 anys de l’assassinat de Máximo Casado, funcionari de la presó de Zaballa, en mans del grup organitzat ETA. Un atemptat que demostrava que la banda tornava a tenir al punt de mira als funcionaris de presó, no ho feien des del juliol de 1997 amb l’alliberació de José Antonio Ortega Lara, segrestat pel grup. Dies després de l’assassinat de Casado, ETA reafirmava l’atenció a les presons quan va enviar un fax a la presó de Córdoba.

«Carceleros, tendréis guerra y muerte por todos aquellos compañeros y compañeras patriotas que habéis maltratado física y psicológicamente… Vuestros días están contados»

Carta d’ETA a la presó de Cordoba

El grup parlava dels 521 membres que tenien, en aquells moments, en presons d’Espanya i França. Des de 1978 fins a l’actualitat, el nombre d’empresonats de la banda ha anat variant, amb una evolució creixent fins a la dècada del 2010: l’any on succeeix l’últim atemptat mortal del grup. De fet, el 20 d’octubre de 2011, ETA anuncia el cessament definitiu de l’activitat armada.

Presos d’ETA
Infogram

!function(e,i,n,s){var t=»InfogramEmbeds»,d=e.getElementsByTagName(«script»)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(«script»);o.async=1,o.id=n,o.src=»https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js»,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,»infogram-async»);

Euskal preso eta iheslariak etxera

En els últims anys s’han convocat diverses manifestacions per tot el País Basc proclamant el retorn dels presos a la regió. Sota lemes com Izan bidea, ibiltarien sarea (‘Sigues el camí, la xarxa de caminants’), Presoak etxera (‘Els presos a casa’) o Euskal preso eta iheslariak etxera (‘Presos i fugats bascs a casa’). Demanen que l’estat acabi amb el règim d’exepcionalitat que viuen els presos bascos i que actuï com ho farien amb altres casos. Recorden que ja fa 10 anys que no hi ha atacs violents per part d’ETA, i això s’hauria de tenir en compte amb la condemna i els trasllats. També assenyalen que amb la pandèmia, la situació de llunyania s’ha agreujat i cal, més que mai, que els 104 presos fora de la regió tornin al País Basc.

«expresar nuestra indignación para decir basta al sufrimiento, a la ruleta rusa del alejamiento, a la vulneración de las personas presas y sus familiares y, en definitiva, para decir basta a la sed de venganza de los estados»

Mikel Mundiñano, de Sare, en una manifestació

Política de dispersió

L’any 1989 el govern de González aplica una política de dispersió pels presos d’ETA. Aquesta consistia a allunyar els membres entre ells, de manera que estiguessin repartits per totes les presons de la península, i distanciar-los del País Basc, nucli de la banda des dels seus orígens. En el pas dels anys aquesta política s’ha anat afeblint gràcies al fet que una part dels empresonats han tornat a la regió.

Font: EpData

Actualment el Partido Popular està estudiant reinserir la política de dispersió perquè no considera que el penediment individual sigui cert, sinó que és un interès mutu entre el partit de Bildu i el PSOE. Per aconseguir-ho, utilitzarà les tres decisions en què l’Audiència Nacional qüestiona el penediment individual en una ‘carta-tipus’ firmada per quasi tots els traslladats de la banda.

Fet per: Guillem Pedroche, Oriol Rigat Soler, Maria Ana Stoian, Joan Valentín i Laia Vives.

Artículo anteriorOperación Triunfo cumple 20 años de su primera aparición en pantalla
Artículo siguienteL’increment del preu de la llum castiga les famílies