El projecte de Llei dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022 està previst que s’aprovi definitivament el pròxim 21 de desembre. Després del suport rebut al Congrés dels Diputats, amb 188 vots a favors i l’adhesió d’11 partits, el següent pas és que el Senat voti favorablement per l’aprovació definitiva. L’executiu format pel PSOE i Unidas Podemos surt reforçat amb la nova llei pressupostària i consolida la legislatura fins a principis de 2024. 

Què són els pressupostos?

Els pressupostos generals de l’Estat representen les despeses i les previsions d’ingressos que la Hisenda Pública Espanyola efectua durant l’any corresponent, referint-se al sector públic espanyol. El Govern és qui decideix com s’organitzen els pressupostos i quina quantitat de diners es destina a cada partida. Un cop el Govern ha redactat els pressupostos, han de ser aprovats per la majoria del Congrés i Senat.

En cas de no ser aprovats en el primer dia de l’exercici econòmic corresponent, els pressupostos de l’exercici anterior queden automàticament prorrogats fins a l’aprovació d’uns nous. Aquesta situació s’ha donat de forma recurrent a Espanya. L’any 2012 es van prorrogar els pressupostos de l’any anterior; mentre que en els anys 2017 i meitat del 2018 els comptes de l’Estat van estar definits pels pressupostos aprovats l’any 2016. Finalment, a mitjans del 2018 van aprovar uns nous pressupostos que van portar els comptes estatals dels anys 2019 i 2020. L’aprovació definitiva dels pressupostos és un èxit total per la democràcia espanyola, que no veia dos pressupostos aprovats de forma consecutiva des dels anys 2015 i 2016. Més encara, si tenim en compte que aquells pressupostos es van aprovar per majoria absoluta del Partit Popular, mentre aquest han estat executats per un govern de coalició i el suport definitiu d’onze partits polítics.

Com estan repartits els pressupsotos de l’any 2022

Els Pressupostos de l’any 2022 comptaran amb una despesa rècord gràcies a la injecció dels fons europeus i la recuperació econòmica després de la pandèmia de Covid-19, cosa que permetrà incrementar la dotació de pràcticament totes les partides i destinar determinades quantitats als joves hi ha les rendes baixes.

Les pensions, les prestacions per desocupació, les despeses de personal i el pagament dels interessos del deute sumaran una quantitat propera als 250.000 milions d’euros, cosa que equival a més de la meitat dels més de 450.000 milions de despeses pressupostàries.

Els Pressupostos generals de l’estat per al 2022 incorporen increments per a les pensions contributives i per a les pensions mínimes i no contributives, que beneficiaran un total de 10 milions de pensionistes. Les pensions concentraran un total de 171.165 milions d’euros

La Seguretat Social preveu rebre l’any vinent en aportacions de l’Estat un total de 36.276 milions d’euros, dins d’aquest sector s’han destinat 289 milions al programa d’investigació sanitària. Pel que fa a la taxa d’atur compta amb una assignació inicial de més de 22.000 milions d’euros. 

L’accés a l’habitatge destaca pels fons destinats al programa de construcció d’habitatges de lloguer social en edificis energèticament eficients, amb una dotació de 500 milions d’euros,

Quant a les polítiques de cultura i esport, el govern destinarà 1.589 milions d’euros. En el cas de la investigació, desenvolupament, innovació i digitalització, és destinaran 13.298 milions d’euros.Cal destacar que el projecte pressupostari del 2022 destina lliuraments a compte rècord a les comunitats autònomes amb 490.000 milions d’euros.

Quina part dels pressupostos es destina als joves i Fons de recuperació europea

Els Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2022 inclouen partides destinades a ajudar a la part de la població més jove. Aquests pressupostos procuren una recuperació justa després de la Covid-19, segons diu el Govern d’Espanya. Aquesta anomenada recuperació justa pretén incorporar 12.550 milions d’euros en les diferents partides pressupostàries en matèria de joventut.

Actualment, molts d’ells tenen dificultats per trobar un lloguer assequible, i, per tant, es troben davant la impossibilitat d’emancipar-se a l’edat que molts voldrien, o bé, es veuen obligats a compartir pis per repartir despeses. Els sous baixos i les condicions laborals precàries o inestables desencadenen aquesta problemàtica. Per garantir l’accés a l’habitatge, aquesta partida pressupostària rebrà un 46,3% més segons la Presentació del Projecte de Llei dels pressupostos que ha publicat el Govern. Aquest augment de la inversió es tradueix en 500 milions d’euros totals, més 200 milions d’euros per al bon lloguer jove per ajudar amb el lloguer a joves fins als 35 anys.

Pel que fa a l’educació, hi haurà una partida pressupostària que oferirà una injecció econòmica de 2.199 milions d’euros per a beques. D’aquesta manera es garanteix l’accés de molts joves a estudis superiors.

El Ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, ja va anunciar un «bono cultural jove«, que ofereix fins als 400 euros anuals perquè els joves els inverteixin en cultura. El total de la partida pressupostària per aquesta mesura és de 210 milions d’euros. L’objectiu és que s’inverteixin aquests diners en cultura, un sector que ha patit considerablement les conseqüències de la Covid-19. Al mateix temps vol apropar als joves a la cultura nacional. Es pretén diversificar les opcions que tindran aquells que gaudeixin del «bono», excloent la tauromàquia i els continguts digitals violents.
Tot i les diferents partides pressupostàries que estan pensades per la gent jove, la Comissió Europea ja va anunciar la creació d’un Fons de Recuperació econòmica postpandèmia, anomenat Next Generation EU. Aquest fons té un total de 750.000 milions d’euros que es dividirà entre els diferents països membres de la Unió Europea. Aquest fons econòmic té l’objectiu d’ajudar en la recuperació econòmica dels països pensant en el futur d’aquests, per tant, garantint que els joves d’avui en dia tinguin un futur pròsper. Amb aquesta injecció econòmica, el Govern de l’Estat ha pogut destinar més diners a les diferents partides pressupostàries que afecten directament als joves del país.

Artículo anteriorSpotify Wrapped: el sonido de 2021 en bucle
Artículo siguienteUn mar de plàstic, una realitat ambiental