La migració constant de persones de l’Orient Mitjà i d’Àfrica cap a Europa és una realitat que existeix des desenes d’anys. L’any 2019 aproximadament 2.5 milions de persones es van veure forçats a fugir a Europa. Sense la migració, la població europea s’hauria reduït en mig milió de persones segons informa l’Eurostat. Pel que fa les sol·licituds d’asil, l’any 2020 se’n van presentar 472.000, de les quals un 23% procedents d’Àfrica i un 21% de l’Orient Mitjà.

Rutas migratorias: Afganistan

Des de la presa de poder dels talibans, milers d’afganesos han buscat vies per abandonar el país. Molts dels refugiats afganesos han demanat asil a potències frontereres com Pakistan. Malgrat això, alguns tenen l’esperança d’arribar al continent europeu. El cap de la Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, ha manifestat que tots els estats membres faran “tots els esforços possibles” per garantir la seguretat de tots els ciutadans afganesos que van treballar amb el bloc europeu.

Font: euronews

Rutas migratorias: Senegal

Una de les rutes migratòries més actives fins el moment és la utilitzada pels migrants per arribar a les Illes Canàries. Els migrants inicien el seu viatge des de la costa senegalesa travessant tota l’Àfrica Occidental. Segons les dades aportades per ACNUR, més de 23.000 persones van arribar a l’arxipèlag canari l’any 2020. Aquest any 2021, entre els mesos de gener i setembre van morir, almenys, 874 persones, fet que representa el doble de morts que l’any anterior.

Font: euronews

Ianus, el joc

Per tal de deixar enrere les dades i, a més, viure el procés migratori en primera persona, el joc que trobaràs  al final de l’article explica les històries de Mame, Nesime, Huria i Bombo. El joc, anomenat Ianus, fa referència al déu dels començaments i les transicions. En la partida, els personatges descobreixen què els espera després de ser forçats a fugir a Europa.

Nesime és refugiada afganesa encallada a Istanbul. Va néixer en 1979, el mateix any en què la Unió Soviètica va envair l’Afganistan. Des de llavors, Nesime no ha tornat al seu país, ja que l’Afganistan porta sumit en un cicle de violència des de llavors. La història de Nesime i la seva família és la història de milers de refugiats afganesos que intenten fugir de la violència. A través de Nesime, travessem fronteres des de l’Afganistan a l’Iran i a Turquia.

Persontages

Meuth Rassol Diagne, coneguda com Mame, és una dona senegalesa de 35 anys. Viu en Mbour, un poble pesquer a uns 100 quilòmetres de Dakar. Té tres filles de quinze, nou i dos anys, i un fill de set. El seu marit va marxar en piragua per a arribar a Espanya a la recerca d’una vida millor i Mami té l’esperança de fer el mateix.

Bombo Ndir és una dona senegalesa i educadora social. Mare de cinc fills i un altre en camí. El seu objectiu és marxar del Senegal per buscar un futur millor a Europa, concretament a França. Pren la decisió després que el seu marit la faci fora de casa. Decideix migrar per poder treballar i tenir una casa, veient-se obligada a deixar enrere els seus fills.

Huria és una nena de 9 anys que marxa d’Afganistan amb els seus pares i dos germans. Al ser tan jove, no entén per què marxen. Així, Només sap que hi ha moltes bombes i que els seus pares estan nerviosos i tenen por. Intentaran arribar a Europa, sense destí. La seva frase preferida és “Oh my god” i el seu somni és tenir un llit per ella i la seva germana petita.

Autors: Marc Gázquez, Laura Minobas, Erik Jiménez, María Mondéjar, Alexander Honrubia, Miquel Martínez

Font: 5W

Artículo anteriorLa incultura azota a España
Artículo siguienteBritney Spears necesita tu ayuda