El gabinet de comunicació constituït el 1990, Intermèdia, va ser fundat per l’advocat i periodista Toni Rodríguez Pujol
LAURA GARCÍA ORTIZ i ANA MONFÀ, estudiants de tercer de periodisme
Intermèdia és una agència de comunicació que s’encarrega de generar polítiques i estratègies comunicatives pels seus clients des de fa 30 anys. Segons el fundador, Toni Rodríguez Pujol, la clau de l’èxit del gabinet és la passió per comunicar i “la gran qualitat humana del nostre equip”.
Qui conforma el grup
Intermèdia va néixer l’any 1990 de la mà de Toni Rodríguez, advocat i periodista. Des d’aleshores han incorporat al seu equip de treball companys amb diferents estudis que han ajudat a construir el gran grup que Intermèdia és avui dia. Destaca l’arribada, l’any 2016, del consultor de comunicació i especialista en Comunicació Política i Electoral, Albert Ortas, qui s’ha convertit en director general de l’agència.
Aina Rodríguez, una de les components de l’equip, és llicenciada en Comunicació Audiovisual i especialista en Comunicació Corporativa i en Estratègia en Nous Mitjans i Xarxes Socials. Li acompanya Eva Pallàs, treballadora d’Intermèdia des de l’any 1992 i que s’encarrega, principalment, de la preparació d’esdeveniments. A elles s’hi suma Carme Alba Rozas, periodista amb un Màster en Gabinets de Comunicació i Relacions Públiques, i Roser Alcocer, llicenciada en Filologia Anglesa i amb un Màster MBA de Direcció i Administració Empresarial per l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE). El setè integrant de l’equip és el periodista i crític de cinema, Carles Matamoros, qui té el seu propi mitjà cultural dedicat a aquest àmbit del cinema anomenat Transit.
El fundador, Toni Rodríguez, declara que el grup de treballadors es tracta d’un nucli dur de set persones fixes, però s’afegeix un nombre variable d’estudiants en pràctiques i de col·laboradors externs que s’uneixen a cada projecte segons sigui la complexitat de cada cas i les seves pròpies necessitats de producció.
Tasques i objectius de l’agència
Clients d’Intermèdia
Entre les seves fites més destacables trobem la victòria de la campanya electoral d’Antoni Negre, client seu, a la Cambra de Comerç de Barcelona i l’assistència a Joan Laporta en la seva candidatura per presidir el Futbol Club Barcelona (FCB). Tot i així, en l’actualitat treballen per a empreses i clients de diferents àmbits i sectors. Alguns dels seus clients més coneguts hi són Airbnb, La Maquinista, Abacus o el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
Cronologia senyalada del gabinet de comunicació
- 1990: Fundació de l’agència al Carrer de Luis Antúnez del barri de Gràcia. Victoria de la campanya electoral d’Antoni Negre Villavecchia a la presidència de la Cámara de Comercio de Barcelona. Primer client de la agència.
- 2003: Col·laboració amb Joan Laporta per la seva candidatura a la presidència del Futbol Club Barcelona (FCB).
- 2005: InterMèdia creix i es trasllada del Carrer de Luis Antúnez al Carrer Entença.
- 2015: L’agència es trasllada al seu nou despatx de l’Avinguda Diagonal 419.
- 2016: Incorporació d’Albert Ortas com a director general de l’agència.
- 2020: Eduard Navarro entra a l’accionariat d’Intermèdia Comunicació.
Toni Rodríguez Pujol, el creador d’Intermèdia
Toni Rodríguez Pujol, periodista i advocat, va ser el fundador d’Intermèdia 30 anys enrere. Seguint la seva passió per comunicar, l’any 1990, va decidir establir la seva pròpia agència de comunicació; Intermèdia, al barri de Gràcia de Barcelona. Avui, reconeix que amb dedicació, empatia i treball en equip, es pot arribar molt lluny.
Quina és la clau de l’èxit d’Intermèdia?
La clau, si és que n’hi ha alguna, és la passió per comunicar, per saber què fa la gent, perquè ho fa i com ho fa. Per voler-ne aprendre i per voler-ho compartir. Per estar sempre disponibles, amb l’antena sempre posada. Per ser empàtics. Per no ser invasius. Per no voler fer cap paper que no ens pertoqui. Per ser creïbles i no haver enganyat mai ningú. Per anar actualitzant contínuament les nostres competències I. sobretot, per la gran qualitat humana del nostre equip.
Com us podeu organitzar per treballar amb clients i empreses tan diverses i de sectors tan diferents?
Els continguts poden ser molt diversos, però les tècniques són sempre bastant semblants. Es tracta d’explicar fàcilment coses complexes, crear cercles de confiança, saber titular i argumentar bé i encertar els millors canals i moments de transmissió dels missatges. Sembla fàcil, però no ho és.
Amb set treballadors, especialitzats en àmbits diferents, es pot tirar endavant una agència com aquesta?
Sí, perquè de fet es tracta d’un nucli dur de set o vuit persones fixes, però hi ha un nombre variable d’estudiants en pràctiques i de col·laboradors externs que s’afegeixen a cada projecte segons sigui la complexitat de cada cas i les nostres pròpies necessitats de producció. Això ens permet descobrir i valorar el talent de persones que inicien aquí la seva carrera professional i fins i tot s’hi queden. Tres dels nostres actuals companys van començar així.
Com heu aconseguit que, per exemple, Joan Laporta confiés en vosaltres per portar la seva candidatura a la presidència del Futbol Club Barcelona?
Nosaltres vam entrar a gestionar la comunicació de la candidatura a través d’en Xavier Roig, un altre consultor de comunicació i amic meu de tota la vida, que havia estat contractat com a director de campanya per en Ferran Soriano. Roig havia estat prèviament recomanat a Soriano per una consultora de Nova York coneguda seva. Tots tres vam formar un equip excel·lent i jo estic molt orgullós d’haver-hi treballat del bracet, i haver contribuït, encara que només fos una miqueta, a corregir el rumb que duia el Barça cap al desastre econòmic i esportiu al qual estava abocat. Evidentment, jo no ho hauria pogut fer sense disposar de l’equip d’Intermèdia.
Creu que la victòria d’Antoni Negre, en la seva campanya per presidir la Cambra de Comerç de Barcelona, i en la qual vau participar, va ser la fita que us va potenciar com a agència?
Si, aquella victòria va ser fonamental, literalment, per Intermèdia, que havia fundat només sis mesos abans de les eleccions d’abril de 1991. Per Intermèdia també és un orgull haver contribuït al gran canvi en positiu que va liderar Antoni Negre i Villavecchia, que és tot un senyor que va evitar la decadència de la Cambra i fins i tot de Barcelona com a centre d’activitats econòmiques i especialment, firals.
Creu que sense aquesta victòria l’agència hauria estat el que és avui?
No ho sabrem mai. Les coses han anat així i n’estem molt contents. Jo, quan em pregunten aquestes coses, me’n recordo sempre de 4,3,2,1, la novel·la de Paul Auster que justament especula sobre què hauria passat si haguessin passat altres coses. No ho sabem. Probablement, la resposta forma part d’un món paral·lel que mai no coneixerem. Però jo no crec en la sort. Jo crec que la sort és el resultat d’algunes regles que encara ens són desconegudes.
Ha tingut Intermèdia cap moment de crisi interna o externa que hagi afectat com a conjunt empresarial i/o de manera econòmica? Com va ser la solució d’aquest problema?
I tant que sí. Més de dues i de tres vegades. Però l’avantatge que tenen les crisis és que si no et mors, en surts reforçat. De solucions màgiques no n’hi ha. Es tracta, tot simplement, de no defallir, reaccionar amb voluntat de sortir-se’n i d’adaptar-se a les circumstàncies. Jo sempre dic que saber llegir les situacions inesperades i improvisar solucions és tant o més important que planificar. Crec que el senyor Darwin ja ens ho va ensenyar d’alguna manera, quan va dir que “Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més ràpides, ni les més intel·ligents sinó les que s’adapten millor als canvis». Crec, sincerament, que Intermèdia s’ha sabut adaptar sempre als canvis. I els que vindran encara!
Tot i que, com bé diu Rodríguez, mai podrem saber què hauria estat d’Intermèdia sense els seus èxits, si podem dir que els seus objectius aconseguits gràcies a la seva voluntat d’adaptar-se a cada moment i la seva passió per comunicar, han fet d’Intermèdia una agència exitosa en el món de la comunicació.
