II Jornada AJE sobre la Divulgació Científica a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB

Paula Serrà, Estanislau Serrano, Jordi Vidal, Claudia Torregrosa i Ada Solà

Per segon any consecutiu, se celebra la Jornada AJE sobre la Divulgació Científica a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Entre els assistents, els convidats del primer bloc de la jornada de conferències: Miguel Ángel Cajigal, Nadia Alonso López, José María Perceval, Carlos Briones i Núria Simelio com a moderadora de l’acte. 

II Jornada AJE de ciència

Aquest dilluns a les 09:30h del matí l’aula magna de la Facultat de Comunicació de la UAB s’ha omplert d’alumnes de 1r i 2n curs del grau de periodisme, degut a la celebració de la II Jornada AJE de Ciència, que ha estat promoguda per la UNED i la Academia Joven de
España.
Enric Marín Otto ha obert l’acte plantejant el conflicte de divorci entre ciència i societat. Dins el marc de la presentació, l’ha seguit la intervenció de Yolanda Peña Cervantes, la vicerrectora adjunta de divulgació Científica, UNED.
A continuació, Iria da Cunha, doctora UNED y académica de Número AJE ha fet una breu introducció de l’Academia Joven de España, de només cinc anys d’història, és una de les més joves. L’acadèmia compta amb cinquanta acadèmics amb paritat de gènere i pretén donar
visibilitat i representar els científics joves, també busca promoure la ciència com a opció professional.

Les dificultats de la divulgació cultural

«L’història de l’art es divulga molt malament. Imagineu si estem malament de divulgació cultural que ens trobem en unes jornades de divulgació científica”

Així ha obert Miguel Ángel Cajigal, “el barroquista”, el primer bloc de la jornada: Nuevos modelos de comunicación científica. Ha reivindicat que el primer problema de la divulgació cultural és que es creu que només amb llegir i escriure n’hi ha prou. “Costa molt entendre que la història de l’art no és simplement llegir sobre ella, hi ha eines científiques darrere”. La seva intervenció s’ha emmarcat dins la temàtica Viejas y nuevas plataformas: experiencias en la divulgación de la historia del arte. L’historiador ha plantejat que els canals moderns en molts casos són un espai en què es volca informació més veraç i més estricte que als canals tradicionals (TV i ràdio), i que alguna de la informació cultural més específica que es dona es fa per Youtube.

Perills i possibilitats d’informar-se amb Tiktok

“Ja no només consumim contingut, sinó que també el produïm, això comença amb Youtube l’any 2005, i té una part positiva i també una part més fosca”

Amb aquestes paraules ha estrenat el seu bloc: Tiktok y comunicación, Nadia Alonso López, investigadora i professora de la Universitat Politècnica de València. Quan López ha preguntat qui té Tiktok de la sala, només cinc mans s’han aixecat i quan posteriorment ha preguntat qui no coneixia l’aplicació, ningú l’ha aixecat. “La Pandèmia va marcar un punt d’inflexió en moltes coses i també a tiktok, a partir de 2020 el seu públic objectiu va augmentar en edat, degut al confinament. “Es preveu que aquest 2023 Tiktok tanqui essent l’aplicació mésdescarregada”, ha declarat la investigadora.
Estan canviant les noves formes de cerca, els joves ja no fan servir Google com a buscador sinó Tiktok, segons un article publicat al New York Times. López ha plantejat el següent conflicte sobre el consum d’informació a Tiktok: “Què passa quan ens informem a través de Tiktok? moltes vegades no hi ha un enllaç per consultar la informació”. La investigadora pretén plantejar si estem ben informats a través de Tiktok, i afirma que ens ho hem de preguntar. Alonso ha explicat que com a resposta ha aquest conflicte, la plataforma verifica diversos continguts, hi ha plataformes que es dediquen a desmentir bulos com la Organització Mundial de la Salut que durant la pandèmia es va obrir una conta per desmentir certs continguts.
“Abans de compartir un contingut verifiqueu-lo”, així ha tancat López el seu bloc.

La gran vampiritzadora: La Intel·ligència Artificial

“La IA vampiritza produccions humanes ja digitalitzades”

José María Perceval ha presentat el bloc Pánicos Humanistas: utopías y distopías de la Inteligencia Artificial en los estudios de ciencias sociales. “No considero la IA intel·ligència, és un gestor del coneixement, que rastreja les preferències dels usuaris i les personalitza, les ordena, veu de les produccions humanes”. La IA seguirà el camí de doblar-se cada dos anys, però això significa un forat negre, tot el que sigui funcionarial serà substituït per la IA.
Perceval ha posat sobre la taula la qüestió dels drets d’autor: “la IA no inventa res, vampiritza i construeix. I el procés es pot desconstruïr amb el mateix èxit. “Podem fer una guerra contra la IA, utilitzant la IA. La IA pot portar multitud de problemes i els portarà, però el que faci la IA serà culpa dels humans que la programen i la planegen”.

Les principals qüestions de l’Astrobiologia

La Astrobiología: del laboratorio a la sociedad, és el títol que emmarca el tercer bloc, presentat per Carlos Briones, doctor de ciències del Centro de Astrobiologia. Briones ha començat la seva intervenció explicant que l’origen de la vida és un dels temes que més interessen a la opinió pública, i ha afirmat que hi ha moltes facetes de l’evolució que influeixen al nostre dia a dia. A continuació ha introduït una nova qüestió: “estem sols a l’univers? Mart sembla un planeta que no tingui vida a la superficie, però si fem una mirada al passat, a Mart es van donar les condicions per la vida”.
L’astrobiologia és molt interessant per la seva interdisciplinarietat, abarca la fisica, quimica, filosofia, biologia, entre altres. Des del centre d’Astrobiologia també fan divulgació, “perquè els avenços no es quedin als laboratoris, sinó que trascendeixin a la societat”, ha afirmat el doctor. Alguns dels projectes divulgatius que han elaborat des del centre és Cultura con c de cosmos, el doctor n’ha fet una breu introducció en la seva intervenció.

Debat i cloenda
Després de les quatre intervencions, s’ha cedit un espai de debat en el que s’han plantejat una gran diversitat de preguntes.
Algunes de les qüestions que han plantejat els assistents han estat les següents: “¿qué prevalece, comunicar lo más importante o lo que interesa al público?” o “¿En cuanto al poder y al avance de la IA, como no dejar que se nos vaya de las manos o cuánto nos costará aplicarlo a nuestro trabajo sin que se nos vaya de las manos?” o “¿piensa que esta cultura que se está creando de la instantaneidad afecta al periodismo?”.
Nadia Alonso ha respòs que el primer que hem de plantejar-nos és què entenem per informació avui en dia i ha avisat que si ens informem a Tiktok, hem de ser conscients d’on ens estem informant i quines són les fonts d’informació.

Artículo anteriorLa Facultad de Ciencias de la Comunicación acoge la II Jornada AJE sobre Divulgación Científica
Artículo siguienteLa plataforma de TikTok com a eina d’informació