El 4 de novembre de 1869, el món de la ciència va fer un pas endavant amb la publicació del primer número de Nature, una revista que des d’aleshores ha esdevingut un referent per als científics de tot el món. Amb el seu naixement, Nature aspirava a convertir-se en un espai per a la divulgació rigorosa, un lloc on els descobriments més recents poguessin ser compartits, contrastats i, en última instància, utilitzats com a base per a nous avenços.
«A weekly illustrated journal of science»
Des de llavors, Nature ha estat testimoni de moments transcendentals de la ciència, publicant treballs que han definit camps com la física, la biologia i la medicina. Aquest especial és un viatge pels seus cent cinquanta anys d’història i un reconeixement a l’impacte que ha tingut en el desenvolupament científic mundial.
Aquesta publicació va néixer de la mà d‘Alexander Macmillan, un llibreter escocès, i de Norman Lockyer, que en va ser el primer editor, així com a un grup de col·laboradors influents com el biòleg Thomas Henry Huxley, astrònom aficionat i amic de Charles Darwin.
Els Alexander i el seu germà David havien fundat una llibreria amb editorial pròpia a Cambridge l’any 1843, això els va facilitar contactar amb científics britànics i crear un punt de trobada i de debat per discutir sobre les darreres teories científiques. Malgrat la incertesa del mercat, els primers números de la revista es van fer amb l’objectiu de divulgar els descobriments i promoure la ciència en l’educació i la vida diària dels ciutadans de l’època.
Els inicis de la fama de la revista NATURE
La revista, que fins al segle XIX era poc coneguda i només generava pèrdues econòmiques. No és fins a l’inici d’aquest període que la revista obté reconeixement social. En aquells primers anys, es van publicar estudis sobre experiments de vol mecànic de Samuel P.Langley o els primers articles de descripcions de raig X redactades per Wilheim Röntgen. L’any 1908, el científic Shelford Bidwell feia una primera proposta d’un model de televisió, que seria una realitat dècades més tard.
Durant la primera guerra mundial, la revista va canviar completament el seu punt de vista de la ciència alemanya i en va condemnar la retòrica hostil. Després de la primera guerra mundial, en aquesta revista es proposaven els principals avenços tecnològics i científics, els quals no es deslligaven del context en el qual es vivia com per exemple l’aparició de les armes nuclears i atòmiques, la descoberta de la transcriptasa inversa de Howard Temin, Satoshi Mizutani i David Baltimore que va obrir noves vies d’exploració en matèria de biologia molecular i medicina, que els va valdre el Premi Nobel de 1975 o la descoberta del C60, una nova forma de carboni, que va donar noves perspectives per a la química i la física. També la pròpia revista ha propiciat l’obertura de debats que permetessin reflexionar sobre cap on havia d’avançar la ciència o sobre dilemes ètics.
Dolly, la ovella clonada
Una de les portades més famoses va ser sobre el primer mamífer clonat a partir d’una cèl·lula adulta de la història, la famosa Dolly, que va protagonitzar la portada del 27 de febrer de 1997. Tot i que aquesta portada va ser creada al juliol del 1996, no va ser fins al febrer que es va publicar.
Amb el pas dels anys, aquesta llibreria amb editorial pròpia fundada per Macmiller i Lockyer, ha esdevingut amb el pas del temps la principal revista per als científics a nivell mundial, i ha esdevingut la revista en la qual es publiquen els principals avenços científics, malgrat que a vegades això suposi haver de superar debats ètics i morals. Avui en dia, aquesta revista s’ha adaptat als nous temps i està disponible també en format digital, fet que permet que sigui més fàcil la seva consulta.
Marta Altimir, Llibert Carreño, Joan Capel, Paula Aviñoa i Arnau
