En el 74è aniversari de la Convenció Europea dels Drets Humans, l’actualitat d’Europa i el seguit de problemàtiques amb les quals viu, posa en el focus un retrocés en la protecció d’aquests drets. Mikel Barreondo, doctor en Història a la Universitat de Navarra, ha advertit sobre una “situació de retrocés molt preocupant” en matèria de drets humans. Segons el professor, la repressió i criminalització de diferents defensors i organitzacions dels drets humans és notable arreu del continent, incloent -hi Espanya, on, per exemple, les persones que evidencien les condicions dels migrants i mals tractes que solen rebre en creuar l’estret de Gibraltar, sovint són objecte de violència i agressivitat. Barreondo afirma que la protecció d’aquests drets s’ha desgastat significativament.

“Quan parlem de drets civils i polítics bàsics, com el dret a la vida, a la integritat física i a no patir tortura, veiem una crisi greu en el seu respecte i aplicació”

Els inicis de la Convenció Europea dels Drets Humans

En aquest context, és crucial recordar la transversalitat de la Convenció Europea dels Drets Humans, signada el 4 de novembre de 1950. Fa 74 anys que 12 països van signar el document, establint un conjunt de drets fonamentals que, avui dia, són encara reconeguts arreu del món com a base per a una vida lliure i digna. Al llarg dels anys, quasi tots els països de la comunitat europea han acabat adherint-se a aquesta signatura, però, de manera escalonada. Però hi ha països, com Rússia, que, en un context de deteriorament de les seves relacions amb Europa a causa de la invasió d’Ucraïna, ha deixat de ser membre. Espanya, per exemple, fins al 1976 no va adherir-se a la Convenció, donada la repressió franquista que patia.

D’on venen els drets de les persones?

Des dels seus inicis, la declaració ha estat important per a la resolució de milers de conflictes, defensant tots els drets essencials que recull, com per exemple el dret a la llibertat o a la vida. Els seus inicis arrelen, però, molt més enrere del 1950. Altres declaracions o signatures, com la Declaració d’Independència dels Estats Units de 1776 i la Revolució Francesa de 1789 ja reconeixien alguns drets naturals i essencials per a la llibertat. Thomas Jefferson, en redactar la declaració nord-americana, va referir-se a drets com la vida i la dignitat, ideals que inspirarien, anys després, la Revolució Francesa, amb la seva proclamació dels Drets de l’Home i del Ciutadà. Així mateix, la Convenció de Ginebra de 1864 va marcar un precedent en establir normes per protegir les persones ferides en conflictes armats.

L’any 1945, cinc anys abans de la signatura de la Convenció Europea dels Drets Humans, cinquanta països es van unir per signar la pau i la protecció dels humans mundialment, fundant les Nacions Unides. La unió de les dues signatures va agrupar i actualitzar aquells ideals en un document que encara avui, més de 70 anys després, segueix sent crucial en la lluita per la justícia.

Quines crisis ens recorden que els drets humans no es garanteixen sempre?

Però tots aquests esforços, de vegades no semblen suficients. La situació actual evidencia que el compliment dels drets humans encara és fràgil. Des del conflicte a Orient Mitjà, que segons l’ONU ha deixat més de 42.000 víctimes en el darrer any, fins a la persecució d’activistes a Europa, el camí cap a la protecció d’aquests drets és complicat. “Aquests conflictes vulneren els drets humans de tots els ciutadans afectats, amb l’impediment de l’entrada d’ajuda humanitària a les zones afectades”.

Les ONG, que actualment assumeixen (o haurien d’assumir) la responsabilitat de destapar mals tractes, tenen una capacitat executiva limitada a l’horan de sancionar, segons explica Ibai Fernández Lacabe, cronista del Diario de Noticias de Navarra.

«denunciar vulneracions és una tasca que avui dia recau en les ONG que, més enllà de la denúncia pública, no tenen capacitat executiva per implementar i sancionar les vulneracions de DDHH”

Aquestes preocupacions fan evident la importància de renovar el compromís amb la protecció dels drets humans, per garantir que la dignitat i la justícia no siguin ideals abstractes, sinó drets reals que cada persona pugui gaudir. El 74è aniversari de la Convenció dels Drets humans, posa en manifest els reptes amb els quals la societat i institucions han de lidiar per garantir el respecte i la dignitat dels humans. Com a continent desenvolupat, Europa té tots els recursos per abolir les violacions cap als drets humans dels habitants i assegurar que es respectin i defensin arreu del món, en cada conflicte i en cada situació de risc.