Un retrat de l’expansió de l’extrema dreta i dels seus principals líders i partits
L’ascens de l’extrema dreta a Europa ha esdevingut un dels fenòmens més importants i controvertits de la política contemporània. En els últims anys, partits com el Rassemblement National a França, Fratelli d’Italia a Itàlia, i Fidesz a Hongria han aconseguit un creixement sostingut en suport popular, guanyant terreny tant en eleccions nacionals com europees. A través de missatges populistes que apel·len a les preocupacions sobre la immigració, la seguretat i la identitat nacional, aquests partits han aconseguit captar l’atenció i el vot de sectors importants de la població, que se senten desconnectats dels partits tradicionals i les polítiques establertes.
L’any 2015 una gran onada migratòria provinguda fruit de la guerra a Síria, va fer que milers de persones que buscaven un lloc millor on viure arribessin als principals països europeus com Alemanya o França a la recerca de refugi. Aquests països van veure perillar la seva integritat nacional. La manca de polítiques d’acollida migratòria i la ressaca de la crisi econòmica del 2008 va fer sorgir partits d’extrema dreta que van començar a canalitzar aquest sentiment de perillositat i inseguretat. De fet, els principals arguments de l’extrema dreta són el retorn de les persones immigrades a fora dels països de la Unió Europea, un reforçament de les fronteres entre els països, el negacionisme climàtic, la negació dels drets de les minories o la prohibició dels drets de les dones i del col·lectiu LGBT.
Les principals característiques d’aquests partits, segons l’article de El Orden Mundial, són tres: “el nativisme, l’autoritarisme i el populisme”. La idea del nativisme, es basa en la idea de “Primer els de casa” popularitzada pel català i ultradretà Josep Anglada que es basa en la idea que en un estat només haurien de viure aquelles persones que hi han nascut allà i que tinguin una religió i una identitat concreta.
Des de l’any 2015, i en el període més recent, s’han celebrat diferents eleccions nacionals arreu d’Europa que han materialitzat l’auge d’un sentiment nacional i en contra dels immigrants i de la religió musulmana. En el mapa que podeu veure a continuació, s’identifiquen els resultats electorals dels diferents partits polítics d’extrema dreta a escala europeu en les darreres eleccions de cada un dels estats membres.
Viktor Orbán, Giorgia Meloni, Santiago Abascal o Marine Le Pen són algun dels líders dels diferents partits d’ultradreta. Utilitzant el seu lideratge carismàtic i una ideologia de caràcter euroescèptica i en contra de les elits estan aconseguint obtenir uns resultats electorals que els apropen al poder. Aquests missatges han aconseguit convèncer aquells sectors de la població més empobrits o de classes més baixes, com les persones aturades, persones sense estudis o inclús a votants joves.
L’impacte de l’ascens de l’extrema dreta va més enllà de les fronteres nacionals. Les polítiques implementades per aquests partits, que en molts casos afavoreixen el nacionalisme, la reducció de drets i llibertats civils, així com la restricció de la immigració, han tensat les relacions amb altres membres de la UE. Així mateix, l’evolució d’aquests partits posa en risc els principis fonamentals de les democràcies europees, amb possibles retrocessos en matèria de drets humans, llibertat de premsa i independència judicial.
El mapa interactiu proporciona una visió clara sobre aquest fenomen que, lluny de ser passatger, sembla estar arrelant en les estructures polítiques d’Europa. A mesura que augmenta el suport popular per a aquests partits, es fa més urgent reflexionar sobre les implicacions per al futur de la democràcia i la unitat europea. En un moment de gran polarització, entendre les dinàmiques que alimenten l’extrema dreta és essencial per a una ciutadania més informada i preparada per afrontar els reptes globals del segle XXI.
Autors: Joan Capel Hurtado, Paula Aviñoa Redondo, Marta Altimir Mataix, Llibert Carreño Capdet, Arnau Busquets Costas i Bernat Castanyer Colomer
