La Sala Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació va estar repleta d'alumes durant tota la jornada. (Font pròpia)

El passat dilluns 25 de novembre es va celebrar a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona la XIII Jornada de Viatges, Comunicació i Aventura, sota el nom «Contar el dolor: Enfrentar la vida». Durant tot el dia van passar per l’Aula Magna diverses figures del periodisme i la comunicació que van explicar les seves vivències tant en l’àmbit professional com personal per fer reflexionar als assistents sobre el paper del periodisme en situacions difícils com guerres i crisis humanitàries i la manera en la qual es narren aquests fets.

Presentació de l’acte

Santiago Tejedor, catedràtic de la UAB i director del Gabinet de Comunicació i Educació, va començar amb unes paraules per destacar la importància de la trobada com un espai per poder reflexionar sobre el paper del periodisme en la societat i, seguidament, va projectar un vídeo emotiu en homenatge a les víctimes de la DANA, com a recordatori del poder del periodisme per mantenir viu el relat de les tragèdies humanes.

Santiago Tejedor durant la presentació de l’acte. (Font: Álex Cuadrado)

La presentació i benvinguda oficial, però, va ser a càrrec de Juan Manuel Pérez Tornero, expresident de RTVE i catedràtic de la UAB, Joan Maria Morros, cap d’informatius de RAC1 i Cristina Pulido, membre del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Els tres van voler subratllar la necessitat de tractar el dolor amb sensibilitat i responsabilitat ètica, i van convidar els assistents a gaudir i aprofitar la seva estada a la jornada. Al final de l’acte, Cristina Pulido va voler destacar la importància de la feina del periodista:

Expedició Tahina-Can 2025

Després de la presentació, el Dr. Santiago Tejedor va tornar a agafar el torn de paraula per explicar en què consistia el projecte d’expedició Tahina-Can, i la gran oportunitat que era poder descobrir i viure experiències en altres països en una clau periodística. Posteriorment, va convidar a fer que passessin a l’escenari el Víctor, la Clara i el Dídac, tres estudiants de periodisme que van viatjar a Uganda a l’expedició del 2024 per poder explicar la seva experiència de primera mà.

El seu relat va servir com a pròleg per un dels anuncis més esperats de la jornada, el nou destí de l’Expedició Tahina-Can el 2025. A través d’un gran vídeo de presentació, amb un to èpic i d’aventura, finalment es va desvelar que l’expedició Tahina-Can 2025 serà a Kirguizstan.

Contar el dolor: Enfrentar la vida

La sessió va continuar amb «Contar el dolor: Enfrentar la vida», presentat pel periodista i cronista argentí Martín Caparrós i la periodista i actriu Marta Nebot. Caparrós va començar narrant part de la seva crònica a Sri Lanka, on va treballar sobre una realitat totalment fastigosa: el turisme de pedofília que atrau visitants a l’illa per explotar nens. A la crònica, Caparrós va descriure amb detall algunes de les seves experiències a Sri Lanka, com les seves passejades en moto que necessitava fer per distreure’s del fet que estava convivint amb pedòfils, i va reflexionar sobre la responsabilitat que tenen els periodistes de donar visibilitat a aquestes històries tot i el dolor o fàstic que puguin promoure. Caparrós va voler aprofundir en aquest tema perquè va explicar que aquestes narracions són essencials per entendre el món.

Caparrós i Nebot durant la joranda. (Font pròpia)

Marta Nebot, que exercia en certa manera de moderadora i li plantejava diverses qüestions, va preguntar a Caparrós per la seva malaltia, l’ELA. L’argentí va explicar que l’ELA és una malaltia que progressivament limita la seva mobilitat i també va anunciar que estava treballant en la que probablement serà la seva última crònica de camp, centrada precisament en les persones que conviuen amb aquesta malaltia. Davant una pregunta de Nebot sobre si és més difícil parlar del dolor extern o del propi, Caparrós va respondre que per a ell era molt més interessant explorar el dolor extern perquè no “li importa gens el seu dolor propi”.

«Mi dolor no me parece importante, me sucede a mí, pero, ¿a quién le importa? Lo que importa es lo que le sucede a millones de personas.»

Després d’aquesta intervenció, van pujar a l’escenari Janira Gómez, que és corresponsal a Jerusalem. La periodista va compartir les seves vivències des de territoris marcats pel conflicte i va explicar que, a causa de les fortes restriccions per accedir a aquestes zones, no es considerava del tot corresponsal de guerra, ja que moltes de les seves informacions les vivia des de la distància gràcies a fonts.

Janira Gómez durant la jornada. (Font: Álex Cuadrado)

La síndrome CTNNB1

Després d’una pausa per estirar les cames, la jornada es reprengué amb una ponencia de Marta Santiago, representant de l’Associació CTNNB1, on explicava les conseqüències i la seva lluita contra aquesta malaltia rara que afecta el seu fill Martí. Santiago va subratllar com sovint es confon aquesta patologia amb l’autisme, fet que complica el diagnòstic i l’atenció adequada.

Frontera Caribe

Posteriorment, va haver-hi la presentació de Frontera Caribe, a càrrec de Natali Guerrero. El projecte de cooperació interuniversitària se centra en la cobertura informativa i les narratives sobre la frontera entre República Dominicana i Haití i intenta desmontar estereotips i donar veu a les històries silenciades.

Projectes del Màster en Periodisme de Viatges

Al bloc dedicat a projectes, es van presentar iniciatives del Màster de Periodisme de Viatges. Los Ojos de Malta explica les vivències de la població maltesa amb les llegendes ocultes de l’illa. Miradas, un projecte centrat en Fez, el Marroc, explica les vivències de dones corrents a partir de les seves mirades. Finalment, l’últim projecte, situat a Creta, explora les tradicions agrícoles i dietètiques de l’illa amb un recorregut per la seva «ruta làctia».

Un dels estudiants del Màster en Periodisme de Viatges explica el seu projecte, Los Ojos de Malta. (Font pròpia)

Entrega del Premi Ítaca 2024

Un dels actes més esperats de la jornada va ser l’Entrega del Premi Ítaca 2024, que va reconèixer la trajectòria periodística d’Ana Blanco. Amb més de 40 anys d’experiència, dels quals 33 als informatius de TVE, Blanco va rebre el guardó i un vídeo homenatge com a símbol del bon periodisme. Va rebre el premi de les mans de Martín Caparrós i la presència de José Manuel Pérez Tornero.

Martín Caparrós, Ana Blanco i José Manuel Pérez Tornero durant l’entrega del guardó. (Font pròpia)

Trincheras, periodismo y miedo

L’acte es va tancar amb «Trincheras, periodismo y miedo», amb la participació de Mayte Carrasco, Patricia Simón i Ricard Garcia Vilanova. Tots tres van compartir històries des de zones de conflicte, reflexionant sobre les conseqüències humanitàries de les guerres i la necessitat d’un periodisme rigorós i amb compromís. Al final de la xerrada es va obrir un torn de preguntes on van participar diversos estudiants i, a l’acabar, es va posar punt final a la jornada.

Fet per: Àlex Farssac, Joan Basora, Martí Aguilar, Pol Ferré i Martí Díaz

Artículo anteriorKirguistán, el destino de la Expedición Tahina-Can 2025
Artículo siguienteEn directe: la XIII Jornada de Viajes, Comunicación y Aventura.