Fins a quin punt l’art contemporani és només una excusa per inflar els preus? Aquesta acció posa en evidència l’absurd d’un mercat que converteix qualsevol cosa en art, sense importar si realment té valor creatiu. El ‘Comedian’ de Cattelan esdevé un clar exemple d’hampart, on el concepte pesa més que l’execució
El comprador de Comedian, la famosa obra d’art de Maurizio Cattelan que consistia en un plàtan enganxat amb cinta adhesiva a la paret, ha decidit menjar-s’ho. La peça es va vendre el 2019 per 120,000€ i va tornar a desencadenar la polèmica sobre els límits entre l’art i l’hampart. Ara, hi ha encara més motius per reflexionar sobre aquest “nou art”: una obra es pot menjar?
La societat creu que l’art és subjectiu, però hi ha fets que s’escapen d’aquesta subjectivitat, com el jove que va posar la seva sabata en una exposició del museu de Nova York. Per a sorpresa de ningú, tothom que passava feia fotos i interactuava amb la sabata com si fos una obra d’art. En els últims anys, l’art ha deixat de ser convencional: ja no destaquen els quadres de pintura o les escultures tradicionals. Ara, l’habitual és veure objectes de la quotidianitat convertida en art milionari, o metàfores personificades, com és el cas de «Take the money and run».
Un museu a la teva mida
Aquest newsgame permet dissenyar una experiència única, adaptada als gustos artístics de cada participant. En el següent joc periodístic i interactiu la persona jugadora podrà crear un museu completament personalitzat a partir de les obres seleccionades mitjançant diverses respostes.
Què és l’hampart?
Segons Antonio García Villarán, artista espanyol, l’Hampart és «l’art de no tenir talent». Així, es crea un art que es ven no per la seva qualitat estètica o tècnica, sinó pel concepte que l’acompanya i pel mercat que el fa costat. En molts casos aquestes obres són objectes o escenes quotidianes que pretenen ser ‘avantguardistes’ o ‘trencar amb els límits establerts’. Però, realment sempre necessiten una explicació i, en qualsevol cas, tothom sol tenir la mateixa sensació, la de creure que nosaltres també podem fer el mateix.
Per a García Villarán, l’Hampart és una obra que es pot produir en massa, no requereix talent per ser creada, i el seu valor està basat en un discurs teòric que no necessàriament es reflecteix a l’obra en si.
Amb altres paraules, l’hampart és:
- Un objecte comú convertit en art
- Una obra que només s’ha escollit i exposat, no s’ha treballat
- L’artista no té talent
- La peça depèn del discurs que l’acompanya
- Té un preu desorbitat
- Qualsevol, pot fer-lo, inclús un artista
En aquest context, l’acció de menjar el plàtan de Cattelan no només posa en evidència la fragilitat de la peça com a objecte artístic, sinó també la debilitat d’una estructura de mercat que es basa en la sobrevaloració de productes que, en darrera instància, poden ser considerats com a bromes de mal gust.
Altres obres d’hampart
Diversos artistes al llarg del segle XX i XXI han desafiat les fronteres de l’art tradicional, transformant objectes quotidians en peces “d’art conceptual”. Des de l’icònic vàter de Duchamp fins a les obres contemporànies que converteixen qualsevol cosa en una obra artística, aquestes creacions ens conviden a reflexionar sobre el que realment està acceptat com a art. Aquestes són algunes de les obres més emblemàtiques que exemplifiquen aquesta tendència:
Vàter The Essential, Duchamp, 1917
L’obra més famosa d’aquest corrent és el vàter, que forma part de la sèrie de The Essential. Duchamp, que subratllava que qualsevol objecte es podria convertir en art si l’artista ho decidia, va posar un vàter blanc amb pintades petites fetes per un retolador negre al mig d’una galeria d’art, ja que era una de les seves peces estrella de la col·lecció. Aquesta obra, entre d’altres de la seva autoria, va desafiar la noció tradicional d’art com una cosa que havia de ser pintada, esculpida o treballada d’alguna manera tècnica.
My Mommy is Beautiful, Yoko Ono, 2023
Yoko Ono va presentar un mural participatiu on els visitants podien escriure un missatge dedicat a les seves mares en un mural en blanc, és a dir, depenia exclusivament de la interacció del públic. L’obra va provocar debats sobre si realment es pot definir com a art un mural fet pel públic i no per l’artista.
Untitled (Pickle), Matthew Griffin, 2022
L’obra consisteix en un cogombret tret d’un Big Mac i enganxat al sostre d’una galeria d’art, utilitzant la salsa que l’acompanyava. Es va presentar com una reflexió sobre el valor de l’art conceptual i es va Molts crítics van acusar Griffin de banalitzar l’art, afirmant que l’obra no tenia cap mèrit tècnic ni creatiu i que només buscava provocar i generar titulars. Per altra banda, els defensors van argumentar que l’obra era una crítica enginyosa a la mercantilització de l’art contemporani i a la capacitat del mercat per dotar de valor objectes quotidians quan estan emmarcats en un context artístic.
La línia entre l’art i la burla: on estan els límits?
És difícil saber si podem anomenar art a obres com Comedian. En una era en què tot es pot vendre com a art, des d’un plàtan enganxat amb cinta fins a un cogombre d’un BigMac, el concepte d’“art” s’ha diluït fins a convertir-se en un terreny ambigu, on l’únic que sembla importar és el preu que tingui.
L’Hampart, igual que l’art conceptual de les avantguardes del segle XX, està dissenyat per provocar i qüestionar. Però mentre que les avantguardes històriques comptaven amb un rerefons filosòfic i estètic clar, l’Hampart sembla més una crítica al mateix mercat de l’art. Si el valor d’una obra no està en la seva execució, sinó en la seva capacitat per generar conversa i especulació, aleshores estem davant d’un art que només existeix perquè nosaltres l’alimentem.
Ara et toca a tu. Posa’t a prova en aquest newsgame i descobreix què és art i què és hampart.
