La història d’èxit del nen de quinze anys que va despertar l’Argentina futbolística
El 20 d’octubre del 1976, Diego Armando Maradona va debutar a les files d’Argentinos Juniors a la Primera Divisió Argentina amb només quinze anys. Des d’aquell moment, el seu nom ja va començar a sonar a tots els racons del país i ja es parlava d’ell com a un prodigi generacional. Amb vint anys el fitxa per Boca Juniors, que li serveix com a carta de presentació per cridar l’atenció del Barça que no va tardar a tramitar el fitxatge. Però va ser a Nàpols on va viure el seu moment de glòria definitiva. Maradona va arribar a una ciutat que no havia somniat mai en títols internacionals i el ‘10’ argentí va canviar la història del conjunt italià, aixecant cinc títols. Com a internacional amb l’Argentina va aixecar el Mundial de 1986 amb una actuació llegendària. Maradona va tornar a Espanya per jugar al Sevilla i, posteriorment, va tornar al seu país per acabar la seva carrera a Boca Juniors.
El cor de Nàpols
La de Diego Armando Maradona i Nàpols és una història d’amor a primera vista. Una trobada que va canviar el destí del jugador i de la ciutat. L’argentí va aterrar a la ciutat napolitana després de la seva etapa a Barcelona a canvi de 7,5 milions de dòlars, el fitxatge més car en aquell llavors. Una gran aposta del club italià que volia competir amb els gegants italians com l’Inter de Milà, el Milà o la Juventus. I el ‘10’ argentí no va fallar. Maradona va donar dues lligues, una copa de la UEFA, una copa d’Itàlia i una Supercopa italiana al Nàpols. Maradona es va convertir en un Déu per Nàpols.
Llegenda a Argentina
Més enllà de la seva gran trajectòria a nivell de clubs, Maradona sempre serà recordat per la seva conquista del Mundial del 1986 amb la selecció argentina. L’astre argentí va marcar 5 gols i va assistir també en 5 ocasions, però la seva figura no es va quedar només dins del terreny de joc, sinó que el seu caràcter i la seva personalitat va transcendir a tot el poble argentí. En la celebració de la Copa del Món de 86′, es van veure imatges en què els argentins tractaven al ‘pelusa’ com una divinitat, fet que es va mantenir durant el transcurs dels anys.
El costat fosc del ’10’
Però la vida de Maradona no van ser només èxits. A mesura que el seu llegat s’engrandia, també ho feien els seus conflictes personals. L’amor i la passió amb què va viure el futbol es van traslladar a la seva vida privada. Drogues, escàndols i problemes amb les autoritats van marcar la segona part de la seva carrera. No obstant això, Maradona mai va deixar de ser una referència, i malgrat les seves caigudes, sempre es va mantenir en la popularitat. La seva lluita per recuperar-se i les seves dificultats per seguir al màxim nivell van fer de Maradona un símbol de resiliència.
Maradona va demostrar que, encara que el seu camí no fos sempre l’idoni, el seu amor pel futbol i la seva capacitat per refer-se havien valgut per emportar-se al cel l’estima de tot un país.
