Tal dia com avui del 1899, es va produir una efemèride que va sacsejar el taulell polític de l’estat espanyol. El succés, conegut com a “tancament de caixes”, va ser una protesta dels botiguers i comercials de la ciutat de Barcelona contra els elevats impostos de l’administració central. La protesta consistia a donar de baixa els establiments comercials i indústries per no haver de pagar els tributs exigits.
L’origen de la protesta rau en la crisi colonial de l’estat espanyol. Un any abans del tancament de caixes, Espanya va perdre les seves últimes colònies d’ultramar. En conseqüència, el país arrossegava un dèficit econòmic considerable, i l’estat necessitava recaptar impostos. Les protestes, però, es fonamentaven en la situació de desavantatge de Catalunya respecte a Madrid, ja que a Catalunya les quantitats a pagar eren més elevades. La indignació dels botiguers catalans quedava reflectida a La ciutat cremada (1976), la pel·lícula d’Antoni Ribas ambientada en aquell context històric.
Les protestes van desencadenar la dimissió de l’alcalde de Barcelona de l’època, Bartomeu Robert, i la dels ministres del govern d’Espanya Manuel Duran i Camilo García. El govern central va declarar l’estat de guerra a Catalunya, una mesura que ampliava els poders de l’estat a la regió catalana i que donava llum verda a l’ús de la violència. Les protestes i la reacció de l’estat van accentuar el sentiment regionalista català, que tindria un pes molt important en la política espanyola de principis del segle XX.
Els impostos, a l’ordre del dia
Cent vint-i-sis anys després, el pagament d’impostos segueix sent un tema candent en l’agenda política estatal. Les comunitats autònomes tenen poder de decisió per establir, recaptar i gestionar alguns impostos, i sovint es generen situacions de desigualtat fiscal entre comunitats. A més, la inversió estatal tampoc no és igualitària, perquè hi ha comunitats autònomes que reben més recursos que altres. En el gràfic i el mapa següents, analitzem el nombre d’impostos que es paguen a cada comunitat autònoma, la quantitat dels tributs més importants, i la inversió estatal que recapta cadascuna d’elles.
D’aquesta manera (i segons les dades de Fedea que publica el diari digital El Independiente), es constata que Catalunya i Madrid són les comunitats autònomes que més contribueixen al finançament estatal, i alhora les que menys inversió reben per part de l’administració. Juntament amb les Illes Balears, Catalunya i la Comunitat de Madrid són les tres comunitats autònomes més afectades pel sistema tributari actual. Per contra, Andalusia, les Illes Canàries i Galícia són les tres comunitats autònomes amb un superàvit més elevat.