Catorze anys de pau després de l’anunci del cessament definitiu de la lluita armada, Espanya segueix construint la memòria col·lectiva
Carla Muñoz, Júlia Oró, Martina Sánchez, Naia Uroz
A les set del vespre del 20 d’octubre de 2011 l’organització ETA va anunciar en un comunicat en vídeo el cessament definitiu de l’activitat armada, després de 40 anys de terrorisme que van deixar almenys 829 víctimes mortals, segons el Ministeri de l’Interior.
El comunicat es va emetre tres dies després de la celebració de la Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià, on les diferents entitats que hi participaven van demanar a ETA que abandonés les armes. El vídeo, difós als diaris Gara i Berria, es va publicar acompanyat d’un text que feia una crida als governs d’Espanya i França a obrir un procés de diàleg directe per resoldre les conseqüències del conflicte. En el vídeo apareixen David Pla, Izaskun Lesaka i Iratxe Sorzabal, figures clau durant els últims anys del partit.
ETA va ser una organització terrorista que va cometre almenys 1.047 atemptats en el llarg dels seus 50 anys d’història. Començant com una organització política, es va endinsar en la lluita violenta a partir de la dècada dels 60, amb l’objectiu d’aconseguir la independència d’Euskal Herria. L’època més violenta de l’organització va ser del 1978 al 1980, un moment conegut com a “edat de plom”.
Atemptats com el de l’Hipercor a Barcelona el 1987 que va deixar 21 víctimes mortals o l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil a Saragossa del mateix any, amb 11 morts, van marcar un abans i un després en la societat espanyola. Durant dècades, la por i el dolor van conviure en la vida quotidiana dels espanyols i espanyoles i la necessitat d’establir un diàleg per arribar a la pau anava creixent.
La condemna social, la pressió policial i política i el pas dels anys van debilitar l’organització terrorista fins arribar al cessament de la lluita armada el 20 d’octubre del 2011. Per a molts, aquest fet va suposar la victòria de la democràcia, després d’anys de protestes per establir un diàleg per la desaparició del terrorisme i la pau duradora.
Catorze anys després, la memòria d’aquells anys foscos continua viva. Els carrers que van ser testimonis dels atemptats, el soroll i les explosions, avui són un escenari de convivència social. La fi de l’activitat armada d’aquell 20 d’octubre, va obrir un espai de reflexió col·lectiva sobre la importància de preservar la pau. El 20 d’octubre de 2011 no només va acabar una etapa de violència: va començar un camí cap a la memòria, la conciliació i la convivència.
