Els castells són una de les tradicions més arrelades a la cultura popular catalana, un espectacle que genera fascinació tot i ser aliè a aquesta pràctica. És una manifestació col·lectiva que combina força, equilibri, valor i seny. A més, tenen la capacitat de captivar qualsevol mirada per la seva espectacularitat i el seu profund significat comunitari. Tant és així que l’any 2010 la UNESCO els va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Una tradició amb 255 anys d’història
Els castells neixen originàriament de l’adaptació d’una altra tradició: la «muixeranga«, una activitat valenciana del segle XV que combina la dansa i les acrobàcies. Cap a la dècada de 1770 sorgeixen en la localitat catalana de Valls les torres humanes conegudes avui dia com castells, totalment desvinculades del ball i centrades en alçar impressionants estructures mitjançant formacions complexes i altes, segons National Geographic.
Actualment, existeixen 82 colles castelleres en l’àmbit català segons la institució oficial Coordinadora de les Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). Segons Somtradició, la millor és la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que lidera el rànquing amb 47.040 punts en cinc intents de castells.
Una pinya de valors que toca el cel
Els castells no només són un grup de gent formant altes torres, ni tan sols una simple exhibició de força física; van molt més enllà. Com destaca la CCCC, quan parlem de «castells» ho fem referint-nos a solidaritat, treball en equip, autosuperació i integració, una veritable pinya de valors profunds i universals. Cada participant, des de la pinya fins a l’enxaneta, aporta confiança, coordinació i respecte, mostrant com el treball conjunt pot assolir grans fites. A més del seu simbolisme col·lectiu, els castells són un símbol de la identitat catalana, representant unitat, tradició i orgull popular, arrelats a les festes majors i a la vida comunitària. Com recull el Ministeri de Cultura, els «castells» també són una expressió festiva i cultural que promou la inclusió social, amb colles formades per persones de perfils molt diversos, fet que enforteix el teixit comunitari i reflecteix la diversitat de la societat catalana actual. Tots aquests principis es troben en un moment d’expansió.
Una tradició que viatja pel món
Els castells han traspassat fronteres i s’han convertit en un símbol global de cooperació, cultura viva i identitat compartida. Actualment, una vintena de colles castelleres actuen regularment o han actuat fora de Catalunya, consolidant l’expansió internacional d’aquesta tradició. Aquesta tradició catalana s’alça, per tant, no només cap al cel sinó que també ho fa als imaginaris de la humanitat. Segons Catalans al món, es troben en diverses ciutats del món com Sydney, Edimburg o Berlín, entre d’altres.
Aquestes colles internacionals sovint neixen de la iniciativa de catalans residents a l’estranger, però amb el temps han incorporat persones locals, convertint-se en espais interculturals que promouen la inclusió i la cooperació. Més enllà d’això, la globalització del fenomen casteller deixa una impremta cultural allà on arriba.
Amb més de dos-cents anys d’història, els castells continuen evolucionant sense perdre l’essència que els fa únics: la força col·lectiva, la inclusió i el compromís amb la cultura popular. En l’actualitat, amb colles actives arreu del món i un reconeixement internacional consolidat, aquesta tradició catalana demostra que pot créixer sense deixar de ser arrel. Més que una pràctica festiva, els castells són un model de convivència i cooperació que, des de totes les places, continua enfilant-se cap al futur.
