Passió, memòria i relat: crònica de la XIV Jornada de Viatges, Comunicació i Aventura

Laura Vega, Sergi Martín, Núria Uribe, Sara Vitò, Gloria Ribalda

Jorge Valdano va obrir la sessió reivindicant el futbol com un ofici que “t’ensenya sense que te n’adonis” i com un escenari on el gol és una explosió universal capaç de crear identitats i com aquest esport, amb la seva simplicitat primitiva i els seus drames constants, continua sent un llenguatge compartit arreu del planeta.

Somos Periodismo va cobrir l’acte en directe i aquest va anar més enllà de les metàfores futbolístiques: Juan David Jiménez va aportar la mirada analítica i sensible de Frontera Caribe, un projecte que busca recuperar memòries locals del Marroc, mentre que Mariann Estefanía va presentar Voces de la Arena, un treball de cartografia humana del Caire.

El futbol com a relat vital

L’exfutbolista, entrenador i comunicador Jorge Valdano, guardonat amb el Premi Comunicació i Valors, va obrir la jornada repassant els moments clau de la seva trajectòria. Va recordar la seva arribada a Vitòria amb 19 anys, una etapa marcada per la soledat i per una lectura que el va acompanyar en temps difícils. Més endavant, una hepatitis crònica el forçaria a retirar-se del futbol:«Vaig haver de començar de zero, remar en un món que desconeixia.»

«Quan un deixa el futbol, el primer que ha de fer és domesticar l’ego.»

Valdano va defensar que el futbol és una escola d’aprenentatges implícits on s’aprén a treballar en equip, la solidaritat i acceptar els rols.i va remarcar la necessitat de gestionar la fama un cop s’acaba la carrera professional. Durant la seva intervenció, Valdano va destacar el caràcter universal del gol: «El gol és una explosió i provoca el mateix en qualsevol cultura.»
També va reivindicar la importància de la incertesa en l’esport:«La gent aprèn molt de la incertesa.»

L’hermetisme dels clubs, un mur entre futbolistes i la informació

Segons Jorge Valdano, un dels grans reptes del futbol actual és la dificultat creixent d’accedir als jugadors a causa del tancament dels clubs. “És molt difícil vèncer aquesta resistència. Cal generar confiança, i això és l’únic que puc recomanar”, afirma, ressaltant que aquesta barrera no només afecta els periodistes, sinó també el vincle emocional entre els aficionats i els futbolistes. Valdano subratlla que, amb aquesta protecció extrema, els clubs construeixen un espai hermètic que limita la proximitat i dificulta que es coneguin les veritables històries humanes que hi ha darrere de cada jugador. Aquesta realitat posa de relleu com la fama i les estructures institucionals poden condicionar la percepció del futbol més enllà del camp.

«No tinc cap samarreta de l’any 86, els meus fills em volen matar.»

Malgrat la història que ha viscut sobre el terreny de joc, Jorge Valdano revela que no conserva cap de les seves samarretes, ni tan sols les que ha compartit amb moments mítics com el Mundial del 1986. “Un periodista em va demanar que li signés una samarreta, però jo no en tenia cap. Amb aquest gest, Valdano transmet que per a ell el valor real resideix en les experiències i les emocions viscudes, més que en els objectes que les representen.

Frontera Caribe: periodisme contra mès enllà de les tanques

El projecte Frontera Caribe va presentar part dels resultats de la seva feina a la República Dominicana, on han anomenat les presions i els perills que tenen els periodistes que treballen esdeveniments fronterers com, per exemple, la censura o les amenaces.

L’equip format per tant per professors i estudiantas de la UAB com la seva contrapart a República Dominicana basa la seva metodologia en la empatia, l’escolta activa i la representació fidel, amb l’objectiu de “dotar d’eines i rescatar la memòria des d’una mirada humana.”

Albert Sarabia presentant el proyecte Frontera Caribe

Voces de la Arena: cartografies narratives del Caire

Una altra proposta destacada va ser “Voces de la Arena”, de Mariann Estefanía, un projecte que combina imatge, cartografia i paisatge sonor per oferir una lectura multisensorial del Caire.
L’obra recorre tant punts turístics com espais invisibilitzats, abordant temes com migració, explotació animal, tensions religioses, comunitat LGTB, espiritualitat, gastronomies i futbol.

El projecte aspira a arribar a Espanya per apropar al públic la pluralitat sonora i visual de la capital egípcia, mitjançant una mirada ètica, respectuosa i profundament observadora.

Mariann Estefanía presentant el proyecte Voces de la Arena

Històries que connecten més enllà

La jornada va posar de relleu que el futbol, els viatges i la recerca periodística poden tenir un mateix objectiu. Des de la reflexió de Jorge Valdano sobre l’hermetisme dels clubs i la dificultat d’accedir als jugadors, fins a les aportacions de Juan David Jiménez i Mariann Estefanía, que recuperen veus i realitats sovint oblidades, totes les intervencions mostren que comprendre el món passa per escoltar i observar experiències reals més enllà d’allò que és a simple vista.

Artículo anteriorVietnam, próximo destino de Tahina-Can
Artículo siguienteEl periodista y escritor David Jiménez es galardonado con el premio Ítaca 2025