La Maria Monteis (Òrrius, 1996), graduada en Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, es defineix com una persona treballadora, constant i afortunada de la gent que l’envolta. Això sí, explica que a l’àmbit laboral s’ha deixat sorprendre, com no pot ser d’una altra manera al periodisme, «has d’anar amb la ment oberta», recalca l’exalumna.
- On vas triar fer les pràctiques?
Vaig fer les pràctiques curriculars a betevé perquè havia rebut molt bones referències d’aquest mitjà i vaig pensar que seria un bon lloc per aprendre l’ofici de periodista. Van ser quatre mesos molt intensos en els quals vaig tenir l’oportunitat de conèixer el món de la comunicació local i de trepitjar carrer per explicar històries. Durant el període de pràctiques vaig aprendre a escoltar, gravar, editar, a escriure per plataformes digitals i per televisió…en definitiva, a obrir-me camí i iniciar-me en el món del periodisme.
- Quin va ser el primer mitjà en què vas començar a col·laborar o treballar?
Després d’haver acabat les pràctiques vaig tenir l’oportunitat de començar a treballar a informatius de betevé com a ajudant de producció. Realment no havia pensat mai en dedicar-me al món de la producció però quan em va arribar la proposta m’ho vaig prendre com un repte i ho vaig afrontar amb moltes ganes perquè tenia un gran interès per seguir creixent a nivell professional.
- Què et va sorprendre més quan vas entrar al món laboral?
Que de la teoria a la pràctica hi ha un món. Tenia la base gràcies al que m’havien ensenyat a la carrera però realment quan comences a treballar te n’adones que l’aprenentatge és constant i que cal tenir una mentalitat oberta per tot allò que et vas trobant pel camí.
- Quins requisits et van demanar per accedir al teu lloc de treball actual?
L’experiència prèvia en d’altres mitjans va ser un punt clau a l’hora d’accedir a la meva feina actual. Haver pogut treballar en diferents mitjans i tenir una mica de trajectòria en el camp de la producció van fer que es considerés oportú optar pel meu perfil a l’hora d’engegar un projecte com «Col·lapse».
- Quina funció/ns desenvolupes en el teu treball actual?
Actualment estic a la producció del programa «Col·lapse» de TV3 i m’encarrego de la gestió de convidats. Som un equip de producció format per quatre persones, dos de les quals ens centrem estrictament en la producció de convidats. La nostra tasca consisteix en tancar
diferents perfils de convidats pel programa, a banda d’altres gestions més quotidianes que es corresponen amb rodatges i gravacions diverses. La feina de producció, bàsicament, és fer possible allò que es veu i executar tot allò que es vol fer.
- Quin és el major repte periodístic amb què t’has trobat?
Els aldarulls postsentència del procés. A informatius de betevé vam fer una cobertura d’un total de 50 hores a la TDT i 82 a les xarxes socials per explicar les manifestacions desencadenades a la ciutat de Barcelona arran de la sentència del judici del procés. Van ser
unes jornades molt intenses en les quals els treballadors vam donar el nostre màxim per oferir un servei públic de qualitat i a l’alçada de les circumstàncies del moment.
- On i quan has crescut més professionalment?
Podria assegurar que he crescut professionalment a totes les feines que he tingut. Cada lloc m’ha aportat coneixements diferents. He pogut treballar a informatius de betevé i també al «Món a RAC1«, on l’actualitat mana i cada dia buscava les veus dels seus protagonistes.
A «Col·lapse» m’he trobat amb un registre completament diferent al que estava acostumada, l’entreteniment. Treballes de forma més pausada però la intensitat i l’exigència és la mateixa i per fer un bon producte cal molt esforç i dedicació.
Em considero una afortunada d’haver pogut treballar amb equips de molt bona qualitat humana i professional, això és el que fa que els projectes surtin endavant i que els professionals puguem seguir creixent.
- Tenies clar a què et volies dedicar?
Sí, sempre havia pensat en dedicar-me al món del periodisme. El que no m’havia imaginat és que acabaria fent producció, una possibilitat que desconeixia quan vaig començar la carrera però que em sembla molt interessant i que m’agrada per continuar dedicant-m’hi.
- Ara, quin és el teu objectiu professional?
Continuar formant-me i creixent en el món de la comunicació. Actualment formo part d’un projecte molt engrescador i inspirador del qual espero poder-ne seguir formant part i aportar tot el meu coneixement, a banda de seguir aprenent de l’ofici i de la gent que m’envolta.
També estic valorant la possibilitat d’ampliar formació, ja sigui amb un postgrau o màster per completar els estudis que ja tinc.
- Digues-me un periodista que t’hagi servit de referència o en qui t’hagis inspirat.
En podria dir molts però si he de triar, diré Xavier Aldekoa, cofundador de la Revista 5W i corresponsal a l’Àfrica.
- Per què?
Perquè gràcies a les seves cròniques i llibres com “Fills del Nil”, “Indesctructibles” o “Oceà Àfrica” m’ha fet coneixedora de les moltes realitats del continent africà. Treballs com el seu posen en valor la necessitat del periodisme compromès.
- Quin missatge t’agradaria transmetre als estudiants de Periodisme o graduats
recents?
Que no es rendeixin, que treballin molt i amb una mentalitat oberta. Jo em dedico a la producció i no ho hagués pensat mai. Que no tinguin por dels reptes perquè amb esforç, dedicació i passió per la feina es pot progressar i treballar d’allò que un vol (o si més no, intentar-ho).
