La influència de VOX y les Estratègies en les xarxes socials
L’actualitat de la política espanyola es troba en una tensió constant a causa del procès d’amnistia impulsat pel President del Govern, Pedro Sánchez (PSOE). El PP, juntament amb VOX, es posiciona en contra i aquest fet ha desembocat en un seguit de manifestacions davant la Seu del PSOE a Madrid, al carrer de Ferraz. Les manifestacions han tingut com a conseqüència una sèrie de dubtes sobre com l’extrema dreta aconsegueix tant de suport i si les xarxes socials han estat un factor clau. El professor i matemàtic Eduardo Sáenz ha tractat aquest tema a l’acte de l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.
La influència que partits com VOX transmet es pot analitzar a partir de la teoria sobre les xarxes socials que ha exposat: «VOX tiene la estrategia de utilizar perfiles falsos para que una mayoría opinen lo mismo que ellos«. Hi ha tres aspectes a considerar sobre les xarxes socials: l’ampliació d’extrems, filtre de bombolla, i el miratge de majoria.
Es pot considerar que VOX adoctrina als seus seguidors amb les seves ideologies d’ultradreta a partir de les tres teories. El miratge de majoria forma part de l’estratègia més forta en xarxes socials emprada pel partit polític, que té la capacitat d’influir en l’opinió pública encara que aquesta sigui minoritària. Per entendre aquesta qüestió, el conferenciant explica la importància de la publicitat, capaç de generar un reflex irreal i distorsionat de la realitat. Aquesta teoria s’ha pogut veure aplicada al llarg de la història política de VOX, en com ha anat creixent amb els seus missatges racistes, homòfobs i misògins.
L’ampliació d’extrems fa que els algoritmes de les xarxes socials donin punts i visibilitat a publicacions per les seves visites i interaccions dels usuaris. Sobretot en publicacions controvertides on els comentaris de persones amb opinions extremes no corresponen a la realitat. Per tant, la imatge que perceben els usuaris és d’una polarització radical.
Per acabar, el filtre de bombolla ofereix a l’usuari publicacions similars a les ja vistes, doncs, la postura de persones d’ultradreta es veu reforçada per altres publicacions amb una ideologia idèntica a la seva. Per altra banda, les opinions contràries són evitades i amagades, provocant que aquesta mateixa gent desencadeni por i ignorància per altres opinions.
Les xarxes socials amaguen moltes formes de control pels seus usuaris. Tot i que el cert és que no han estat inventades amb aquest objectiu, hi ha persones que no són conscients dels riscos que hi ha en l’ús de les xarxes. L’anàlisi exposada per Eduardo Sáenz mostra de forma molt simple el control que poden exercir persones amb influència sobre els usuaris populars. VOX utilitza les xarxes socials per condicionar l’opinió popular com una estratègia política que li ha servit per créixer i obtenir rellevància en el panorama polític espanyol. El perquè d’aquestes accions en contra de les llibertats individuals que defensa el seu partit es poden resumir en el fet que «la ultraderecha no quiere el bien común», segons Eduardo Sáenz.
Segona Jornada sobre Divulgació Científica a la UAB
La Universitat Autònoma de Barcelona ha rebut la Segona Jornada AJE sobre Divulgació Científica. L’acte ha estat organitzat per la UNED i l’Acadèmia Jove d’España amb la col·laboració de la UAB.
La Jornada ha començat a les 9 del matí del 20 de novembre i ha conclòs a les 14:30. Hi han participat 7 professionals de la comunicació especialitzats en diferents àmbits. L’acte s’ha separat en una primera part que tractava sobre els nous models de comunicació científica i la segona part sobre la comunicació científica en l’àmbit actual.
Entre els professionals que han participat en la segona part, s’hi destaca la intervenció de Jordi Serrallonga (@serrallongaj a Twitter), col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i naturalista, arqueòleg i professor de la UAB. I d’Eduardo Sáenz de Cabezón Irigaray (@eduardosdc a Instagram), matemàtic, professor de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat de La Rioja des de 2001;
L’acte ha començat amb la intervenció de Jordi Serrallonga, a les 12.10 h, en la que ha explicat els fonaments del Darwinisme, el paper de l’humà en l’evolució i el punt de vista amb el que l’home blanc caucàsic va impregnar el discurs científic fins al s.XXI. Marcat per l’antropocentrisme, el teocentrisme i l’etnocentrisme.
Posteriorment, a les 12.30 h, un cop Serrallonga ja havia conclòs la seva intervenció, Eduardo Sáenz ha començat a explicar el funcionament de les xarxes socials, de l’opinió compartida i com els partits polítics se’n beneficien. En el seu discurs ha presentat tres conceptes claus per entendre el funcionament del món actual: l’ampliació d’extrems, el filtre de bombolla, i el miratge de majoria.
Les conclusions de les dues intervencions van deixar pas a una ronda oberta de dubtes. Els assistents a l’acte van poder preguntar als dos conferenciants diverses qüestions per aprofundir, aclarir o estendre els temes exposats durant les intervencions. A les conclusions de l’acte exposades per Doctorada de la UNED, Iria da Cunha, la Vicedecana de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Núria Simelio, i el director del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació, Santiago Tejedor.
