El gran recapte d’aliments va tenir lloc el cap de setmana del 22 i 23 de novembre. Es tracta de la 16a edició i l’han organitzat els quatre Bancs d’aliments principals de Catalunya. La campanya va continuar activa per així també recaptar aportacions econòmiques fins al 5 de desembre. L’edició d’aquest any ha recollit unes 1.500 tones d’aliments, hi han participat més de 15.000 voluntaris i hi havia habilitats 2.200 punts de recollida per tot Catalunya.
Un cop es recullen tots els aliments, entre voluntaris i treballadors es classifiquen els aliments durant dues setmanes. Un cop es classifiquen segons tipologia i caducitat es distribueixen els aliments entre diferents entitats socials. Una de les característiques d’enguany és que una gran part dels aliments recaptats es destinaran a ajudar aquelles persones afectades per la DANA.
Què és el Gran Recapte?
És una mobilització ciutadana que es duu a terme anualment a Catalunya. Es defineixen diferents punts de recapte als supermercats d’arreu del territori i s’accepten donacions de menjar de la ciutadania. Les donacions i els aliments obtinguts permeten repartir aliments a més de 570 entitats socials durant un període de tres mesos. Aquests recursos permeten cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació de més de 230.000 persones a Catalunya.
Quins aliments es recullen al Gran Recapte?
Els aliments més importants a l’hora de fer donacions son aquells que no es fan malbé com:
- Conserves
- Llegums
- Llet
- Pasta- Arròs
- Oli
Inseguretat alimentària a Catalunya
El 90% de les persones que atén la Creu Roja a Catalunya pateixen inseguretat alimentària. La inseguretat alimentària és la situació en la qual es troba la gent que no es pot permetre una dieta equilibrada i aliments nutritius i té dificultats per satisfer les seves necessitats alimentàries per una manca de recursos econòmics. Actualment, és difícil trobar dades clares sobre la situació real de la població de Catalunya respecte a la inseguretat alimentària, però és una crua realitat que entra en contradicció quan es coneixen les dades de malbaratament alimentari a Catalunya.
Malbaratament d’aliments a Catalunya
L’Agència de Residus de Catalunya calcula que cada any les llars, els comerços i la restauració malbaraten 262.000 tones d’aliments a Catalunya. Això equival a llençar gairebé el 7% de la producció alimentària total, i és equivalent a uns 35 kg per persona a l’any.
- El 58% del malbaratament es produeix a les llars, mentre que la resta correspon a establiments comercials i de restauració.
- Es calcula que cada persona perd uns 112 euros anuals a causa del malbaratament alimentari.
- Representa una pèrdua significativa de recursos naturals. Per exemple, Catalunya destina l’equivalent al consum d’aigua de tot un mes a produir aliments que finalment es llencen, uns 30 milions de metres cúbics d’aigua.
Des del 2020, Catalunya disposa de la Llei 3/2020, que obliga empreses i organitzacions a adoptar mesures per reduir el malbaratament. Els comerços han de donar prioritat a la venda d’aliments propers a la data de caducitat. La redistribució d’excedents es fomenta a través de col·laboracions amb entitats socials. A més, s’han impulsat campanyes que volen conscienciar a la població com «Aprofitem els aliments», amb la participació de més de 50 restaurants que elaboren menús amb aliments recuperats per conscienciar la ciutadania.
Consells per no malbaratar tants aliments
A continuació, compartim uns quants consells que poden ser útils per no malbaratar tants aliments a les nostres llars.
- Planifica la compra i fes-ho conscientment: evita comprar en excés i menjar que no necessites. Planifica els àpats setmanals i comprova de quins aliments disposes abans d’anar al supermercat.
- Emmagatzema els aliments correctament: una bona conserva dels aliments farà que durin molt més temps, usa envasos hermètics o congela les restes.
- Utilitza les restes per fer plats creatius: grans plats com les cremes, croquetes o amanides venen de les sobres d’altres plats!
- No llencis aliments en bon estat: aprèn a llegir les dates de caducitat, no és el mateix “consum preferent” que “data de caducitat”.
A continuació, disposeu d’un joc interactiu que us ajudarà a tenir una idea més clara i definida de la situació del malbaratament alimentari a Catalunya i d’iniciatives com la del Gran Recapte. Aquesta informació es pot complementar amb altres dades i jocs alternatius, com aquest joc realitzat per alumnes de periodisme de la Univeristat Autònoma de Barcelona sobre el preu de la compra setmanal familiar.
Iniciatives com el Gran Recapte demostren la voluntat de la població per abordar aquesta problemàtica social que afecta cada vegada més persones i contribueixen a garantir uns mínims alimentaris. El malbaratament es produeix en tots els sectors de la producció alimentària, des de l’agricultura fins a les llars, i per tant, és necessari que tothom estigui compromès i implicat en el canvi. No s’hauria de dependre exclusivament d’iniciatives com el Gran Recapte per assegurar que tothom tingui accés a aliments nutritius i una dieta equilibrada. És fonamental sensibilitzar i educar la població sobre el malbaratament alimentari, ja que les restes alimentàries poden ser un recurs valuós en lloc de ser considerades residus.
