Fuente:(REUTERS/Gara/Handout)
20 d’octubre del 2011. ETA anuncia un «alto el foc permanent». Ho fa amb un comunicat als diaris Gara i Berria publicat a les set de la tarda que posa fi a mig segle de terror i violència. La banda terrorista va cometre més de 3.000 atemptats, va matar 853 persones i en va segrestar 84, segons dades del Ministeri de l’Interior.
El «cessament definitiu» de l’activitat armada va ser clau per a la dissolució definitiva d’Euskadi Ta Askatasuna, que va arribar set anys després, l’any 2018. El govern espanyol, aleshores liderat per José Luis Rodríguez Zapatero, va qualificar el dia com a «històric». La societat deixava de contenir l’alè tement nous titulars amb «ETA ha tornat a matar».
A Catalunya, la banda terrorista deixa 54 morts i l’atemptat més sagnant de la història.
Rastre de víctimes
La primera víctima mortal a Catalunya va ser el cap primer de la Policia Nacional Ovidio Díaz López. Va morir d’un tret l’any 1975 quan el grup terrorista va assaltar una sucursal del Banc Santander al carrer Casp de Barcelona.
La matança més gran de la història d’ETA també va tenir lloc a Catalunya. El 1987 un cotxe bomba aparcat al soterrani de l’Hipercor de la Meridiana va assassinar 21 persones i va causar 45 ferits.
Quan la capital estava en el punt de mira internacional per acollir els Jocs Olímpics, la banda terrorista va introduir un cotxe bomba a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, a Osona, l’any 1991. Va esclatar al pati i va matar 9 persones, cinc dels quals menors d’edat.
L’any 2000, ETA va matar Ernest Lluch, exministre de Sanitat i figura clau en la defensa del diàleg amb la banda terrorista. El van tirotejar al seu garatge, a Barcelona. Han quedat a la memòria col·lectiva les paraules de la periodista Gemma Nierga durant l’homenatge: “Estic convençuda que l’Ernest, fins i tot amb la persona que el va matar, hauria intentat dialogar. Vostès que poden, dialoguin, si us plau”.
La darrera víctima mortal de la banda a Catalunya va ser l’agent dels Mossos d’Esquadra Santos Santamaria. Va perdre la vida en un atemptat a Roses, a l’Alt Empordà, l’any 2001.
Mobilitzacions per la pau
Les mans blanques alçades es van convertir en el símbol de la societat civil per reclamar la fi de la violència a les mobilitzacions massives que hi va haver arreu de l’Estat i a Catalunya.
ETA va deixar de matar però el rastre de la violència continua viva a la memòria. Avui, quan es compleixen 14 anys de l’alto al foc, les xarxes socials també s’omplen de tuits per commemorar l’efemèride, com el del Ministeri de l’Interior que honra les víctimes: “Mai més el terror. Mai més el silenci. Sempre a la nostra memòria”.
