Font: ANSA
El 4 de novembre de 1966, la ciutat italiana va patir una inundació que va deixar un gran impacte en el seu patrimoni cultural
Avui, 4 de novembre, recordem un dels desastres naturals més devastadors de la història moderna d’Itàlia: la riuada de l’Arno de Florència. La ciutat italiana, i gran part de la Toscana, es van veure submergides sota 600.000 tones de fang, aigua i restes de branques i roques que va arrossegar el riu. La pèrdua de vides humanes va ser de 101 persones.
Després d’una jornada intensa de pluges, la matinada del 4 de novembre, el cabal del riu Arno va sobrepassar la ciutat de Florència i en menys de 12 hores la ciutat va ser envaïda per 80 milions de metres cúbics d’aigua. A alguns punts de la ciutat el nivell de l’aigua era superior als sis metres d’alçada.
Imatges de la inundació a Florència. Intoscana, via Youtube
Impacte cultural i artístic
La inundació va tenir un fort impacte en el patrimoni cultural i artístic de la ciutat. S’estima que entre tres i quatre milions de llibres i manuscrits, així com unes 14.000 obres d’art van ser afectades. Museus, galeries d’art i biblioteques van quedar submergits sota l’aigua i el fang, deixant alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat pràcticament irreconeixibles.
Mapa interactiu dels monuments i llocs afectats a Florència
Resposta Internacional
Va haver-hi un gran moviment voluntari per parts dels joves, tant italians com estrangers, en l’ajuda de la catàstrofe i en la col·laboració per a la reconstrucció. El sobrenom “Ángeles del Barro” va sorgir de la descripció popular de la seva tasca, ja que molts d’aquests voluntaris, en netejar i restaurar les obres d’art malmeses, es cobrien de fang i brutícia pel treball ardu i la condició de les peces i els edificis afectats. El nom té també una connotació simbòlica, ja que aquests voluntaris no només van ajudar en el rescat material de les obres d’art, sinó també en la preservació de la memòria cultural de Florència, considerada un dels bressols del Renaixement.
Els milers de voluntaris eren part d’equips professionals com bombers o altres organismes d’assistència pública, molts d’altres eren simples ciutadans que volien ajudar. Aquest gran moviment va ser fonamental no sols per la restauració d’edificis històrics i el rescat i neteja d’importants obres d’art, sinó que també van servir com a exemple mundial d’ajuda humanitària i de conscienciació global. El moviment de “Los Ángeles del Barro“ continua sent recordat com un acte d’heroisme i dedicació a la preservació cultural, i l’esdeveniment va ajudar a establir estàndards més estrictes per a la conservació de béns culturals en situacions d’emergència.
Infografia de les víctimes dels desastres naturals a Itàlia els darrers 100 anys
