La jornada ha comptat amb la participació d’eminències del món del periodisme
Ana Blanco ha estat la guardonada aquest 2024 del Premi Ítaca, que reconeix la trajectòria de grans professionals dins del món del Periodisme. Ha rebut el premi per part del Gabinet de Comunicació i Educació del Departament de Periodisme de la UAB, en la desena edició d’aquest obsequi. L’entrega es va celebrar aquest dilluns 25 de novembre en la XIII edició de la seva jornada anual coneguda com a “Viatges, Comunicació i Aventura”, un espai destinat a reflexionar sobre el periodisme i la humanitat.
Aquest any la jornada ha estat enfocada, tal com ha estat titulada, a explicar el dolor i fer front a la vida. Ha comptat amb cronistes de renom, corresponsals de guerra i periodistes de tota mena que han reflexionart i explicat sobre vivències personals. A més, la jornada ha comptat amb l’amenització de Diego Domingo, cantautor i professor de música, que s’ha encarregat de proporcionar un ambient més pròxim amb música en directe. I, enllaçant amb el que és directe, tota la cobertura la vam narrar minut a minut aquí.
L’enfocament en la violència contra les dones
La jornada ha iniciat amb una reflexió sobre com els periodistes expliquen el dolor i com podem fer front a la vida, especialment en un context de guerra. També s’ha mencionat el punt de vista feminista que es volia donar a la gala, coincidint amb el 25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista.
Abans de començar oficialment la jornada, s’ha fet un minut de silenci amb un vídeo sobre com la Dana ha afectat la Comunitat Valenciana, en memòria de totes les víctimes i afectats.
Diuen que el periodisme és anar, mirar i explicar, però, com s’explica el dolor?
José Manuel Pérez Tornero, catedràtic de Periodisme; Santiago Tejedor, professor de la UAB; Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes; i Cristina Pulido, doctora en Comunicació, Art i Educació, han fet la introducció a aquesta XIII jornada amb preguntes que han fet reflexionar a tothom com: “On pateix el planeta?”. La pregunta ha ajudat a contextualitzar la pobresa i les guerres que es viuen, especialment al sud del planeta.
«sOM AQUÍ PER CONTRIBUIR A UN MÓN MILLOR» – cRISTINA pULIDO
També s’han tractat temes com la desinformació sobre els conflictes i com tractar la mort i la tragèdia. Tant que moltes persones han decidit, fins i tot, deixar de consumir les notícies. Aquest espai ha finalitzat amb una reflexió per part de Cristina Pulido sobre la necessitat de reivindicar el periodisme de qualitat vinculat a la defensa dels drets humans. “Som aquí per contribuir a un món millor, des de la nostra parcel·la de periodistes intentem visibilitzar aquelles persones que estan aportant solucions”, ha afirmat.
Fomentar l’interès de la comunitat universitària per la cultura i els costums d’altres països
La gala ha continuat amb l’esperada presentació del nou destí al qual els estudiants poden viatjar en conjunt a l’Expedició Tahina-Can. Es tracta d’una iniciativa del Màster de Periodisme de Viatges que organitza el Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB.
Pel 2025, s’ha decidit que els estudiants que vulguin, podran viatjar al Kirguizstan. Allà podran viure una de les millors experiències juntament amb l’últim poble nòmada del món, que es troba en aquest país. Un viatge destinat al creixement personal i la motivació per l’aventura.
«Explicar el dolor: enfrontar la vida»
Després d’una pausa, la gala ha continuat amb una nova sessió protagonitzada pel reconegut cronista Martín Caparrós i la periodista Marta Nebot. Tots dos han protagonitzat un gran diàleg sobre la mort, la vida i la guerra. L’argentí ha iniciat la secció amb una narració, acompanyada de la música de guitarra en directe de Diego Domingo, d’un fragment de la crònica que va redactar en el seu viatge a Sri Lanka. Una tràgica història sobre com són abusats els nens menors d’edat en aquell país.
“Ningú emigra si no creu que viurà millor en un altre lloc»
Tot seguit, s’ha debatut sobre la cobertura que fan els mitjans als conflictes com el de Gaza. I, després, les causes que fan que la gent hagi de marxar d’aquells països. «Ningú emigra si no creu que viurà millor en un altre lloc», deia Caparrós. També ha reflexionat sobre les conseqüències que poden tenir algunes de les cròniques quan tractes sobre aquesta gent que viu a la guerra. Explica que vol evitar la “pornografia de la miseria”. És a dir, «que la gent llegeixi el text, se senti molt empàtic al moment, es pensi que és molt bona persona per sentir empatia i que torni al seu món, sense marques aparents».
Explicar les històries des dels «dolents» i l’últim projecte de Caparrós
Seguidament, s’ha mencionat la importància d’explicar també les històries des dels “dolents”. És més fàcil empatitzar amb les víctimes de les situacions dures, però moltes vegades els “dolents” poden resultar persones molt interessants. «No s’ha de deixar fascinar-se per ells tampoc», explica Martín Caparrós mencionant una anècdota relacionada amb el tema.
Finalment, Caparrós ha mencionat com és treballar en el seu últim projecte sobre la malaltia que pateix, l’ELA. «El problema és escriure-ho i enfrontar-se sempre a això». Actualment, està treballant en la creació d’un reportatge sobre les seves vivéncies amb aquesta malaltia en conjunt amb diferents testimonis que també la pateixen. «El problema principal és aquella idea que el meu dolor a mi no em sembla gaire important ni interessant», explica amb dubte sobre si era conveninent o no publicar aquest reportatge.
« Els periodistes no podem entrar a Gaza, que és on hi ha el conflicte» – JaniRa Gómez
Abans d’acabar amb aquesta secció, hem tingut la presència de Janira Gómez, corresponsal a Jerusalem. Ella ens explica com és el seu dia a dia allà: «És molt tranquil perquè la vida continua. Els periodistes no podem entrar a Gaza, que és on hi ha el conflicte». Aquest fet ha dificultat molt la seva feina, ja que no ha pogut obtenir fonts de primera mà, així com la censura que pateixen. Finalment, ha mencionat una altra dificultat amb la qual es troba diàriament. «El lector d’entrada qüestiona tot el que dius i et posa una etiqueta sobre el teu posicionament a la guerra», explica. Remarca, per tant, la importància de no veure la guerra com a un joc de bàndols.
La lluita contra l’ELA, molt present en aquesta XIII gala
Després de l’emotiva xerrada amb en Martí Caparrós i la Marta Nebot, també s’ha fet present l’associació CTNNB1. Aquesta és una associació destinada a lluitar pels drets dels nens i nenes que pateixen ELA. Marta Santiago, representant de l’associació, ens ha explicat la seva experiència personal sobre com va viure el procés d’acceptar que el seu fill patia aquesta malaltia.
«El dolor sempre acaba trobant el seu curs, aquell curs és el periodisme, que pot fer de la societat un lloc millor» – mARTA sANTIAGO
Actualment, s’està estudiant aquesta malaltia per, en un futur, poder ser detectada en nadons que encara no han nascut. Finalment, Marta va agraïr a tots els periodistes que han donat veu a totes aquestes persones. «El dolor sempre acaba trobant el seu curs, aquell curs és el periodisme, que pot fer de la societat un lloc millor», finalitza Marta Santiago la seva intervenció.
Ana Blanco, Premi Ítaca 2024: “L’important no és el destí, sinó el recorregut”
Arribats a aquest punt, ha estat el moment d’entregar, per fi, el premi Ítaca 2024. En primer lloc, Ana Blanco ha rebut un missatge audiovisual de suport total per part de Rosa Maria Calaf, guardonada amb aquest mateix premi l’any 2022. Després, s’ha fet entrega del premi en forma de vaixell a Ana Blanco, en reconeixement de tot el seu recorregut i compromís impecable amb el periodisme com a professió.
Els ponents que es troben en aquest moment en la taula rodona acompanyant a Blanco, li han dedicat unes paraules, totes positives pel seu foment del periodisme i el seu sentit de responsabilitat pública. “Ana Blanco representa la sobriedad, humildad y el sentido de responsabilidad público. Ese es el periodismo del futuro”, expresa José Manuel Pérez Tornero, un dels ponents juntament amb Martí Caparrós.
Per la seva banda, Ana Blanco, també s’ha expressat molt agraïda i ilusionada per haver pogut rebre aquest premi. Ens ha explicat com va viure els seus primers passos dins del món del periodisme i com ha percebut l’evolució de la professió amb les noves tecnologies. “La cobertura que hice del atentado de las torres gemelas es la que más recuerdo. Seguíamos la información a través de las televisiones americanas, teníamos que traducir lo que veíamos”. Finalment, ha acabat la gala amb una declaració de cara al futur periodístic: “lo importante es confiar en la profesionalización: ir, ver y contarlo, y leer todo lo que podamos. Ese es el rigor periodístico”.
“Trincheras, periodismo y miedo”
Després de l’entrega del premi Ítaca 2024, i per acabar amb aquesta XIII edició anual de “Viatges, Comunicació i Aventura”, ha arribat el torn dels últims tres ponents: Mayte Carrasco, Patricia Simón i Ricard Garcia, tots especialitzats en periodisme de guerra. Una conferència amb la qual s’ha reflexionat sobre la millor manera per fer front a la por en contextos de guerra. A més, s’ha exposat quina és la millor manera de tractar aquesta por i els sentiments que s’ho deriven en una peça periodística.
“Implicar-se en una història significa ser humà, però s’ha de prendre distància” – Mayte carrasco
“Implicar-se en una història significa ser humà, però s’ha de prendre distància”, opina Mayte Carrasco. També s’ha reflexionat sobre com els poders utilitzen la por cap a la ciutadania. Tal com declarava Patricia Simón: “Hem passat d’estar a l’era de la por a l’era de la desinformació i això ha estat resultat de les polítiques de la por que es fan des dels anys vuitanta.” I afegia: “La por és un mecanisme molt eficaç per fer-nos creure en algunes coses.”
La importància del contacte amb professionals
Santiago Tejedor, professor de la UAB i un dels encarregats de l’organització de l’acte, va voler destacar l’objectiu d’aquest tipus d’esdeveniments. Jornades en que els alumnes puguin tenir contacte amb professionals de primer nivell “perquè ens ajudin a entendre millor què és el periodisme i la seva importància”.
A més, Tejedor també va remarcar la trascendència de la feina periodística dins el món de les xarxes socials. Assegurava que aquestes són un instrument a través del qual es farà millor o pitjor periodisme “en funció de qui estigui fent-les servir”. També va destacar que els professionals de la comunicació són els que han de “prendre el pols i liderar el camí d’aquest periodisme de qualitat, que és el que pretenem”.
