Lucas Borrego, Laia Butjosa, Gina Candela, Ivette Castillejo, Blai Corpas
La ciutat comptal rendeix homenatge a Pier Paolo Pasolini (1922-1975), pel cinquantè any de la mort del cineasta italià assassinat per la seva obra artística polèmica, evocada a la crítica a l’elitisme i el conformisme. Un artista marcat per una desesperada vitalitat, i acusat d’obres obscenes en espais públics, però aclamat per obres literàries memorables com Chavales del arroyo (Nórdica, 2022) i pel·lícules destacades del setè art, com Salò o le 120 giornate di Sodoma (1975), Mamma Roma (1962) o Teorema (1968).
Pasolini va ser una figura extremadament atrevida. Era conegut per desafiar les normes socials, polítiques i religioses a través de la seva obra, que sovint provocava escàndols a causa de la seva cruesa i a la crítica al sistema des d’un prisma comunista. El seu assassinat cruel, violent i envoltat en misteri encara representa la seva figura com a símbol de llibertat i de provocació, i el seu llegat continua sent objecte de conversa.
L’escriptor, durant els seus anys de joventut i a mercè de l’amistat amb el poeta català José Agustín Goytisolo Gay, va visitar Barcelona en nombroses ocasions, donant-se a conèixer com un dels intel·lectuals més influents i controvertits del segle XX.
La Barcelona que va veure Pasolini
Comença la tardor pasoliniana a Barcelona. Cinquanta anys després del seu assassinat, Barcelona esdevé un centre d’homenatge a Pasolini, acollint diverses activitats commemoratives en el seu nom. Diverses presentacions, converses i taules rodones que demostren l’encara vigent línia de pensament que l’autor italià va instaurar en la societat catalana. Des de #SomosPeriodismo hem fet un recull de totes les activitats disponibles d’aquest cicle.
El mateix autor, en la seva obra intel·lectual, defensava l’impacte del passat en el present. Ara, Barcelona fa un homenatge a aquesta idea, revifant el llegat d’un pensador antidogmàtic i crític que, amb la seva actuació, va incomodar tant a la Itàlia democristiana de l’època com a l’esquerra més acomodada.
