Un punt d’inflexió històric, després de dècades de conflicte, que va obrir un camí de reconciliació marcat per la memòria de les víctimes i els reptes de la convivència.
El 20 d’octubre del 2011, l’anunci del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA, va posar fi a la trajectòria de l’organització terrorista basca. L’activitat terrorista d’ETA va posar fi a la vida de 859 persones, segons el recompte oficial de la Fundació Víctimes del Terrorisme. La majoria de les víctimes eren militars i agents dels cossos de seguretat de l’Estat, però el balanç també inclou 339 civils, entre els quals hi havia alts càrrecs polítics, policies municipals i ciutadans sense cap vinculació amb les institucions. D’altra banda, en el context del conflicte, més de 200 persones van morir a mans de grups parapolicials, per accions policials o per la seva vinculació amb l’entorn d’ETA.
El mapa dels seus atemptats, elaborat específicament per a aquesta investigació, passa des del País Basc i Navarra, com a epicentres del conflicte on la violència va ser més sostinguda i sistemàtica, fins a punts més allunyats com atacs a Madrid, Barcelona i al País Valencià. Aquesta disseminació geogràfica reflectia una estratègia calculada per amplificar la por i desafiar l’Estat espanyol en el seu propi territori. La distribució territorial dels atacs, local i estatal ajuda a comprendre com l’impacte del conflicte va transcendir àmpliament les fronteres del territori basc.
Alguns dels atemptats de l’organització basca més rellevants, per la seva gravetat i el seu impacte polític i social, són l’assassinat de Luis Carrero Blanco, el 20 de desembre de l’any 1973, a Madrid, considerat com “L’Atemptat del Segle”. Aquest és sense cap dubte, l’atemptat més conegut i amb més conseqüències estratègiques de la trajectòria d’ETA, amb un impacte polític colossal. La mort de Carrero Blanco, president del Govern i l’hereu designat per Franco per donar continuïtat al règim, va accelerar la crisi de la dictadura, facilitant paradoxalment, la transició cap a la democràcia.
Un altre atemptat que serà recordat per tothom i perdurarà en la història del país, com l’atac més sanguinari de la història d’ETA fou el del centre comercial Hipercor a Barcelona. El 19 de juny del 1987 a les 16:10 de la tarda, en plena avinguda Meridiana es va produir una explosió de grans magnituds, deixant 21 morts i 45 ferits. ETA va col·locar un cotxe bomba amb uns 30 quilos d’amonal, 200 litres de gasolina i escuma inflamable al pàrquing subterrani del centre comercial. La banda terrorista va trucar prèviament a les forces d’autoritat i a algun mitjà de comunicació avisant que farien explotar un cotxe bomba. La guàrdia urbana no va considerar que fos prou concreta la informació i ETA va decidir actuar. Aquest va suposar un abans i un després en la percepció ciutadana de la banda, ja que la brutalitat i la naturalesa indiscriminada de la massacre van provocar una enorme condemna social.
La dissolució de la banda terrorista es va produir amb Zapatero al capdavant del govern. La banda ja estava molt debilitada i sense suport social, fet que va provocar que acceptessin una negociació per acabar el conflicte armat. L’anunci de la cessió definitiva de l’activitat armada d’ETA va tenir lloc després de diverses reunions entre el Govern i ETA, amb alts i baixos, ja que la banda va trencar un inici d’acord de pau que havien aconseguit. Però finalment, a París, el 20 d’octubre de 2011 es va produir l’acord final on ETA acceptava la retirada i dissolució de la banda posant fi a dècades de violència i de morts.
