Durant anys, David Jiménez es va distingir com una de les veus de referència del periodisme tradicional. La seva trajectòria semblava destinada a consolidar-se dins els formats clàssics. Tanmateix, l’arribada d’internet i la irrupció d’un nou ecosistema informatiu li van suposar un desafiament que, segons ell mateix admet, al principi no estava disposat a abraçar.
De la tradició al repte digital
“Quines ganes tenia que passés aquesta moda d’internet”, escriu amb ironia a El Director, recordant aquella primera etapa de resistència davant un canvi que percebia com una amenaça per al periodisme de qualitat. Però el temps li va demostrar que es trobava davant d’una revolució irreversible. La seva mirada va començar a transformar-se mentre cobria diversos conflictes internacionals. Els seus reportatges, que fins aleshores circulaven majoritàriament entre el públic lector dels mitjans tradicionals, van començar a ser compartits arreu del món gràcies a l’impacte de les plataformes digitals.
Una estratègia per entendre els nous lectors
A partir d’aquest moment, Jiménez va decidir fer un gir estratègic. Ja no es tractava només d’escriure bons articles, sinó d’entendre “com, on i en quin format” consumirien la informació les noves generacions. Va començar a experimentar amb llenguatges més visuals, a participar en converses a les xarxes i a utilitzar eines digitals per explicar històries de manera més directa i accessible.
Aquest procés de transformació li va permetre connectar amb un públic que, tradicionalment, se sentia allunyat del periodisme convencional. Els joves, acostumats a la immediatesa del contingut digital i al consum fragmentat d’informació, van trobar en la seva nova manera de comunicar un punt d’entrada atractiu i autèntic.
Una presència digital consolidada
Avui, la seva presència digital s’ha consolidat i els seus continguts continuen despertant interès entre lectors de diferents edats. El cas de Jiménez és, en molts sentits, una lliçó sobre com afrontar les transformacions tecnològiques amb intel·ligència i obertura. I sobretot, un recordatori que el periodisme, per molt que canviïn els formats, continua sent una eina imprescindible si es manté fidel a la seva funció social.
