Narrar el dolor des de la distància: periodistes reflexionen sobre la cobertura en conflictes a la XIII Jornada de Viatges, Comunicació i Aventura
El Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va organitzar, en el marc de la XIII Jornada de Viatges, Comunicació i Aventura, una taula rodona que va marcar el punt àlgid de la jornada: el diàleg entre els periodistes Marta Nebot, Martín Caparrós i Janira Gómez, corresponsal a Israel. La conversa, titulada “Contar el dolor: enfrentar la vida”, va girar al voltant dels reptes de narrar històries en contextos de violència i sofriment, oferint al públic un relat cru però ple de matisos sobre les seves experiències professionals.
El dolor explicat des de la distància
Una de les intervencions més colpidores va ser la de Janira Gómez, corresponsal a Israel, qui va compartir amb sinceritat els dilemes ètics i les limitacions inherents al seu treball. “El dia a dia a Israel és tranquil, encara que ja t’acostumis al so de les ambulàncies”, va explicar Gómez, una frase que va il·lustrar la contradicció entre una aparent normalitat quotidiana i el rerefons constant d’un conflicte que sembla no tenir fi.
Gómez va fer una confessió que va sorprendre molts dels presents: “Els periodistes no podem entrar a Gaza, per això em sento impostora i no una corresponsal de guerra”. Aquesta limitació d’accés físic a les zones més afectades per la violència la porta a dependre de fonts indirectes, com imatges, xarxes socials i testimonis de persones que sí poden estar sobre el terreny. Malgrat aquests obstacles, Gómez intenta transmetre el dolor d’una realitat que sovint queda llunyana als ulls de molts.
Una de les seves reflexions més punyents va ser sobre la percepció de la informació que arriba al públic: “La nostra major dificultat és que algú ens cregui; es pensa que està manipulat i que el que es publica no és real”. Aquest comentari va obrir un debat sobre la desconfiança cap als mitjans de comunicació i la lluita per legitimar les veus dels periodistes que treballen en zones de conflicte.
Martín Caparrós i l’ofici de narrar el sofriment
El periodista i escriptor Martín Caparrós va aportar una perspectiva més literària, centrant-se en com el llenguatge pot esdevenir una eina per fer comprensible l’incomprensible. Va parlar de la responsabilitat dels periodistes no només de transmetre els fets, sinó també de fer-ho amb humanitat, buscant el punt de connexió emocional amb l’audiència. Caparrós va destacar que, en un món saturat d’informació, el repte ja no és tant aconseguir l’atenció del públic sinó mantenir-la i fer que aquest empatitzi amb històries sovint difícils de pair.
Va criticar, no obstant, la tendència a “cosificar” el dolor: “No podem permetre que les víctimes es converteixin en números o estadístiques. Cada història importa, i la nostra tasca és trobar la manera de donar veu a aquells que no la tenen”.
Marta Nebot i la lluita per una narrativa empàtica
Per la seva banda, Marta Nebot va defensar la necessitat de construir narratives que promoguin l’empatia, especialment en un context en què el consum ràpid de notícies sovint deshumanitza les històries. Va posar èmfasi en el paper de la comunicació audiovisual com una eina poderosa per trencar barreres emocionals i culturals.
Nebot també va ressaltar els perills de la banalització del dolor en els mitjans: “Estem acostumats a veure tragèdies al nostre mòbil mentre fem el cafè. La pregunta és com podem trencar aquesta indiferència i fer que el dolor de l’altre ens interpel·li”.
Un debat obert sobre els reptes de la professió
El diàleg va concloure amb una reflexió conjunta sobre la necessitat d’un periodisme compromès, que no només narri el que passa sinó que ho faci amb ètica i responsabilitat. Tant Caparrós com Nebot i Gómez van coincidir que el periodisme actual ha de trobar l’equilibri entre la immediatesa i la profunditat, oferint històries que vagin més enllà dels titulars impactants.
Els assistents van sortir amb la sensació d’haver assistit a una conversa essencial, en un moment en què la credibilitat del periodisme està en joc i el món sembla més dividit que mai. “Contar el dolor és una forma d’humanitzar-lo i, alhora, d’enfrontar la vida”, va resumir Nebot en una frase que resumeix l’esperit de la jornada.
Aquest diàleg no només va posar en relleu els reptes professionals dels periodistes, sinó que va obrir una finestra a les complexitats d’una tasca sovint invisible però imprescindible: donar veu al dolor del món.
Context sobre el conficte Israel – Palestina
El conflicte entre Israel i Palestina és un dels més llargs i complexos de la història contemporània, arrelat en disputes territorials, religioses i polítiques. La seva arrel es troba en la creació de l’Estat d’Israel el 1948, un fet que va comportar el desplaçament massiu de centenars de milers de palestins, conegut com la Nakba (catàstrofe). Des de llavors, el territori ha estat testimoni de guerres, ocupacions i intents fracassats de pau.
Actualment, el conflicte es concentra principalment a la Franja de Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est. Israel manté una ocupació militar a Cisjordània i controla Jerusalem Est des de 1967, malgrat que aquesta annexió no és reconeguda internacionalment. A Gaza, governada pel moviment islàmic Hamàs des del 2007, la situació és crítica, amb bloquejos israelians que limiten severament el moviment de persones i béns, i amb freqüents episodis de violència entre Hamàs i Israel.
Les tensions es veuen agreujades per la construcció de colònies israelianes en territori ocupat, considerades il·legals pel dret internacional, i pels constants enfrontaments entre civils palestins i forces israelianes. Al mateix temps, els desacords entre les faccions palestines, com Fatah i Hamàs, han dificultat la formació d’un front unificat que pugui negociar amb Israel.
La situació s’ha intensificat recentment amb atacs mútues i un augment de la violència que afecta especialment la població civil, atrapada en una crisi humanitària prolongada. Els esforços internacionals per a una solució de dos estats, amb un Estat palestí viable al costat d’Israel, han quedat en punt mort, mentre la desconfiança entre ambdues parts segueix creixent.
