La Universitat Autònoma de Barcelona va viure dilluns la XIII Jornada de Viatges, Comunicació i Aventura. L’aula magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació va rebre, plena de gom a gom d’estudiants i professors, al voltant d’una desena de convidats il·lustres experts en el món de la comunicació. Totes les conferències que es van dur a terme giraven entorn d’un gran tòpic: “El repte d’explicar el dolor i enfrontar la vida”.
Una inauguració d’alt nivell
Des del primer moment de la jornada, la programació va mostrar l’alt nivell dels seus convidats amb una inauguració encapçalada pel president de RTVE, José Manuel Pérez Tornero; el director dels informatius de RAC1, Joan Maria Morros; i la doctora en Comunicació, Art i Educació, Cristina Pulido.
Tots tres, a l’aula magna, van reflexionar sobre la situació per la qual passa el periodisme. Es va posar en valor la importància de l’ètica professional. Tal com va explicar Pulido, “el periodisme de qualitat, aquell vinculat als valors humans, és més necessari que mai”.
Més enllà de les declaracions a la conferència davant del públic, Siscat va poder parlar sobre aquesta mateixa temàtica en exclusiva amb dos dels protagonistes de la inauguració. Per una banda, Tornero va expressar que “el periodisme ha de ser un flux de comunicació en tots els aspectes: no només en dolor, sinó que també en racionalitat i comprensió” i va afegir que “el periodisme ha de ser capaç de lluitar contra l’emocionalitat ambient, que ens porta a la fragmentació, i contra el consumisme narcisista”.
Com s’ha d’explicar el dolor? Aquesta és la pregunta que protagonitzava gran part de la jornada. I Joan Maria Morros ho té clar: «Parlar amb la gent és la clau, escoltar-los, que t’expliquin la seva situació i el que els hi ha passat. Això fa més fàcil el fet de posar-se en la pell de l’altre. Una vegada aconsegueixes això, transmetre-ho per la ràdio és molt senzill» Al cap i a la fi, «com a periodista, l’única feina que has de fer és ser el missatger entre el dolor que ha patit aquella persona i la teva audiència”, va destacar.
Profunditzant en el dolor
Seguidament, van pujar a l’escenari el cronista argentí Martín Caparrós i la periodista i actriu sevillana Marta Nebot. La dinàmica plantejada per aquesta interacció va ser la de Nebot entrevistant a Caparrós sobre diferents aspectes de la seva vida periodística i com està gestionant el dolor propi a causa del fet que pateix Esclerosis lateral amiotròfica (ELA).
En acabar la ponència, Siscat va aconseguir realitzar una entrevista exclusiva amb Nebot, que va parlar d’aquesta manera sobre com gestionar les xarxes socials: “ha arribat per quedar-se i ara hem d’aprendre a utilitzar aquesta eina i posar-la en el seu lloc”. També es va aventurar dient que “el seu lloc probablement, té a veure amb la gestió del temps i quant de temps el nostre cervell és capaç de processar-ho tot”, augurant un futur més optimista en comparació a la situació actual.
A la ponència de Caparrós i Nebot també hi va participar la corresponsal a Jerusalem per a La Vanguardia i France 24 Janira Gómez. La periodista nascuda a Barcelona va narrar les seves experiències com a corresponsal i la seva trajectòria periodística fins a arribar a Israel. Posteriorment, va comentar a Siscat com vivia la guerra entre Israel i Palestina des d’un punt de vista aliè al conflicte i com la població israeliana percep aquesta guerra: “allà (Israel), la majoria de gent neix pensant que han de fer aquella guerra, per la seva seguretat. És difícil per nosaltres, des d’Europa, entendre aquest pensament. Però és gent que va armada tot el dia, fent la compra, passejant… tenen la mentalitat que s’han de defensar”.
També va explicar que, avui dia, els israelians no veuen tots de la mateixa forma el conflicte i que “està radicalitzada perquè estan patint. No podem parlar de la societat israeliana en bloc”. Un dels grups que demanen la pau són els activistes, que segons Gómez, “són ben pocs i malvistos en la societat israeliana”. Encara això, ha començat a notar que la societat en general comença a no tenir les coses gaire clares: “es comencen a qüestionar si Netanyahu és la persona adequada per mantenir-se en el poder. Ha passat més d’un any i la ciutadania ha de saber que va passar el 7 d’octubre”.
Els secrets del destí de l’Expedició Tahina-Can 2025
Un dels moments més importants d’aquesta jornada pels estudiants de la UAB sempre és l’anunci del nou destí pels participants en l’Expedició Tahina-Can.
En aquesta ocasió l’equip viatjarà al Kirguizstan amb l’objectiu de créixer com a persones i com a periodistes en una nova edició que continuarà enriquint les vides de tots aquells que hi formin part.
El nostre equip ha tingut l’ocasió de parlar en exclusiva amb Santiago Tejedor, un dels organitzadors de l’expedició, el qual ens ha confessat que tenien l’Àsia central “una mica abandonada” i que aquest és un dels motius principals que els han motivat a triar aquest destí. “Hem estat anant a l’Àfrica durant les últimes edicions, aquest any tenim una bona oportunitat per canviar la brúixola i tenir allà una altra experiència” va afirmar-nos el periodista, confirmant així que després de cinc anys sense trepitjar continent asiàtic, ja era hora que l’Expedició Tahina-Can visités un país com Kirguizstan.
Una jornada per a recordar
Aquests han sigut els protagonistes amb els quals hem pogut parlar durant aquesta XIII Jornada de Viatges, Comunicació i Aventura. Desgraciadament, la guanyadora del Premi Ítaca 2024, Ana Blanco, no va voler parlar als micròfons de Siscat.
Com a valoració de la jornada ens quedem amb les declaracions que ens va donar en exclusiva Marta Nebot, doncs la periodista va voler agrair als joves de la UAB la seva assistència i atenció durant la jornada: “Jo he donat en altres ocasions xerrades a altres universitats, però poques vegades he vist una aula magna tan plena i un silenci com el que hi ha hagut avui aquí”.
Si voleu recuperar algun moment de la jornada del dilluns 25 de novembre, us deixem la nostra cobertura minut a minut.
