Valdano rep el Premi de Comunicació i Valors en una xerrada on repassa el seu camí, parla de la força del relat i qüestiona el paper de la tecnologia en el futbol.
Lidia Flores, Paula García, Sonia Garrido, Ainara Gutiérrez i Eva Marsal
Era difícil trobar una cadira buida dins de l’auditori i a escassos minuts de començar la xerrada. A mesura que passava el temps les expectatives anaven creixent: gent preparant els seus ordinadors per no perdre’s cap incís important, i d’altres que esperaven amb nervis l’entrada i les primeres paraules de Jorge Valdano. Si no has vist el directe, el pots recuperar.
Jorge Valdano, va ser campió del món amb l’Argentina l’any 1986, exentrenador i actualment una de les veus més conegudes en el periodisme esportiu, sobretot en el futbol. Era convidat a la UAB per rebre el Premi de Comunicació i Valors, un reconeixement al seu camí i com ha unit el futbol amb el periodisme.
Dins de l’acte hi estaven reunits estudiants, professors i altres membres de la universitat.
Un vídeo introductori posava en context qui era Valdano i quin paper important havia tingut en el futbol. El protagonista va aparèixer a l’escenari amb la calma que el caracteritza.
Vídeo d’autoria pròpia gravat en l’acte
Va començar repassant el seu passat i pronunciant una reflexió que va fer captivar al públic: “El que va passar a la final del 86 va coronar el somni que feia 30 anys que el somiava i ara fa més de 40 anys que el recordo. El somni és més poderós que el record. Quan veig el gol em costa sentir que soc jo, no soc capaç de recordar aquella emoció”. Aquelles paraules plenes d’humilitat van fer ressò a la sala.
La definició del significat del futbol per ell també encuriosia a tots els espectadors. Relacionava el futbol amb la infància “una prolongació de la infància” deia, i explicava que era afortunat d’haver convertit la seva passió en professió “és una exageració del destí”.
Recordava la seva infància explicant que a casa seva no tenia televisió per veure el futbol, i la seva passió entrava a casa a través de la ràdio “el meu referent era José Maria Muñoz” un comentarista argenti.
Amb 19 anys va anar-se’n de casa per quedar-se a Vitòria, i és allà on es va refugiar amb la lectura. En la xerrada recordava aquells anys plens d’entusiasme i pressió, fins a l’any 86, que el va portar al mundial de Mèxic del 86, el cim de la seva trajectòria. Valdano recordava aquell moment ple d’emoció.
L’acostament amb la comunicació va començar quan va haver de deixar el futbol per una hepatitis crònica just l’any després d’haver-se convertit en un símbol pel seu país: “Vaig canviar la pilota per la paraula, els meus dos mitjans de vida”. Durant aquest temps ha destacat per col·laborar amb mitjans reconeguts com El País i Cadena SER. També va fer una forta èmfasi en el valor del relat “sense el relat no és el mateix gol”.
Valdano també va fer referència al que el futbol amaga darrere de l’èxit: el fracàs “el futbol és fracassar sense parar”. També va resultar important la relació de la fama i la toxicitat, i la necessitat de treballar l’ego durant moments de gran exposició. Va recuperar l’anècdota de Tenerife, recordat que avui en dia encara rep retrats d’aficionats.
Va aprofundir en la repercussió que genera el futbol mundialment. Per ell, aquest esport és un fenomen de masses, que genera identitat i vincle: “Ser d’un equip per terra o per sang”. Segons ell el que feia que el futbol tingués èxit és la seva simplicitat; un gol provoca la mateixa reacció en totes les cultures. A més a més, els jugadors es converteixen en referents per persones de diferents edats.
Una de les parts que més va cridar l’atenció al públic va ser quan Valdano va explicar la relació amb figures mítiques de futbol. Va recordar anècdotes viscudes amb Maradona com algunes de les converses durant el Mundial i la seva passió pel joc. Recordava com era en la proximitat, cosa que va encuriosir molt als espectadors. També va parlar de Messi després d’un vídeo que van reproduir sobre similituds entre les dues estrelles: Maradona i Messi. Finalment, va parlar de la seva experiència amb Florentino Pérez marcant la seva facilitat en la relació.
Fotografia d’autoria pròpia
El darrer tram de la xerrada, Valdano va generar un dels moments en què es va mullar més parlant sobre el VAR i la tecnologia. Va mostrar obertament la seva crítica “Prefereixo la injustícia a aquesta correcció que ningú accepta” va dir, i va explicar que les tecnologies estan convertint el futbol en un joc cada vegada més matemàtic i s’està deixat aquesta simplicitat enrere. Pensa que les autèntiques revolucions no van de venir dels canvis en el reglament sinó dels mateixos jugadors.
Va reivindicar aspectes destacats dins de l’esport com el treball en equip, la solidaritat, l’esforç i la capacitat d’aprendre a viure amb el fracàs, un aspecte present en el futbol i en la vida. Per conèixer tots els detalls de l’acte i les reflexions que va compartir, pots llegir la notícia.
