Mariona Artigas, David Burillo, Maria Celdrán, Marc Descals, Lena Duran, Núria Granados
La II jornada AJE sobre divulgación científica ha tingut lloc avui a l’aula magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i haver començat amb vint minuts de retard, quatre experts que han assistit per parlar sobre la divulgació científica i els nous mètodes de comunicació científica.
El degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació Enric Marín i Otto ha donat pas a la presentació de la jornada, tractant la divulgació científica com un terreny encara problemàtic: “un dels grans problemes que té la societat és el divorci entre la ciència i la societat». Aquest divorci és un greu problema que es va accentuar amb la pandèmia. La ciència i la societat encara es troben allunyats en situacions com les que suposen els negacionistes, que desmenteixen veritats contrastades. La presentació ha seguit amb la paraula de Yolanda Peña Cervantes, vicerrectora adjunta de Divulgación Científica de la UNED, que ha agraït la participació dels ponents i ha destacat la importància de tots els assumptes que s’han tractat a la presentació.
La primera en intervenir ha sigut Iria da Cunha, professora contractada doctora de la UNED i acadèmica de número a l’Acadèmia Joven Espanya. Ha explicat què és la AJE, com es forma i quines són les seves feines i projectes. Resumidament, és una acadèmia conformada per investigadors joves (nascuts de 1998 en endavant) que va ser creada el 2019, quan ja hi havia 40 acadèmies al planeta. Se centra en tractar pràcticament totes les àrees de coneixement, perquè en totes es genera investigació. Es treballa de manera desinteressada i es publiquen candidatures (que es difonen per les xarxes socials com Twitter) per ajudar a que es promogui la ciència. Un dels objectius és representar als joves investigadors del país. Per poder formar-ne part, s’ha de posseir la nacionalitat Espanyola i també un grau de doctor.
Cessava així la introducció de la jornada, i l’aplaudiment per part del públic ha donat pas al primer convidat, Miguel Ángel Cajigal, més conegut com El Barroquista.
Viejas y nuevas plataformas: experiencias en la divulgación de la historia del arte
La intervenció de Miguel Ángel Cajigal tenia un objectiu clar: expressar la seva preocupació envers la divulgació cultural. Ell és historiador de l’art, professor i divulgador cultural més conegut com “El barroquista”, ja que no volia que quan va començar a divulgar ningú el reconeixés. https://www.youtube.com/watch?v=GEhhdrsdRlk
«Concebim la falsa certesa que en l’àmbit de les humanitats qualsevol serveix per parlar«
Miguel Ángel Cajigal
El barroquista ha manifestat el seu malestar amb aquest tema i és que, en ciències, això no passa tant. S’han fet documentals d’història de l’art en què els convidats no eren historiadors, sinó tertulians. Però també ha argumentat que hi ha molta densitat a l’àmbit de les humanitats. “A la gent de patrimoni cultural ens truquen sempre per parlar de l’apocalipsis”. De fet, una de les vegades que el van trucar per parlar de l’incendi a la catedral de Notre Dame, un esdeveniment que demostrava la crítica de Cajigal: tothom parlava, però ningú s’havia informat per fer-ho. “Les catedrals estaven preparades per incendis i els mitjans de comunicació eren molt catastròfics, tots deien que cauria”, ha dit. Mentre els mitjans de comunicació informaven de manera catastròfica, mostraven fotografies assenyalant que tota la catedral estava entre flames, etc. els historiadors i els experts en arquitectura gòtica estaven “tranquils” davant d’una estructura que estava aguantant el foc, perquè estava dissenyada per fer-ho. Aquelles imatges que alarmaven a la població per part dels mitjans, feien que els experts respiressin de manera més tranquil·la.
Miguel Ángel Cajigal ha conclòs la seva presentació expressant el seu deute amb la societat, i expressant també que aquest és el motiu pel qual comunica. Treballa en tots els punts cecs perquè la gent entengui què hi ha rere tot allò que s’explica.
Tik Tok y comunicación
Nadia Alonso López, l’experta en comunicació digital, ens ha ofert una xerrada reveladora de cap a on sembla que va la comunicació i, per tant, molt probablement, la societat. Ha explicat quins són els reptes que els comunicadors es troben a l’hora d’informar i informar-se. En una societat que viu enganxada a les pantalles, on es crea contingut i s’hi consumeix, és necessari ser conscients que estem consumint. La figura del prosumidor, individu que consumeix i produeix, està a l’abast de gairebé tothom que tingui un smartphone entre les mans i és evident que tot té uns pros i contres, ha advertit la divulgadora. L’explicació de Nadia Alonso ha servit per definir què és TikTok, entre moltes coses: l’app més descarregada del 2020. Ha llençat dades molt significatives sobre el contingut i l’ús de la xarxa social xinesa, com per exemple, la mitjana de 95 minuts al dia que els usuaris li donen. I ha destacat l’article de New York Times, en el que s’analitza com ha crescut TikTok com a buscador d’informació.
Pel que fa a les xifres, en un gairebé 20% dels continguts apareixen falsedats o enganys, ha indicat N. Alonso. La divulgadora ha posat èmfasi a com de esbiaixat és l’algoritme i com pot afectar a l’hora d’estar informat, un clar exemple fou tots els temes relacionats amb la Covid-19, l’any 2020. Finalment, ha destacat un estudi (elaborat també per ella) en el que s’analitza la cobertura de la guerra d’Ucraïna des de TikTok: Tiktok as a new paradigm for information in the Ukrainian War. A study from the West of the initial coverage of the conflict through this platform.
Pánicos humanistas: utopías y distopías de la Inteligencia Artificial en los estudios de ciencias sociales
El tercer ponent de la jornada ha sigut José María Perceval, doctor en Ciències Socials i Ciències de la Comunicació, i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, que amb el seu humor característic ha abordat les grans preguntes sobre l’afectació de la IA a les ciències socials. Ha explicat que des de sempre, a cada revolució tecnològica s’arriba al desenvolupament d’una millor producció i distribució dels productes, i en aquesta última ha aparegut la intel·ligència artificial, que Perceval ha definit com un «gestor del coneixement, que rastreja les preferències de l’usuari, les personalitza i les ordena adequadament, i de les quals extreu resultats”.
“El que faci la IA no és culpa seva, sinó dels humans que la controlen”
José María Perceval
Per respondre a la pregunta sobre l’afectació que poden tenir aquestes noves eines tecnològiques tant per nosaltres com pels nostres llocs de treball, el ponent ha remarcat que “una IA no es pot considerar intel·ligència, que no inventa res, només construeix i vampiritza les produccions humanes ja digitalitzades”. Per tancar la seva ponència, José María Perceval ha conclòs que la intel·ligència artificial pot portar molts problemes, i ho farà, per tant, el pes del futur acaba recaient en nosaltres.
La Astrobiología: del laboratorio a la sociedad
Carlos Briones ha sigut l’últim ponent tancant la sessió de divulgació científica. Llicenciat en química, especialitzat en bioquímica i biologia molecular, ha abordat el tema de l’astrobiologia i de com ara podem resoldre els dubtes que sempre hem tingut a partir del mètode científic. “Només coneixem un exemple de vida”, però realment és l’única que existeix? Estem sols a l’univers? Són algunes de les preguntes que ha plantejat. La sessió ha continuat explicant la feina que es fa al centre d’astrobiologia CAB (on ell treballa): experiments, observacions del cosmos, investigació, divulgació, docència, interaccions amb l’art i projectes divulgatius. Amb tot això s’intenta apropar el laboratori a la societat.
Briones acabava mencionant la importància d’arribar a diferents públics i parlar diferents llenguatges, perquè només així, l’astrobiologia arriba a tothom. Això ho aconsegueix escrivint en llibres i donant conferències, des de col·legis a universitats. I en relació amb l’exposició del Barroquista, ha conclòs que “la ciència explica el món, però només l’art ens pot reconciliar amb ell».
El debat
Finalment, ha sigut el torn del públic. Els assistents han pogut fer ús del torn de preguntes durant gairebé mitja hora. Visualitza en directe el debat de la jornada.
La jornada minut a minut
