Clara Aymerich, Aina Arqué, Carles Blanco, Claudia Corbella, Pau Espí, Oriol Domingo
La massificació als pics més alts del món genera situacions de perill per als excursionistes
Poca gent és l’escollida per complir les grans fites que exigeixen les muntanyes més altes del món, però molta és la que ho intenta sense èxit i topa inevitablement de front amb el fracàs. Els cims més emblemàtics són un atractiu immillorable per a tots aquests perfils que ometen qualsevol recomanació i s’aventuren a un destí amb parany.
La muntanya, un entorn de bellesa i perill, requereix respecte i preparació rigorosa. L’exigència física és cabdal per assolir de forma correcta un ascens, però la realitat omet sense precedents aquest factor i sovint, aquest no és un argument suficient per evitar una desgràcia; és molta gent la que ho intenta, i poca la que realment pot acabar-ho explicant.
Actualment, no són només els temeraris experimentats els que decideixen arriscar la vida per les dreceres i contorns d’una muntanya. La massificació avui en dia és real i augmenta considerablement les xifres. Factors com les allaus, els esllavissaments i les condicions meteorològiques extremes es multipliquen quan el terreny està sobrecarregat de persones. Aquesta contaminació generada i el deteriorament de la muntanya evidencien un impacte mediambiental que no només afecta la seguretat, sinó també la preservació de l’entorn.
La inexperiència fa augmentar les possibilitats de patir un accident; no estar habituat a possibles desgràcies i no tenir recursos per prevenir-les i actuar, pot transformar una experiència única en una tragèdia anunciada. Els experts alerten que la falta d’experiència de molts dels que emprenen aquestes expedicions incrementa el risc d’accidents greus.
En conseqüència, el nombre d’operacions de rescat i el balanç d’accidents mortals ha augmentat en els darrers anys. Així, només una minoria aconsegueix el retorn segur, deixant clar que, malgrat els avenços tècnics i l’atracció massiva, la muntanya continua sent un espai que no perdona la imprudència.
La creació de nombroses agències que promocionen, organitzen i monitoren els ascensos als cims més alts del planeta estan participant activament en la massificació d’espais naturals únics, així com permetent que gent sense la preparació suficient pugui participar activament d’aquests ascensos, posant-se en perill a ells mateixos i als monitors que ho coordinen.
Aquests ascensos privats que es poden dur a terme mitjançant la contractació dels serveis d’una agència especialitzada en incursions als pics més alts del món, no són més que una mercantilització d’un esport de risc.
Al mateix temps, l’arribada d’aquestes agències sectoritza la possibilitat d’escalar determinats pics a persones amb una facilitat econòmica que els permet desembutxacar una gran quantitat de diners en una activitat de risc com aquesta. Convertint, d’aquesta manera, una fita esportiva històrica en una atracció esnob.
Cal conscienciar la població de la diferència entre el turisme i l’esport de risc, tant en l’àmbit de la seguretat personal com el que comporta formar parc del col·lectiu que s’agrupa dins d’aquest esport. Molts d’ells porten temps i anys dedicant-s’hi i són molt conscients de l’impacte que es produeix en aquests àmbits naturals. Cal tenir-ne cura per a que segueixin sent tant impressionants com segurs.
