L’organització terrorista ETA, que va matar 858 persones, un dia com avui fa quinze anys (20 d’octubre de 2011) va anunciar que cessava la seva activitat armada. Els criminals que van posar fi a la vida de molts innocents durant més de quaranta anys van acabar així amb el patiment del poble. Així i tot, el grup armat continua sent un tema recurrent per als partits polítics, sobretot per al PP i per Isabel Díaz Ayuso. La presidenta de la Comunitat de Madrid ha afirmat que, quinze anys després l’últim atac d’ETA, l’organització terrorista “està més forta que mai”. Ayuso ha declarat al Diàleg AmChamSpain, que s’han equivocat votant a favor a la iniciativa que permetrà la sortida primerenca d’alguns etarres. Segons la presidenta, el Govern està col·laborant diàriament amb ETA amb mesures com aquesta.
L’anunci d’un temps de pau
L’anunci públic dels dirigents d’ETA on afirmaven la fi de la seva activitat armada va suposar l’alleujament de la població civil que des de l’any 1959 vivia sota l’amenaça terrorista. Malgrat les declaracions públiques, no va haver una dissolució de la banda terrorista fins a l’any 2018, però va permetre tornar a respirar. En aquest sentit, les reaccions polítiques van ser immediates. José Luís Rodrigo Zapatero, president del govern espanyol durant el 2011, va celebrar l’anunci i el va valorar com un fet històric per la democràcia espanyola. El president socialista va reivindicar que “durant molts anys, durant massa anys, hem sofert i combatut el terror. Ho hem fet fins a aconseguir que la raó democràtica s’obrís camí d’un mode definitiu”.
Tanmateix, les respostes van ser molt diverses, perquè mitjans i polítics van considerar “insignificant” l’anunci d’ETA. La ira i la indignació es van apoderar dels seus discursos utilitzant connotacions “d’oportunista” i de “treva trampa” per referir-se a les declaracions de la banda basca. No obstant això, la celebració va ser esperada, perquè malgrat la desesperació per les incògnites que deixava l’anunci, la qüestió era que ETA guardava les armes.
Una organització que defensava la lluita armada
ETA (sigles del basc ‘Euskadi Ta Askatasuna’, que significa ‘País Basc i llibertat’) fou una organització terrorista basca fundada entre 1958 i 1959. Aquesta estava dotada per una gran militància, grans infraestructures i un abundant fons econòmic. L’objectiu polític de l’organització terrorista, que defensava la lluita armada, era la construcció d’un Estat independent a Euskal Herria, un conjunt de territoris pertanyents a Espanya i sud de França. El seu ideari es basava en la definició d’ETA com a «Moviment Revolucionari Basc d’Alliberament Nacional» i la defensa de la democràcia representativa. Per això, van assassinar, van ferir, van segrestar, van extorquir i van amenaçar a polítics, militars, policies, guàrdies civils, jutges, empresaris, periodistes, advocats i civils.
