Alguns estudis revelen que les dones són més propenses a sentir atracció pels criminals
Luigi Mangione va ser acusat de matar a trets Brian Thompson, el director de l’assegurança de salut privada UnitedHealth Group, el passat 4 de desembre a Manhattan. Actualment, s’enfronta a una pena màxima de cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional. No obstant això, el 26 de desembre va comparèixer per segona vegada davant el tribunal i es va declarar innocent de tots els càrrecs, imposats per l’estat de Nova York, que l’acusen d’assetjament, terrorisme, falsificació i de tres assassinats per possessió d’armes.
Mangione s’ha convertit en una figura heroica per a alguns estatunidencs que denuncien els costos elevats de l’atenció sanitària i el gran poder de les assegurances per negar-se a fer determinats tractaments mèdics. De fet, un petit grup de persones el va esperar a l’exterior del tribunal, a temperatures sota zero, per donar-li suport.
Simultàniament, s’ha convertit en una figura molt mediàtica a causa del seu físic i dels comentaris positius dels seus excompanys d’universitat. En el darrer mes, s’han fet innombrables publicacions sobre ell amb etiquetes com Luigi Mangione: el hombre que todo el mundo ama o Mama, I’m in love with a criminal (Mama, estic enamorada d’un criminal), sorgida de la cançó de Britney Spears. Alguns fanàtics, fins i tot, ja han proposat actors per a una possible pel·lícula sobre el cas.
Una usuària de TikTok va compartir el següent missatge, aconseguint gairebé vint mil m’agrades: “Necessito que les noies del crim comentin amb mi com és el fet de sentir-se atreta cap un home que està darrere les reixes. De sobte, ho entenc tot”.
Però qui és Luigi Mangione?
Aparentment, Mangione no és només l’home que va ser detingut a un McDonald’s de la localitat d’Altoona, Pensilvània, després que una persona el reconegués. Luigi Nicholas Mangione és un jove de 26 anys nascut a Maryland. És mestre de Ciències de la Computació per la Universitat de Pensilvània i és el fundador d’un club de desenvolupament de videojocs.
Segons els investigadors, s’ha trobat un manuscrit seu que suggereix l’atac a Brian Thompson, ja que expressa una mala voluntat cap a les corporacions estatunidenques. Un alt funcionari de les forces de seguretat va explicar a The New York Times que el document deia entre altres: “Aquests paràsits s’ho mereixen”, “demano disculpes per qualsevol conflicte i trauma, però s’havia de fer”. I a l’escena del crim hi havia les paraules negar, defensar i deposar escrites als casquets de bales. Els crítics afirmen que són “les tres D de les assegurances”. És a dir, les tàctiques més utilitzades per les empreses a l’hora de rebutjar reclamacions de pagament.
L’assassinat del director de UnitedHealth Group ha tingut molt d’impacte a escala internacional, no només a causa del crim i les seves motivacions, sinó del perfil de l’assassí i la seva romantització. Casos similars han estat els de Rosa Peral, Jeffrey Dahmer o el dels germans Erik i Lyle Menéndez, que ja compten amb les seves pròpies sèries a Netflix.
A què es deu el fanatisme per Mangione?
La hibristofilia és una parafília definida com la tendència per sentir atracció sexual cap a individus que han comès crims o actes incívics, que van des d’assassinats fins a robatoris a bancs o botigues. Aquest peculiar fenomen ha captat l’atenció de dues branques que estan interrelacionades: la psicologia i la criminologia. La hibristofilia, o síndrome de Bonnie and Clyde, va ser un terme definit pel doctor John Money l’any 1966. La paraula prové del grec i significa “tenir preferència per una persona que comet una atrocitat contra un altre”.
Si ens ho mirem des d’un punt de vista psicològic, està relacionada amb factors com la recerca d’emocions intenses, el desig de la dominació i submissió o inclús la identificació del comportament delictiu com una rebel·lió contra les normes socials. Evidentment, la hibristofilia presenta riscos significatius, ja que comporta tenir relacions disfuncionals o perilloses amb individus que representen una clara amenaça.
Des d’un punt de vista clínic, és clau abordar aquesta atracció des d’una perspectiva terapèutica per a comprendre les arrels del problema i així poder ajudar la persona a desenvolupar relacions saludables i satisfactòries.
«La idea de que un ser humano completamente normal pueda llegar a ser un monstruo despierta, en general, interés, quizás por la ambigüedad de no comprenderlo y de querer entenderlo a la vez» – Torres Cazallas (2017).
Formes de la hibristofilia
Existeixen diferents formes de hibristofilia. Algunes se centren en l’atracció cap a criminals violents i altres cap a delinqüents menys agressius.
Tot i que sembla difícil d’imaginar, hi ha persones que experimenten atracció cap a persones que han comès múltiples assassinats. Aquesta atracció pot estar relacionada amb la repercussió del criminal i la falsa percepció que aquests individus gaudeixen de poder i control. Algunes persones els atrau la idea de la correspondència amb criminals, on escriure cartes els resulta atractiu.
També trobem l’atracció cap a altres tipus de delinqüents que cometen robatoris a gran escala, frau fiscal o actes de terrorisme. La notorietat i atenció mediàtica que reben pot ser un factor diferencial per entendre aquesta atracció. N’és un clar exemple l’atracció cap a personatges històrics del crim, deguda a la distància temporal que els separa —distància que fa que aquestes figures siguin percebudes com a fascinants—.
Una gran freqüència en dones
Generalment, la hibristofilia es manifesta de forma més freqüent en les dones i presenta diversos graus, des del ja esmentat desig sexual fins a l’amor romàntic permanent. Tot i que per una gran part de la societat aquests individus són considerats monstres, algunes dones veuen aquests criminals violents de forma atractiva.
Es desconeix per què és més freqüent en dones, ja que no hi ha estudis comprovats que ho ratifiquin, però alguns autors en salut mental suggereixen que algunes dones relacionen aquesta violència amb força i poder i, de forma inconscient i biològica, amb la protecció.
La criminòloga Carlota Elías, en el seu treball de fi de grau i l’estudi ‘Entre el delicte i el desig: desxifrant l’atracció pels “nois dolents”’, va haver de fer una tasca exhaustiva per la falta d’estudis i coneixements dels experts. No obstant això, va poder concloure que una possible causa és l’educació que reben les dones des de petites: “Intentava parlar amb ells per aprofundir sobre aquest tema i mai et diran que és hibristofilia. Aniran pel tema de les conductes de salvadora o de cuidadora que tenim. Les dones, el que aprenem quan creixem és a ser mares i els homes a ser nens. Això fa que vulguem cuidar persones i vulguem salvar, i els homes vulguin ser salvats i cuidats”.
A través d’estudis qualitatius i quantitatius a 126 dones, Elias va demostrar que el sector femení de Barcelona d’entre 18 i 25 anys presentava una clara atracció per l’arquetipus “noi dolent” que complien característiques de la hibristofilia.
Factors que la motiven i com identificar-la
Hi ha dos tipus de factors que motiven la hibristofilia: aquells relacionats amb experiències individuals i aquells altres influenciats per les narratives de la societat. Les nostres pròpies percepcions culturals afecten la manera com veiem els criminals i els seus actes.
Pel que fa a les experiències individuals:
- Vincles personals del passat. Un exemple en serien els patrons d’aferrament (apego) disfuncionals. Si algú ha patit relacions en què predominava un tipus d’aferrament insegur, això pot derivar en un futur en què se sentin atret per persones tòxiques com a mecanisme de repetició de patrons.
- Els models de rol. L’observació de relacions tòxiques a l’entorn familiar o social pot normalitzar aquest tipus de comportament en l’individu i fer que el vegi com una part natural en les relacions.
- Percepció i seguretat que es té un mateix. Les persones amb baixa autoestima i autoconcepció negativa poden sentir-se més inclinades a buscar validació, fins i tot de persones amb morals qüestionables. Carlota Elias explica aquest fet mitjançant dos perfils en una relació marcada per la hibristofilia: l’evitatiu i el dependent. Tots dos tenen en comú la falta d’autoestima, però la demostren d’una manera diferent. D’una banda, el perfil evitatiu —el que predomina en la majoria de criminals— són persones narcisistes que disfressen la seva baixa autoestima amb falsa seguretat i s’aprofiten de qui els vol ajudar. En canvi, el perfil dependent es tracta de persones que demostren la falta d’autoestima buscant aquells que estiguin en pitjor situació per tal d’ajudar-los.
Pel que fa als motius socials:
- Interès pels crims i, en particular, pels assassins en sèrie. N’és un exemple el cas de Jack l’Esbudellador, un assassí que va ser immortalitzat en moltes llicències artístiques, novel·les, còmics, pel·lícules i programes de televisió. De fet, les visites guiades pels llocs en què va cometre els seus assassinats continuen sent una atracció turística molt concorreguda a Londres.
- Auge de les pel·lícules i novel·les que romantitzen les figures criminals. En molts casos, la hibristofilia està present en la fascinació cultural cap a personatges violents en el cinema i la televisió. En algunes obres de ficció, s’idealitzen els criminals, presentant-los com antiherois carismàtics i complexos que atrauen l’admiració i l’empatia. La criminòloga Carlota Elias argumenta que les pel·lícules i sèries on es veuen marcats els rols de gènere hi tenen gran part de culpa: “Al final, a l’escola, no ens ensenyen com s’ha d’estimar ni com és una relació sana. Ho acabem aprenent dels llibres i les pel·lícules i realment això afecta molt com ens agraden les persones, a quins tipus d’atracció tenim i quin tipus de patrons busquem”.
- El relat d’internet, els mitjans de comunicació i les pel·lícules basades en crims reals. Segons Elías, “la manera en què s’explica una història pot convertir una persona en víctima o en no víctima”. És a dir, depenent de l’enfocament tant dels mitjans com de la majoria dels usuaris de xarxes socials, les persones arriben a tenir una percepció o altra dels criminals. “Realment, la història real no se sap com a tal. Però la història real que s’ha venut a la societat avui dia és la que s’ha posat a Netflix”.
El desconeixement en la percepció de la maldat i els criminals. “Tu, com a persona, entens que la maldat és una cosa lletja, no entens com una persona que és agressiva, que sigui guapa, que et pugui atraure, pot fer aquest tipus de conductes.”, afirma Carlota Elias. Normalment, se’ls percep com a persones sense sentiments. Es crea un fals perfil de criminal basat en una persona que no pot ser guapa i que ha de tenir un fons necessàriament malvat. Per això, a la mínima que un criminal mostra el seu costat més humà o bé té un cos i cara normatius, trenca tots els esquemes de la societat.
Símptomes de la hibristofilia
Els símptomes de la hibristofilia es poden manifestar de diverses maneres. D’una banda, n’hi ha de més comuns com la fascinació per figures criminals, la col·lecció de notícies o articles sobre aquests i la forta necessitat de contactar-hi. Però aquests casos encara poden ser més extrems.
En altres situacions, els individus poden idealitzar un criminal fins a tan alt nivell, que poden justificar els seus actes i desenvolupar una connexió emocional profunda amb ells. Així doncs, podem identificar quan una persona està patint aquesta patologia amb els següents senyals:
- Obsessió, fascinació o idealització de criminals famosos.
- Historial de relacions amb delinqüents o persones conflictives.
- Cerca d’emocions intenses o perilloses i dificultats per establir límits en les relacions.
Com evitar la hibristofilia?
La majoria de persones desconeixen el terme hibristofilia. El 2018, Velasco de la Fuente va afirmar que existeix molt poc coneixement sobre el tema i que gran part dels experts —criminòlegs, psicòlegs i psiquiatres— continuen reclamant estudis que en parlin. Per aquesta raó, s’ignora com aquesta patologia afecta la societat, en concret, les dones.
Malgrat això, Carlota Elias ha volgut destacar alguns consells per evitar tenir sentiments i pensaments d’aquestes característiques. Entre aquests, l’educació per part dels mitjans de comunicació, l’educació a les escoles i la prevenció per crear entorns segurs.
Ara que ja saps què és la hibristofilia, sabries identificar-la, evitar-la i ajudar a prevenir-la? Comprova tot el que has après amb aquest joc!
