En tot el món podem trobar persones jugant a futbol, no per res se’l coneix com “l’esport rei”, fins i tot als països més humils podem trobar infants jugant amb dues llaunes simulant una porteria i amb qualsevol objecte com a pilota. No obstant això, mai ens preguntem si també molt a prop de casa nostra aquest esport pot ajudar a integrar a infants i joves en situacions més desprotegides.
En aquest context, Santa Coloma de Gramenet, ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona, és un clar exemple de la important funció social i integradora que fan els seus equips de futbol.
El context de Santa Coloma de Gramenet
Santa Coloma de Gramenet és coneguda històricament a Catalunya per la seva diversitat cultural, així com per no ser la més destacada en l’àmbit econòmic. Per exemple, segons dades extretes d’Idescat de l’any 2023; Santa Coloma té un PIB per habitant de 39,2 (l’índex de Catalunya és 100), xifra més baixa del Barcelonès.
Per altra banda, en termes d’atur, la mitjana de la ciutat és superior a la de la província de Barcelona (8,7%), amb un 11,47%. A més, pel que fa a l’educació, el nivell de formació assolit més freqüent és el de primera etapa d’educació secundària (ESO), només un 20% de la població té estudis superiors.
Per últim, cal remarcar que el paisatge poblacional d’aquesta ciutat ha canviat molt els últims anys. Marcat per una forta onada migratòria, a Santa Coloma un 23% de la població ha nascut a fora de Catalunya i un 27% a l’estranger. Hi conviuen ciutadans de més de 100 nacionalitats diferents, entre els quals destaquen: un 20% de població immigrant xinesa, un 16,49% marroquí i un 9,32% pakistanès.
El futbol com a eina integradora
Anem a parlar del que ens ocupa, el futbol com a possible eina integradora de la societat. Per això, hem posat l’ull en els equips de futbol de Santa Coloma, la Fundació Esportiva Grama, el Singuerlín, el CF Imperio i l’Arrabal-Calaf, centrant-nos en la seva funció a l’hora d’integrar a certa part de la població. A més, hem parlat amb alguns jugadors, entrenadors i més entitats del futbol per entendre millor la situació en aquesta zona.
La joia de la corona en termes d’inclusió
La Fundació Esportiva Grama neix el juliol de 2013 i agafa el relleu de la U.D.A. Gramenet, que va haver de marxar de la ciutat pels nombrosos deutes que acumulava. La Fundació també es va fer càrrec del Nou Camp Municipal de Futbol de Santa Coloma, camp històric de la zona i del futbol català.
Aquesta organització no només es funda amb la intenció d’agafar el relleu a la U.D.A. Gramenet, sinó que aspira a convertir-se en un espai de convergència que creí un entorn apropiat pel bon desenvolupament del jovent de la ciutat. Com el seu estatus de fundació defineix, porta a terme multitud de projectes de caire social i, sobretot, dirigits a la integració d’immigrants. Segons dades de la mateixa Fundació Esportiva Grama, el club disposa de més de 550 jugadors de 36 nacionalitats diferents. El seu eslògan és “més enllà del futbol”. El club també ha posat en marxa programes a favor de la integració de la dona en l’esport, la integració de discapacitats, entre d’altres.
Sobre les diferències entre la Fundació i altres equips de l’àrea metropolitana de Barcelona, ens parla Damián Álvarez, exjugador de la Grama. “A la Grama es pot apreciar des de qualsevol càrrec la seva intenció d’ajudar en la integració de persones més desfavorides. Tot i això, a la resta d’equips on he jugat tampoc he vist que no es respectin aquestes persones. Crec que a gairebé tots els clubs es treballa en això, però potser de manera més implícita i menys directa”, afirma Álvarez.
L’altra cara de la moneda
Pel que fa a l’Arrabal-Calaf Gramenet i al C.F. Imperio, hem pogut contactar amb Adrián Martínez, qui ha passat pel futbol base dels dos equips. El jove ha assegurat que va coincidir amb multitud de jugadors d’altres ètnies, molt més que en la resta d’equips pels quals ha jugat. Tot i la falta de projectes integradors com a tal (contràriament al cas de la Grama), Martínez assegura que tots dos clubs treballen exhaustivament en el respecte a la diversitat i a les diferents cultures que conviuen a Santa Coloma. Juntament amb els valors que transmet l’esport, acaba formant un còctel ideal per a la integració de joves immigrants, segons Martínez.
També assegura que l’ambient als vestidors de l’Arrabal i l’Imperio és ideal, tot i la diversitat cultural que pot haver-hi als conjunts. L’exjugador d’Arrabal i Imperio explica que, a més, l’afició d’aquests dos equips sempre ha tingut un comportament exemplar.
La visió d’un entrenador sobre la integració social
Samuel Gómez, entrenador de l’Aleví A de l’Arrabal i exjugador del club, ens explica com pot funcionar el futbol com a eina d’integració en una societat d’orígens tan diferents com la de Santa Coloma: “Crec que a barris on hi ha molta pobresa, hi ha presència d’immigració i conflictes, el futbol és com una teràpia per a tots els nens que viuen en situacions incòmodes i ajuda a que se sentin una mica còmodes amb la realitat dels altres. És molt gratificants per a ells”. Gómez es queixa del fet que el que mostren els mitjans sobre la ciutat no en reflecteix la realitat. Explica que el barri gaudeix d’un ambient molt familiar, on es coneixen tots, i l’Arrabal contribueix a unir, encara més, aquesta comunitat.
Gómez comenta que “en aquest cas els mitjans exerceixen un paper molt negatiu que nodreix més aquest pensament que té la gent sobre barris com el nostre, i no ens ajuda res, però nosaltres hem de treure la nostra essència i demostrar que som una comunitat sana, que hi ha molt bona gent, bones famílies, treballadores, que fan el que poden per donar el millor als seus fills, i cal intentar donar aquesta imatge de cara al públic. Potser aquestes institucions podrien ajudar alguna cosa més, ja que estant on estem, en un barri on no abunda l’economia, hi ha materials com les pilotes, els cons, equipacions, mitjons, on crec que podrien estirar-se una mica més i donar-nos suport perquè fem tots plegats més gran la secció esportiva de l’Arrabal”.
L’entrenador assumeix que el seu paper és fonamental perquè els nens aprenguin a treballar en equip, adquireixin valors fonamentals i prosperin com a humans.
El club restant de Santa Coloma, el CF Singuerlín
Pel que fa al Singuerlín, sense tenir tampoc cap pla concret d’integració, també ha participat en campanyes contra la violència i la violència de gènere. Marcos Reyes, jugador del club es queixa de la mala fama que té la ciutat i afirma que hi ha una comunitat magnífica. Reyes també defensa que el club manté unes quotes molt baixes per poder donar cabuda a les persones que tinguin majors dificultats econòmiques.
A més, Reyes explica que el Singuerlín no funciona pels diners, sinó per ajudar als joves i oferir-los la possibilitat de jugar al seu esport preferit. No obstant això, lamenta que des de les institucions no es treballa prou en la integració i demana que totes les iniciatives que porta a terme l’ajuntament siguin el màxim accessibles possible. Per últim, afirma que el futbol funciona per donar cabuda a totes les ètnies i butxaques de la ciutat.
La visió arbitral des de Santa Coloma
Aleix Martín, fill de la ciutat de Santa Coloma i exàrbitre de la Federació Catalana de Futbol, ens explica també la seva visió. Martín destaca que la passió pel futbol es viu d’una manera molt intensa als barris més desafavorits. Tanmateix, el jove àrbitre afirma que no s’ha trobat amb cap conflicte destacat arbitrant en aquestes zones, segons diu, l’educació no és una qüestió de classe social. Encara que sí que lamenta haver rebut més faltes de respecte de les que li agradaria a la seva etapa com a àrbitre.
Tot i això, alerta que les instal·lacions d’equips que juguen en ciutats empobrides solen estar en pitjor estat. Així mateix, anima als clubs a sol·licitar la intervenció de les institucions competents si consideren que no estan rebent la suficient atenció.
Com a recull de les fonts consultades, hem recopilat les experiències dels entrevistats al següent joc. Clica per posar a prova la teva memòria.
El futbol, eina integradora… però no tant
Tot i tenir un context ideal per treballar per a la integració dels joves immigrants, així com aquells que estan en risc d’exclusió social, la majoria dels clubs no tenen iniciatives específiques en aquest sentit. Segurament, perquè es centren en la part esportiva, potser és massa demanar-los que apliquin una consciència social que ni les institucions posen en pràctica.
Paradoxalment, com s’ha pogut constatar, en molts d’aquests casos s’aconsegueix assolir nivells d’inserció clarament superiors a la mitjana. D’aquesta manera, potser sense la intenció explícita de realitzar-ho, els clubs si compleixen amb una funció integradora, creant en els joves un sentiment de pertinença, així com atorgant-los un entorn sa i esportiu que pot marcar més del que sembla els seus futurs.
Per últim, des d’aquest mitjà es fa una crida a les institucions competents perquè posin en marxa plans específics amb l’objectiu de fer que aquest esport, de veritat, funcioni com a una eina d’integració social. Creiem fermament en què, si les institucions esportives s’ho proposen, poden canviar la vida de molts joves en situacions desprotegides.
Aquí podeu posar a prova els vostres coneixements sobre tot el reportatge.
