Cada cop trobem més esportistes que deixen enrere el seu entorn per buscar una nova oportunitat lluny de casa. Aquests joves creuen que la seva carrera esportiva tindrà més oportunitats a molts kilòmetres de la seva llar i, fins i tot, en alguns casos a l’estranger. Per fer-ho, s’enfronten a alguns problemes com l’adaptació cultural, la primera experiència sent independents i la pressió esportiva.

Què els porta a emprendre aquesta nova etapa?

La globalització també va arribar al món de l’esport. Les grans lligues poden incorporar jugadors de tots els països sense cap problema. En el cas dels jugadors que marxen a jugar a altres ciutats del seu propi estat, no hi ha la barrera lingüística que sovint resulta un impediment. Així, els joves jugadors que es formen a planters com els del Barça i l’Espanyol en el cas del futbol, el Granollers a l’handbol o el Joventut Badalona en el món del bàsquet, per exemple, poden comptar amb grans oportunitats fora dels seus clubs d’origen. Per una altra banda, el fet que els clubs puguin signar a esportistes d’arreu del món, fet que no era així el segle anterior, obre les portes als joves esportistes fets a la base.

Guillermo Amor, Albert Ferrer i Pep Guardiola, esportistes fets al planter culer que van poder triomfar al Barça quan encara hi havia restriccions a l’hora de fitxar estrangers.

Aquest nou paradigma ha portat milers d’esportistes catalans a marxar de casa ben aviat. Molts d’ells com per exemple, Gerard Piqué, acaben tornant al club on van formar-se. D’altres, acaben fent carrera a molts kilòmetres del seu entorn. L’èxit pot arribar lluny dels teus. Criden l’atenció, casos com el de Pau Gasol, que va marxar quan només tenia 21 anys als Estats Units i va acabar convertint-se en una de les màximes llegendes de l’NBA.

Dificultats a l’hora de marxar de casa

En cap cas és fàcil marxar de casa quan ets jove. Encara menys quan estàs sotmès a la pressió de l’esport professional. Premsa, afició, entorn avaluen la feina de nois i noies que han deixat una vida enrere per endinsar-se al món laboral per primer cop. Sovint, aspectes culturals poden dificultar l’adaptació dels esportistes que arriben a un nou destí. Hàbits, gastronomia, clima… són exemples de situacions quotidianes que els fan sortir del confort.

Quina és la situació d’aquests esportistes? Descobreix-ho amb el nostre joc!

Actualment, són pocs els esportistes que fan tota la seva carrera en un sol club. Molts d’ells tenen les seves primeres experiències a clubs llunyans molt aviat. És el cas de l’Ian Barrufet i en Marc Lachèvre, que van marxar de casa amb 20 i 19 anys, respectivament. Les seves experiències ens serveixen per entendre com és el dia a dia d’un esportista que viu lluny de casa. Si vols posar els teus coneixements a prova sobre aquests aspectes, aquest és el teu joc!

Fet per Pol Ferré, Martí Aguilar, Joan Basora, Àlex Farssac i Martí Díaz

Artículo anteriorEl Nadal a Catalunya: una festivitat rica en tradicions i gastronomia
Artículo siguienteDesastres en cadena: el cambio climático nos pasa factura