Nadal és una època màgica. Els familiars i els amics s’ajunten en aquesta data assenyalada per tal de compartir l’alegria i il·lusió típiques d’aquestes festes. Les celebracions es duen a terme durant molts dies, com poden ser la nit de Nadal, el dia de Nadal, sant esteve o el dia de reis.
En aquestes jornades es practiquen tradicions de tota mena. Algunes són el tió de Nadal, l’home dels nassos, els pastorets o els reis mags. Tot això no arriba sol, ja que el menjar és un apartat clau d’aquestes festes. Algun dels àpats més típics són els canelons, la carn d’olla, l’escudella, els torrons o el tortell de reis.
Un país amb tradicions singulars
Catalunya és un país amb una rica tradició nadalenca. Són moltes les activitats que, any rere any des de fa segles, es duen a terme en aquest territori. La majoria d’aquestes tenen un clar origen religiós.
Les festes de Nadal a Catalunya s’inicien el 13 de desembre, per Santa Llúcia. En aquesta data comencen la gran majoria de fires de Nadal del país. S’hi venen tota mena d’articles nadalencs. Des d’arbres de Nadal i tions fins ornamentació i figueretes del Pessebre. D’entre totes les fires que s’organitzen arreu de Catalunya, la més reconeguda és la de Barcelona, que se celebra a la plaça de la Catedral des del 1786.
Nadal és una festivitat en què la il·lusió inunda els rostres dels més petits de la casa. A Catalunya són diverses les tradicions adorades pels infants. Una d’aquestes és el tió, un personatge importantíssim en aquesta època de l’any. Parent de l’arbre de Nadal nòrdic més, no hi ha una clara explicació sobre els seus inicis. La seva figura, però, és una de les preferides dels infants, que —algunes famílies el dia 24 i algunes el dia de Nadal— el fan cagar -colpejant el tronc a cops de bastó. Aquest, gràcies a l’alimentació que ha rebut per part de la família durant els darrers dies, caga en forma de regals a tots els membres de la família.
El tió no és l’única tradició nadalenca que porta regals a les cases. El 6 de gener, arreu de l’estat espanyol se celebra el dia de Reis. Segons el Nou Testament, els Reis d’Orient són uns mags o savis que van portar regals al nen Jesús guiats per un estel. Més de 2000 anys després, els Reis arriben a totes les ciutats d’Espanya el dia 5 de gener. Els municipis els reben amb grans cavalcades, plenes de carrosses, infants i grans. Durant la nit del 5 al 6, els Reis entren a les cases a deixar els presents —és per això, que els nens i nenes han d’anar a dormir aviat— i l’endemà, les famílies es desperten amb tot de regals.
Figures tradicionals
Finalment, pel que fa a les figures tradicionals d’aquestes festes, s’explica als infants que el 31 de desembre, és a dir, el darrer dia de l’any, surt l’Home dels Nassos. Aquesta persona té tants nassos com dies queden per acabar l’any. Els més petits s’imaginen un monstre replet de nassos, però cal entendre el joc de paraules —només queda un dia per acabar l’any i, per tant, només té un nas. Molts municipis el representen amb un capgròs.
Catalunya també és un país molt ric pel que fa a les arts escèniques. I les festes de Nadal, com no podria de ser d’altra manera, també són una mostra d’aquesta riquesa. Arreu de Catalunya, durant aquestes setmanes, es representen els Pastorets. Una obra de teatre que explica el naixement de Jesús des del punt de vista d’uns pastors que l’han d’anar a adorar. Els primers textos trobats són dels segles XIX i XX. Més enllà de la història que s’explica, molts pobles i ciutats aprofiten aquestes obres per fer sàtira i crítica política sobre la situació del municipi o del país.
En el següent calendari d’advent interactiu es pot veure informació sobre tota mena de festivitats, tradicions i característiques del Nadal català.
Una riquesa culinària única
Un altre aspecte del Nadal que fa que a Catalunya sigui tan especial és tota la riquesa culinària que envolta els dies assenyalats del calendari.
El compte enrere fins que arriba Nadal es comptabilitza gràcies al calendari d’advent. Els 24 dies anteriors al 25 de desembre es representen amb unes finestres o elements similars que s’han d’anar obrint en el dia assenyalat i que amaguen un petit present. Es va popularitzar a partir del 1920 que aquests calendaris tinguessin aliments com llaminadures, bombons o trossos de xocolata.
Quan s’obre l’última finestra del compte enrere nadalenca vol dir que ha arribat la nit de Nadal. En aquesta data s’ha perdut molt el que s’ha fet tradicionalment a Catalunya, doncs anteriorment molta gent només prenia un plat de caldo o sopa d’all per esperar al ressopó posterior a la Missa del Gall. Durant aquest acte religiós, es matava un gall que seria utilitzat l’endemà.
El menjar de Nadal és tot un clàssic que s’ha mantingut amb els anys, escudella i carn d’olla. El primer plat està format pel caldo acompanyat de la pasta de galets mentre que pel segon es treu tota la carn d’olla que ha donat sabor al brou (porc, gallina, vedella, cigrons, patates, carn picada i bull negre i blanc). La seva història es remunta al segle XIV, quan les famílies pageses preparaven l’escudella amb excedents i altres aliments del rebost. Per les postres, els protagonistes van anar convertint-se en el torró i el massapà, però sabeu quin és el seu origen?
El torró és una tradició que va ser introduïda pels àrabs i podria tenir gairebé mil anys d’història, tot i que no se sap amb exactitud. Entre les varietats més populars trobem el d’Alacant, el d’Agramunt o el de Xixona.
Per part del massapà podem dir que té un origen controvertit. Tot i que hi ha autors que indiquen que prové de Venècia i altres d’Alemanya, de la ciutat de Lübeck, el més probable és que també tinguin origen en el món àrab, de la mateixa manera que els torrons.
Passat Nadal, arriba el dinar de Sant Esteve, en el qual gràcies al que sobra de l’escudella i la carn d’olla del dinar anterior, s’elaboren canelons. Aquest plat és d’origen italià, però els canelons catalans tenen diferències importants respecte als dels seus veïns mediterranis. Per començar, els canelons catalans es deixen bastant més estona al forn amb l’objectiu que l’exterior quedi més cruixent. També hi ha molta diferència en el fet que la carn dels canelons catalans és rostida mentre que la dels italians es fa directament amb carn picada i un sofregit.
La següent tradició culinària ja és de l’últim dia de l’any, els 12 grams de raïm de Cap d’Any. Aquesta tradició espanyola va començar l’any 1909 degut a un excedent de raïm a Alacant que va provocar una campanya per estimular el seu costum que va acabar ocasionant tot un èxit que es manté fins al dia d’avui.
I el 6 de gener, es posa punt final a les tradicions culinàries nadalenques amb el tortell de reis. Es tracta d’un dolç en forma d’anell farcit de nata, crema o trufa i adornat amb fruita confitada. A part d’això, el seu interior amaga dues figures, la fava i el rei. L’afortunat que es mengi el tall que contingui el rei, serà coronat amb una corona de cartó daurada, mentre que aquell qui es mengi el tall amb la fava amagada, haurà de fer-se càrrec del cost del tortell.
El Nadal a Catalunya és una època màgica en la qual se celebren esdeveniments de tota mena amb moltes característiques pròpies de la regió que l’acaben convertint en una festa amb uns trets autòctons meravellosos. Per acabar l’article us deixem dos jocs, un Test i un Pasapalabra perquè pugueu comprovar els vostres coneixements sobre el Nadal català després de la lectura d’aquest article.
