Durant la XIII Jornada de Viajes, Comunicación y Aventura, organitzada pel Gabinete de Comunicación y Educación del Departamento de Periodismo de la UAB, els periodistes Martín Caparrós i Marta Nebot han pogut exposar com s’explica el dolor i com s’enfronta la vida en una conversa humana i necessària per als futurs periodistes de la facultat.
La conversa: contar el dolor y enfrentar la vida
A partir de la trajectòria i experiència de l’escriptor Martín Caparrós, dibuixada gràcies a les preguntes de la periodista Marta Nebot, s’ha presentat com relatar el dolor. El cronista ha deixat clara la importància de la figura que viu la història en primera persona a l’hora d’exercir la tasca de construir històries.
“Escriure en primera persona em sembla útil. El problema és la quantitat de persones que confonen escriure en primera persona amb escriure sobre la primera persona.” – Martín Caparrós, 2024.
L’escriptor i periodista ha posat com a exemple els relators que posen més èmfasi el dolor que els provoca veure una situació dolorosa que no pas en detallar i aprofundir en aquesta. Ho ha guarnit amb una anècdota personal. Moltes vegades, quan fa de jutge en concursos de cròniques, té ganes de dir al narrador: “Surt d’aquí, que no em deixes veure la història”. Aquest concepte té un nom: periodisme de selfie i s’ha d’evitar.
Un altre consell que ha donat a partir de la seva llarga trajectòria ha estat que la manera idònia d’explicar el dolor és de forma austera, sense floritures. D’aquesta manera, la narració passa de ser una simple experiència més a ser una història que impacti i s’entengui.
“El pitjor que es pot fer explicant una situació dramàtica és omplir-la d’adjectius. Com més sec i auster sigui el relat, millor serà entesa la gravetat d’aquesta” – Martín Caparrós, 2024
Finalment, l’autor ha parlat d’evitar que relats sobre el dolor d’altres persones es converteixin en pornografia de la misèria. Per l’autor, aquest concepte s’aplica a les històries que permeten al lector submergir-se en un món diferent durant uns minuts i després tornar al seu sense aparents marques. És a dir, en aquells relats que fan que el lector se senti bé amb ell mateix durant una estona per estar empatitzant amb les víctimes, però al cap d’un curt període de temps, ja no torni a pensar més amb el tema.
A la conversa “Contar el dolor y enfrentar la vida”, s’hi ha sumat la periodista i corresponsal a Jerusalem Janira Gómez. La periodista ha relatat com és de tranquil un dia a Jerusalem, ja que la zona realment impactada és Gaza, un lloc on els periodistes no tenen accés. Segons la convidada, “no em puc considerar corresponsal de guerra, ja que no puc entrar al terreny afectat”. Janira Gómez ha destacat que ha après a explicar el dolor des de lluny.
La ponent ha donat un altre consell a l’hora de cobrir temàtiques complexes i delicades com la situació d’Israel i Palestina: els periodistes han de perdre la por de parlar explícitament de situacions impossibles de negar.
Els consells dels ponents
Evidentment, aquest tipus d’històries són unes de les més propenses a generar polèmiques. Els ponents han detallat els consells més importants que els estudiants han de seguir per evitar que el públic se centri en les parts més morboses d’aquestes històries. Entre els consells més destacats, s’hi troben: saber tractar el tema escollit, fer que el públic se centri en informacions importants (no morboses) i crear un relat auster (lliure de càrregues excessives).
Amb les idees que els ponents han compartit, esperen haver generat un impacte en els futurs periodistes. Marta Nebot els ha encoratjat a continuar endavant i aplicar tots aquests consells: “Gràcies per intentar seguir fent periodisme”.
La XIII jornada
La jornada ha iniciat amb la música en directe de Diego Domínguez, acompanyant el discurs d’obertura de Santiago Tejedor, José Manuel Pérez Tornero, Cristina Pulido i Joan María Morros Cuadras.
Després de la presentació, s’ha presentat el destí de l’Expedició Tahina-Can 2025: Kirguistan, pensat per afavorir el creixement personal i sortir de la zona de confort.
Cap a les 12h del migdia, s’han presentat els tres projectes del Màster de Periodisme de Viatges, amb les destinacions de Malta, Fez i Creta. Els estudiants han tingut el seu espai per mostrar els resultats finals del treball de l’any sencer. També s’ha presentat el projecte de Frontera Caribe, un taller de periodisme i comunicació mediàtica, i la Asociación CTNNB1, on una de les representants del grup ha fet una introducció a la seva missió com a mentors dels afectats d’aquesta síndrome.
Seguidament, s’ha fet l’entrega del Premi Ítaca a la periodista i presentadora d’informatius Ana Blanco. El premi, en forma de vaixell, representa l’aprenentatge que s’emporta la guardonada durant el trajecte. Rosa Maria Calaf, anterior guardonada, li ha enviat un missatge especial en honor al reconeixement. Després de rebre aquesta menció especial, la periodista ha agraït la tasca de tots els seus companys: “El periodisme és un treball que es fa en equip. Aquest premi és de totes aquelles persones amb qui he treballat”.
La jornada ha finalitzat amb la ponència “Trincheras, periodismo y miedo”, on el fotoperiodista Ricard Garcia i les reporteres Mayte Carrasco i Patricia Simón han respost els dubtes dels estudiants en un format de roda de premsa. Mayte Carrasco, escriptora, documentalista i reportera de guerra, ens ha parlat sobre la importància d’evitar les polèmiques per avançar en el periodisme.
Ha quedat tot clar?
Ara que has après conceptes periodístics, has repassat consells per evitar polèmiques i has conegut més sobre la jornada, toca comprovar tot allò que has llegit. Amb aquest petit quiz, podràs saber si realment has parat atenció, endavant!
