Ariadna Pons, Andrea Muñoz, Carlota Muntada, Alexandra Joven i Marta Puimedon
Els docents i psicòlegs infantils proposen a les xarxes l’ús dels jocs per recuperar aquesta passió per la lectura i la cultura
Els darrers resultats de les proves PISA, una avaluació europea del nivell acadèmic dels estudiants de l’ESO d’entre 15 i 16 anys dels diferents països i províncies adherits a l’OCDE, han mostrat una notable decaiguda del nivell de Catalunya. La nostra comunitat autònoma ha quedat en dissetena posició del rànquing espanyol, molt per sota de Castella i Lleó – que es troba en primera posició – i també força avall en comparació amb la mitjana de la Unió Europea. Per tant, Catalunya, es troba en aquests resultats únicament per sobre d’Andalusia, les illes Canàries, Castella la Manxa i Ceuta i Melilla.
La davallada, però, ha estat generalitzada. De fet, Espanya és el país menys malparat d’enguany, havent superat en resultats a països reconeguts precisament per la qualitat del seu sistema educatiu, com ara Noruega, Suècia, Dinamarca o Finlàndia.
El model competencial funciona?
Any rere any, el SEPC (Sindicat d’Estudiants dels països catalans) organitza un boicot estudiantil a les proves anomenades ‘Competències Bàsiques’, a partir de les quals s’obtenen els resultats de l’informe PISA. El col·lectiu assenyala que aquest sistema, basat en la competició, no és un model que realment analitzi el grau de coneixement assolit pels alumnes, sinó el grau d’adaptació al sistema capitalista, que els prepara per a una prompta inserció al sistema laboral. Precisament per això, expliquen, el programa educatiu té un marcat caràcter matematico-tecnològic, en tant que són aquestes competències les que actualment són més útils i estan més ben retribuïdes professionalment, i en canvi les matèries culturals -història, llengua, filosofia…- queden relegades a un segon o fins i tot tercer pla, amb un examen únic, gairebé anecdòtic, que agrupa totes aquestes assignatures de manera forçada i perdent pel camí tot respecte pel coneixement social i humanístic.
A més, i així ho demostren els resultats, l’informe PISA demostra una clara desigualtat de classe, essent sempre els estudiants de classe baixa i en risc d’exclusió social els més malparats i els qui no tan sols obtenen pitjors resultats sinó els qui exposen un elevat grau de desafecció pel sistema educatiu. El mateix biaix es produeix en altres col·lectius com els estudiants immigrants o les alumnas dones.
Si fem tard a fomentar la lectura i el nivell acadèmic cau, quina és la solució?
«Cada generació és un món, i hem d’aprendre a conviure i a formar les diferents que van pujant… Si en aquest cas, se’ls ha motivat a jugar i no a llegir, hauríem d’aprofitar els jocs com a mètode d’aprenentatge» . Rosa Maria Esteve, ens proposa aquesta solució, aprofitar la motivació dels nens i adolescents per jugar i convertir-ho en una manera d’aprendre. Una proposta que concorda amb l’evolució que està tenint la societat, ja que cada vegada són més les organitzacions que usen el joc com a mètode didàctic: començant per la proposta de l’educació en projectes, l’aparició dels scape rooms com a joc d’agilització i treball de la ment o el sorgiment dels newsgames – un gènere de videojoc que tracta d’aplicar els principis periodístics-.
Tot i això, la docència afirma que s’ha d’anar amb compte amb els jocs que s’escullen per fomentar l’aprenentatge en els infants i adolescents, ja que tal com afirma de nou Maria José Solé «En aquestes edats, acostumen a idealitzar o admirar els personatges dels jocs als que juguen, per tant, és important que tinguem molta cura en com són aquests personatges, quines són les característiques i quins valors transmeten, perquè encara que no ho sembli, els infants i adolescents sí que van captant d’alguna manera, conscient o més inconscientment, aquestes característiques i hi ha molts petits missatges que es van quedant en ells. Els nens i adolescents són esponges, són imitadors, per tant, s’ha de tenir cura».
Els analistes encara no han sabut explicar el perquè de la davallada global. Potser sí que és cert, doncs. que el model d’avaluació, basat exclusivament en la competició i en un contingut molt específic, no serveix per a determinar quins països tenen un millor sistema educatiu. Si, efectivament i tal com és opinió generalitzada entre la comunitat educativa, els països del nord d’Europa són referents en matèria d’ensenyament, per què han obtingut els pitjors resultats de tot el llistat de països participants?
Tanmateix, quina és la solució?
És un fet que, cada vegada, habilitats com la comprensió lectora, l’escriptura, l’anàlisi crític, etcètera, tenen menys pes dins dels programes educatius dels respectius països, fet palpable no només en els resultats cada cop més baixos a les proves de l’informe PISA, sinó també en la vida posterior a l’educació secundària obligatòria dels joves europeus.
Què opinen els docents?
Han caigut els resultats de la comprensió lectora perquè els nens ja només llegeixen a l’escola. És molt difícil fer la nostra feina si no rebem ajuda des de casa, i cada vegada és més complicat que els pares motivin als seus fills a llegir
Maria José Solé
«Han caigut els resultats de la comprensió lectora perquè els nens ja només llegeixen a l’escola. És molt difícil fer la nostra feina si no rebem ajuda des de casa, i cada vegada és més complicat que els pares motivin als seus fills a llegir». Així ho afirma la professora Maria José Solé del centre Sant Josep de Sant Sadurní d’Anoia. I és que així com la majoria de les comunitats autònomes han punxat en les matemàtiques i les ciències, Catalunya destaca per la seva caiguda en el nivell de comprensió lectora, que els docents expliquen amb la falta de lectura des de casa, ja que «és impossible tenir un bon nivell de lectura si tan sols es completen les lectures obligatòries de l’escola».
La psicòloga del centre Rosa Maria Esteve concorda amb la falta de motivació cap a la lectura, però explica que és complicat començar ara amb una motivació que s’hauria d’haver
fomentat des del principi: «veiem que en aquesta generació ha faltat un impuls lector, unes
ganes de llegir, que han quedat retratades en el resultat de les proves PISA, però ara és molt difícil aconseguir despertar passió per la lectura, de cara a les pròximes generacions s’hauria de fomentar molt més per millorar».
Què és Coolture?
Coolture es tracta d’un nou joc dins de la branca de newgames del periodisme, que consisteix en elaborar jocs amb continguts informatius per tal d’aprendre i conèixer l’actualitat mitjançant jocs. Coolture és una adaptació digital del famós joc infantil i adolsecent Party & Co, on apareixen preguntes sobre l’actualitat cultural d’aquest darrer 2023.
