Com identificar les notícies falses en un entorn digital inundat per la immediatesa informativa i la informació dubtosa
Laia Butjosa, Blai C, Lucas Borrego, Gina Candela, Ariadna Cruz i Ivet Castillejo
Has tingut mai la sensació que, en navegar per internet, et resulta cada vegada més difícil diferenciar la veritat de la mentida? En un context digital marcat per la immediatesa, la sobre informació i la globalització dels fluxos informatius, distingir entre la informació veraç i els continguts manipulats s’ha convertit en una tasca cada vegada més complexa. Aquest fenomen, però, no és nou: segons un estudi de l’Observatori de Mitjans Digitals IBERIFIER, ja el 2018 un 84% dels espanyols considerava la desinformació com una problemàtica per la democràcia i la seguretat del país. Malgrat això, la gran majoria d’enquestats reconeixia no ser sempre capaç d’identificar amb precisió els continguts enganyosos en navegar per la interfície.
Amb la globalització, aquest escenari no ha fet més que intensificar-se. L’auge de noves formes de consum informatiu accentuen un entorn mediàtic cada vegada més polaritzat i el periodisme crític queda eclipsat per nous formats digitals més dinàmics i atractius. Amb la cultura de l’ara, els models tradicionals queden obsolets i les xarxes socials prenen el paper com a plataformes de difusió informativa. Aquesta realitat queda reflectida en l’Informe de Notícies Digitals 2025 de Reuters, que evidencia com la interacció de la població amb els mitjans tradicionals com a fonts d’informació continua disminuint, mentre creix de manera significativa el consum a través de xarxes socials i plataformes de vídeo. El vídeo s’imposa com a format informatiu amb plataformes com TikTok com a principals exponents. Una cosa queda clara: la gent prefereix veure les notícies que llegir-les.
Nous reptes del periodisme
Una realitat que, malgrat estar-se estenent ràpidament a escala global, planteja nous reptes per al periodisme. La urgència per informar obre la porta a dificultats en la verificació de continguts i la preservació del rigor informatiu, factors que comprometen l’ètica periodística i la credibilitat del relat mediàtic. La immediatesa, tan característica de les xarxes socials, obliga a la resta de mitjans informatius a competir en un escenari mediàtic dominat per la urgència, on es prioritza la rapidesa per sobre la verificació. D’aquesta manera, la informació falsa pot arribar també des de canals oficials, un exemple d’això és la notícia que us heu trobat al primer Newsgame. ‘El País’ l’any 2013 va publicar a la portada una notícia sobre la malaltia d’Hugo Chávez, “El secreto de la enfermedad de Chávez”, acompanyada d’una fotografia molt explícita d’un home amb una via. Aquesta notícia va resultar ser falsa, ja que la fotografia era d’una altra persona datada l’any 2008.
Tot i això, una part significativa de la població encara es mostra reticent a confiar plenament en la informació que circula a les xarxes socials. Segons l’Eurobaròmetre 96 d’Opinió Pública, el 81% dels espanyols assegura topar-se habitualment amb notícies falses als mitjans. A més, el 72% no veu les xarxes com una font d’informació fiable, sent la premsa escrita i la ràdio els formats en els que més confien. Així doncs, ens adonem que la població és conscient de l’existència de continguts manipulats a l’entorn digital; el que els manca són els coneixements i estratègies necessàries per a identificar-los i combatre’ls. Les dades posen en relleu aquesta tendència: l’Informe de Notícies Digitals 2025 de Reuters mostra com el 58% dels espanyols continuen preocupats per la seva capacitat de distingir què és cert i què no quan es tracta de notícies en línia. A més, les persones grans i l’esquerra ideològica es presenten com les més propenses a veure aquest fenomen com una amenaça, segons l’estudi de Pew Research Center sobre l’Opinió Internacional sobre Amenaces Globals.
En aquest context entra en joc l’alfabetització mediàtica i informacional com a estratègia clau per identificar les notícies enganyoses i desenvolupar un pensament crític que permeti a la població navegar per l’entorn digital de forma responsable. Aquesta estratègia busca proporcionar les eines i habilitats essencials per a combatre la desinformació, acabar amb els discursos d’odi i restaurar la confiança en els mitjans de comunicació. Organismes internacionals com la UNESCO són pioneres en la promoció de la sensibilització ciutadana davant la proliferació de la desinformació. Un estudi sobre la Responsabilitat de la UNESCO davant l’alfabetització mediàtica revela algunes de les iniciatives promogudes amb l’objectiu de promoure les competències digitals de la ciutadania: el 2011 a la Declaració de Fez es reconeixia l’alfabetització mediàtica com un dret fonamental i durant els anys posteriors es van anar desenvolupant propostes per a combatre la manipulació informativa, com el portal ‘Media and Information Literacy’ (MIL) o el programa UNITWIN. En l’actualitat, es continua celebrant la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica.
La lluita contra la desinformació
En esdevenir una problemàtica tan present en la societat, existeixen diverses organitzacions que lluiten contra la desinformació i que vetllen per mantenir la societat ben informada. Aquestes organitzacions s’encarreguen d’analitzar minuciosament les informacions publicades a les xarxes o els mitjans, així com, les afirmacions o declaracions de personatges públics. Aquest procés s’anomena Fact-checking, i el propòsit principal és assegurar la certesa i la transparència de les informacions basant-se en fonts fiables i en evidències. Sobretot a Espanya, aquest procés se centra més específicament a desmentir i verificar declaracions i afirmacions polítiques.
A escala espanyola hi ha moltes organitzacions de Fact-checking, com la fundació Maldita.es, el servei de l’Agència EFE, EFEVerifica, o l’empresa de la periodista Ana Pastor, Newtral. I si ens centrem més en l’àmbit català, l’organització per excel·lència és Verificat. Segons aquesta última organització, el seu principal objectiu és ser un “mecanisme de control intern en els mitjans de comunicació”.
Tot i ser diferents organitzacions el procés del Fact-checking és molt similar. Segons un article escrit per la ‘Universidad Europea’, el procés de verificació comença identificant les notícies, afirmacions o declaracions que es volen analitzar. Després d’aquesta primera selecció se cerca i es recopila informació sobre el tema a verificar, i amb aquesta informació se sotmet a anàlisi la veracitat de les afirmacions amb fonts fiables, dades o declaracions d’experts sobre el tema. I quan ja està tot aquest procés fet, queda la part de contrastar les afirmacions escollides i concloure si són informacions verdaderes, falses, o si contenen informació enganyosa.
Aquestes organitzacions són molt útils i formen una gran xarxa de verificacions, però no poden arribar a totes les informacions que es publiquen en l’actualitat. Per això hi ha trucs i eines que tots nosaltres podem usar per verificar la informació que veiem en el nostre dia a dia.
- Comprova i analitza les fonts citades i confia només en les que són oficials.
- Fixa’t en qui publica la notícia o la informació→ Amb una lectura lateral pots determinar si la web o el blog que l’ha publicat té autoritat o no.
- Llegeix més enllà del titular i les primeres frases→ Necessites llegir la història completa per situar-te en tot el context de què es diu i poder conèixer totes les fonts citades.
- Fes una lectura “upstream”→ Quan estiguis llegint un article segueix els enllaços facilitats fins a arribar a la font original o principal. Wikipedia és un bon exemple, encara que no és una font principal, hi ha moltes referències als peus de pàgina que són útils per arribar a les fonts originals.
- Analitza quina ha estat la teva reacció després de llegir la notícia→ Moltes vegades la desinformació busca generar emocions fortes en la gent. Si consideres que la teva reacció ha estat desmesurada verifica la publicació amb les eines que has obtingut després de llegir aquesta guia.
Tot i l’existència d’aquestes organitzacions de Fact-checking i tenir a l’abast aquestes eines i trucs per lluitar contra la desinformació i les notícies falses, és molt necessari promoure una educació mediàtica des de ben petits. Una educació que pot garantir un millor enteniment de les noves maneres d’informar i una lectura crítica de part de la ciutadania envers la contínua fluctuació de notícies.
Posat a prova!!
Després de descobrir els perills de la desinformació, informar-vos sobre els nous reptes del periodisme actual i llegir la petita guia per lluitar contra les notícies falses. Us volem posar a prova amb el següent Newsgame! Sou tant fact-checkers com us penseu?
