Periodisme i viatges s’han fusionat a l’Aula Magna de la Universitat Autònoma de Barcelona durant la XII Jornada de Viatges, Comunicació i Aventura. Durant l’acte ha tingut especial rellevància el continent africà, on Xavier Aldekoa de la mà de Txell Feixas ha pogut explicar la seva experiència professional com a corresponsal al territori. A l’inici de la conferència, s’ha revelat també el pròxim destí de l’expedició Tahina-Can i personalitats tan reconegudas en el món del periodisme com son Leandro Lamor, Elianne Ros i Agus Morales han abordat el tema referent a les beques que proporciona l’agència EFE amb l’ajuda de la Fundació «La Caixa».

Coneix els cinc ponents de la XII Jornada 2023

«Cal actuar a favor de la democràcia a partir de la comunicació»

Enric Marín, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació, ha introduït la XII Jornada de Viatges, Comunicació i Aventura reflexionant sobre el periodisme en l’actualitat, en una actualitat plena de conflictes bèl·lics. «La guerra no es pot blanquejar, és un horror sobre el qual no ens podrem vacunar si no el fem visible». Amb declaracions com aquestes, els ponents han remarcat la seva visió de l’ofici del periodisme, que segons el degà, és cada dia més important i més necessari.

La intervenció d’Enric Marín ha anat acompanyada d’una reflexió de José Manuel Pérez Tornero, president de Radio Televisión Española (RTVE). Pérez Tornero ha demanat un minut de silenci per tots els ciutadans que han mort durant les guerres, i pels periodistes que també han perdut la vida cobrint els conflictes. A més, el catedràtic també ha reflexionat sobre la democràcia i la comunicació, comentant que les democràcies són dèbils, i «cal actuar a favor d’aquestes a partir de la comunicació».

Enric Marín i José Manuel Pérez Tornero durant la conferència.

“el sentit de la vida és creuar fronteres”

Ryszard Kapuscinski

L’expedició Tahina-Can ja té nou destí

Santiago Tejedor és el director del Gabinet de Comunicació i Educació UAB, està doctorat en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i és el codirector del Màster de Periodisme de Viatges i del Màster en Comunicació i Educació, entre altres. Ha sigut l’encarregat de mostrar, per primera vegada, el nou destí de l’expedició de Tahina-Can. Tot i això, abans de començar, Noa Ruiz, estudiant de tercer de periodisme, ha explicat la seva experiència en la seva última expedició amb Tahina-can a Etiòpia.

Santiago Tejedor i Noa Ruiz durant l’exposició del projecte Tahina-Can.

Per a posar-hi context, Tahina-Can és una expedició que es va crear l’any 2004 pel Màster de Periodisme de Viatges que visita diferents països amb la finalitat de fomentar l’interès dels estudiants universitaris per la cultura i els costums del territori visitat.

Si desitgeu conèixer millor l’expedició i descobrir les destinacions que ha tingut el projecte des dels seus inicis tafaneja les diapositives del mapa interactiu que teniu adjunt a continuació:

Mitjançant un vídeo on es repassaven els viatges anteriors, s’ha descobert que Uganda serà el país el qual l’expedició viatjarà al setembre de l’any que ve. Tejedor assegura que és un país no freqüentat pel turisme i que cal explicar que està passant allà. Aquesta expedició es farà de la mà de Rift Valley Expeditions, la mateixa que els va acompanyar l’any passat a Etiòpia.

«Si fas un periodisme proper a gent que ho passa malament i no et fereix, no estàs fent bé la teva feina»

La jornada ha seguit el seu fil conductor i no ha canviat de continent. Àfrica és la protagonista d’aquesta ponència dirigida per Txell Feixas i Xavier Aldekoa. La primera exerceix el paper d’entrevistadora. Feixas és una periodista catalana, llicenciada en la Universitat Autònoma de Barcelona, que destaca per les seves cobertures en zones bèl·liques: la guerra de Síria, el conflicte de l’Iraq, la caiguda de l’Estat Islàmic, les protestes a Gaza, el retorn dels talibans a l’Afganistan, l’explosió del port libanès de Beirut i el terratrèmol de Turquia. Aldekoa és l’entrevistat. Periodista català i llicenciat també en la Universitat Autònoma de Barcelona, està especialitzat en el continent africà. Col·labora de forma regular amb La Vanguardia i és cofundador de la Revista 5w i de la productora social i independent Muzungu.

Xavier Aldekoa prové d’una família que no viatjat gaire, però gràcies a un llibre de Julio Verne va començar a replantejar-se el fet de voler viatjar i explicar el món. El seu cognom no és Aldekoa, és Morales. El periodista va firmar així la seva primera crònica en honor a la seva àvia, que just en aquell moment s’havia quedat cega.

Aldekoa sempre que va a l’Àfrica ho fa per explicar històries, no per turisme. La primera ciutat que va visitar va ser Tombuctú. El periodista acaba en aquesta ciutat per un diari que seguia d’un explorador que tenia les mateixes inquietuds que ell i les mateixes ganes d’escriure, d’explicar relats i d’aprendre noves cultures.

“Àfrica no existeix, existeixen les seves persones”

Ryszard Kapuscinski

El seu últim llibre, Quixot al Congo, el va posar en perill de mort una vegada. Aldekoa estava en una barca amb 30 persones més, ell va treure un llibre gruixut i les persones del seu costat el van començar a mirar malament. Fins al punt que el seu company local va preguntar què estava passant. Els homes de la barca pensaven que ell era un bruixot, ja que només els bruixots llegien llibres gruixuts. Aquesta ximpleria va fer d’aquella situació un moment tens, pel fet que van haver d’explicar a tothom que era periodista, no bruixot, ja que si no podia tenir problemes si, per exemple, l’endemà moria un nen o queia un llamp a la seva aldea.

Durant la ponència, Txell Feixas li pregunta: Quins problemes t’han portat els teus privilegis? És a dir, ser blanc, occidental, amb diners i un passaport a la butxaca.

Aldekoa afirma que gràcies a això, a vegades, ha sortit avantatjós, ja que si no fos un periodista blanc i occidental no hagués pogut accedir a molts llocs o en sortir-se d’algunes situacions complicades. Tot i això, ell és conscient del seu privilegi i només l’utilitza quan es tracta d’aconseguir explicar una història o denunciar una realitat. Ell defensa que la gent no es mor de gana per «justícia divina». Els contextos on es pateixen injustícies són els que li fa més mal explicar.

El Congo és un país que pateix moltes injustícies, és un lloc molt ric on hi ha molta corrupció i molta desigualtat. El coltan és un mineral que tindrà molta importància en un futur, sigui per les bateries de cotxes o per les bateries del mòbil, però la major part de la població del Congo continuarà se’n extremadament pobre.

Àfrica és explicada sempre amb un to paternalista. Els mitjans de comunicació mai expliquen notícies sobre Estats Units o Xina des d’una ONG. És un continent que no té recursos per explicar les injustícies socials i, per això, la millor manera d’explicar-ho és a través de les ONG.

A més, Xavier Aldekoa ha comentat la necessitat del periodista d’empatitzar davant situacions desfavorables. «Si fas un periodisme proper a gent que ho passa malament i no et fereix, no estàs fent bé la teva feina», destacava el periodista.

Txell Feixas i Xavier Aldekoa durant la jornada sobre viatges i periodisme.

La importància de les corresponsalies dins el periodisme actual

En relació amb el periodisme d’Aldekoa a Àfrica, un altre tema que s’ha tractat a la jornada han estat les corresponsalies. Leandro Lamor, director de l’Agència EFE a Catalunya; Elianne Ros, directora de l’Àrea de Relacions amb mitjans de la Fundació La Caixa i Agus Morales, director de la revista 5W, han destacat la importància dels corresponsals i les beques dins el periodisme actual.

Ser corresponsal becat significa viure a un país estranger com a periodista. Segons Ros, acabar el grau universitari i poder estar a una corresponsalia és un luxe que s’hauria d’aprofitar. Aprenentatge i enriquiment s’adquireixen sent corresponsal. A més, Agus Morales també comentava que «els becaris són una part més de l’equip, et sents realment periodista».

Leandro Lamor ha explicat la col·laboració de l’Agència EFE amb la Fundació La Caixa, on s’ofereixen beques per a exercir de corresponsal. Ha destacat que aquestes beques serveixen per a treballar durant nou mesos al teu país de residència i nou mesos més a una delegació de l’estranger, on s’ensenya en primera instància el periodisme d’agència basat en: «preguntar, corroborar i contrastar».

Leandro Lamor, Elianne Ros i Agus Morales durant la conferència sobre les beques proporcionades per l’Agència EFE.

Coneix les delegacions nacionals i internacionals de l’agència EFE

Des de #SomosPeriodismo hem seguit la conferència minut a minut, on podreu descobrir en profunditat tot el que ha succeït cronològicament al llarg de la ponència.

Galeria d’imatges i videos de la jornada periodística

Artículo anteriorLes 15 declaracions més destacades de la XII Jornada de Viatges, Comunicació i Aventura
Artículo siguienteTúnez a través de las mujeres y las devoluciones en caliente en Lesbos