El periodista argentí ha parlat sobre el mal i la vida en la XIII Jornada de Viajes, Comunicación y Aventura
Martín Caparrós ha visitat la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona amb motiu de XIII Jornada de Viajes, Comunicación y Aventura. Caparrós ha sigut un dels protagonistes de la jornada amb la seva intervenció del voltant d’una hora. El periodista argentí i Marta Nebot han dialogat sobre la manera d’afrontar la vida i el mal en aquest món. Martín Caparrós pateix ELA, una malaltia neurodegenerativa que l’ha obligat a canviar la seva manera de viure.
La intervenció de l’argentí ha començat a toc de guitarra espanyola mentre ell recitava un vers. L’ambient de l’Aula Magna era màgic. Tot seguit, la periodista Marta Nebot ha preguntat a Martín Caparrós sobre diferents aspectes de la vida i com els afronta. Caparrós en cada resposta ha deixat una frase reflexiva. Això ha comportat que l’atenció del públic no hagi decaigut en cap moment. El periodista argentí ha parlat sobre el mal en el món. Ha esmentat diferents vivències personals en guerres, situacions de fam, relacionant-se amb pedòfils… Entre tema i tema, en tot moment ha fet referència al seu país natal: Argentina. En alguns moments el país sud-americà ha estat el centre de la conversa i en altres un rerefons, però sempre ha estat present.
La conversa entra Marta Nebot i Martín Caparrós ha derivat en com afronta l’escriptor la seva malaltia. Nebot ha esmentat les memòries de Caparrós «Antes que Nada», recentment publicades. Caparrós ha explicat el seu últim projecte, la seva última crònica de camp. El periodista argentí ha fet un avanç de la crònica, que tracta sobre els malalts d’ELA. La crònica recorre els passadissos de l‘Hospital Carlos III de Madrid. És el centre on Caparrós és tractat de la seva malaltia.
Martín Caparrós s’ha acomiadat de l’Aula Magna amb un altre vers recitat amb l’ajuda de la guitarra espanyola sonant de fons. El periodista argentí ha rebut una gran ovació en acabar el poema.
Frases destacades de Martín Caparrós
«creo que hay que hacer las cosas que crees que valen la pena y no guiarse solo por los resultados».
«Es más fácil contar el dolor ajeno, el dolor propio no es relevante para mí»
«NO EXISTE EL HAMBRE, SINO MECANISMOS QUE HACEN QUE LES PERSONAS NO COMAN SUFICIENTE»
L’entrega del premi Ítaca 2024 a Ana Blanco
Després d’un breu descans, l’acte ha continuat amb José Manuel Pérez Tornero i Martín Caparrós a la taula de l’Aula Magna. Ana Blanco, guanyadora del premi Ítaca 2024, ha volgut sortir a escena, impacient per a rebre el reconeixement, però s’ha hagut d’esperar uns minuts.
Primer de tot, s’ha presentat un vídeo commemoratiu dels Premis Ítaca, dels guanyadors dels anys anteriors i un recorregut per la trajectòria de la guanyadora d’enguany. Seguidament, i enmig d’un allau d’aplaudiments, Ana Blanco ha sortit a recollir el premi, en forma de vaixell fent honor al seu nom, Ítaca, en referència al poema de Constantino Kavafis. En aquest poema es presenta el viatge a Ítaca com el camí del coneixement i l’experiència.
El discurs de la premiada ha estat a l’altura de la seva carrera professional, amb paraules d’agraïment als seus companys “Sense ells no hauria estat mai aquí”, i referències a la conversió del periodisme en els últims anys “Des de l’accident de les Torres Bessones, hi ha hagut una invasió per part de les noves tecnologies”.
A continuació, el coordinador dels serveis informatius de RTVE, Rafael Lara, ha expressat la seva felicitat i agraïment a la periodista “Trabajar con Ana te facilita las cosas”. Visiblement emocionat, i amb llàgrimes als ulls, li ha transmès el reconeixement i agraïment de tots els seus companys per la seva professionalitat i personalitat.
Finalment, i a manera de tancament, Ana Blanco ha volgut transmetre un missatge als futurs periodistes, amb una frase que resumeix a la perfecció el què significa aquesta professió. “Anar, veure i explicar-ho”, convidant també als futurs periodistes a llegir tot el que els sigui possible, el que ella veu com “Una part fonamental d’aquesta professió”.
Després dels discursos, s’ha fet l’habitual foto, juntament amb Martín Caparrós, Pérez Tornero i Rafael Lara, amb la qual ha acabat l’espai de l’acte destinat al Premi Ítaca.
