La moda de luxe és molt més que un conjunt de peces exclusives enfocades a l’elit de la societat. Es tracta d’un fenomen que transcendeix la mera funció de vestir per convertir-se en un mirall de les tendències socials, culturals i econòmiques que modelen el món. Grans marques com Chanel, Louis Vuitton o Gucci, que han esdevingut referents indiscutibles del sector, no només són sinònims d’estatus i exclusivitat, sinó que també actuen com a vehicles per transmetre valors, ideologies i narratives poderoses que ressonen a escala global.
En aquest context, les Fashion Weeks de capitals icòniques com París, Milà, Nova York i Londres emergeixen com a epicentres de creativitat i innovació. Aquests esdeveniments no només són escenaris per presentar col·leccions innovadores, sinó que també defineixen el rumb de tota una indústria. Són espais on convergeixen creadors, periodistes, compradors i influencers, marcant les pautes del que es considera desitjable i redefinint constantment els límits del bon gust en un món en constant evolució.
Tanmateix, el luxe no està exempt de controvèrsia, sinó que també hi ha qüestionaments creixents sobre el seu impacte ambiental i social. En un món cada cop més conscient dels reptes globals, el sector del luxe es troba en el punt de mira. Si bé representa l’exclusivitat i l’aspiració, al mateix temps aquestes característiques perpetuen desigualtats i reforcen barreres econòmiques i socials. Això genera tensions significatives entre la seva naturalesa aspiracional i les demandes emergents d’inclusivitat, sostenibilitat i accessibilitat.
L’essència de la moda de luxe
La moda de luxe es defineix per la seva capacitat d’elevar el concepte de vestir a una experiència única. Es fonamenta en l’artesania, l’exclusivitat i la capacitat de connectar tradició i modernitat, convertint cada creació en un símbol d’elegància, història i innovació. Marques com Chanel, Gucci o Louis Vuitton han transcendit les tendències temporals, construint un llegat que combina la qualitat artesanal amb la reinvenció constant, i creant un univers de significats que atreu tant consumidors com admiradors d’arreu del món.
Aquest sector es caracteritza per la seva atenció al detall, l’artesania i la capacitat de narrar històries a través de les seves creacions. Coco Chanel, per exemple, va ser pionera en el disseny de l’icònic Little Black Dress, una peça atemporal que combina elegància i versatilitat, i que han reinterpretat nombrosos dissenyadors de renom al llarg de la història. Dior, per la seva banda, va revolucionar l’estètica amb el seu «New Look», simbolitzant la feminitat renovada després de la Segona Guerra Mundial.
Louis Vuitton, que va començar com a fabricant de maletes de viatge el 1854 i es va consolidar gràcies al seu monograma creat el 1896, és a dia d’avui un emblema d’elegància i distinció. A més, col·laboracions amb artistes contemporanis com Takashi Murakami han combinat tradició i modernitat, fent del luxe un llenguatge universal. Hermès, amb el seu origen en la fabricació de selles de muntar l’any 1837, ha evolucionat per oferir icones com els icònics models Birkin o Kelly. Aquestes bosses no estan disponibles per a compra directa en botigues i requereixen estar en una llista d’espera o tenir una relació prèvia amb la marca com a client habitual. Hermès valora l’exclusivitat i selecciona acuradament als compradors per a preservar el prestigi dels seus productes. A més, els preus varien segons els materials i la personalització, la qual cosa reforça la seva posició com a símbols de luxe.
Aquestes marques han aconseguit transcendir les tendències, creant un patrimoni cultural que combina la història amb la innovació. Firmes com Prada, que va introduir materials innovadors com el nylon, i Versace, amb el seu logotip de la Medusa, exemplifiquen com la moda de luxe no només crea productes, sinó que també defineix universos simbòlics que ressonen arreu del món.
Les Fashion Weeks són un dels esdeveniments de moda més reconeguts mundialment i les desfilades se celebren arreu dels 5 continents del país. Europa com a continent destacat d’aquests actes destaca per les seves passarel·les a París, epicentre de l’elegància on firmes com Chanel i Dior presenten col·leccions que combinen tradició i modernitat; Milà que destaca per la sofisticació de marques com Prada i Versace; i Londres, coneguda com la seu de la moda. Pel que fa al continent americà, les Fashion Weeks són esdeveniments clau en el món de la moda gràcies diverses característiques que les fan úniques. Destaquen per la seva diversitat cultural i d’estils, ja que combinen influències globals, especialment de Llatinoamèrica, amb l’esperit creatiu i innovador dels Estats Units.
En general, les diverses setmanes de la moda tenen un enfocament comercial marcat, centrant-se principalment en col·leccions prêt-à-porter (llestes per portar) i tendències que el públic pot adaptar fàcilment, cosa que les vincula directament amb el mercat global. Aquests esdeveniments anuals no només determinen les tendències de la temporada, sinó que també es converteixen en un ambient on es reuneixen dissenyadors, models, celebritats i experts del sector per exhibir el futur de la moda.
Aquestes setmanes de la moda també són plataformes que fomenten la indústria a escala mundial, movent milions d’euros i generant narratives que van més enllà de les passarel·les. La moda es reafirma com una manifestació artística i cultural que combina artesania, creativitat i identitat. Les Fashion Weeks aporten valor a les marques i curiositat per part dels espectadors per assabentant-se de les tendències del moment, veient als artistes més destacats i gaudint d’un espectacle modern i innovador.
Victoria’s Secret: una desfilada renovada
El 2024, Victoria’s Secret va tornar a les passarel·les després de sis anys d’absència, assenyalant una nova era per a la marca. Durant aquest període, la firma va enfrontar crítiques per la seva manca de diversitat i inclusió, així com per controvèrsies relacionades amb el moviment #MeToo i el seu fundador. En resposta, Victoria’s Secret va emprendre una profunda transformació interna per adaptar-se a les demandes del mercat actual.
El retorn de la desfilada va destacar per la seva aposta per la diversitat en totes les seves formes. Models de diferents tipus de cos, edats i orígens van desfilar, incloent-hi dones transgènere i de talles grans, trencant amb els estàndards de bellesa tradicionals que la marca havia promogut en el passat. Figures icòniques com Kate Moss, Tyra Banks i Carla Bruni van compartir escenari amb models més joves com Bella Hadid i Barbara Palvin. Reflectint i mostrant com la bellesa es troba en una àmplia gamma d’edats i models amb diferents experiències. Vam presenciar la inclusió de models transgènere com Valentina Sampaio i Alex Consani evidenciant el compromís de la marca amb la comunitat LGTBI, d’igual manera que la participació de models de diverses ètnies va subratllar la seva aposta per una passarel·la més multicultural. Aquest retorn a les passarel·les, després de sis anys, evidencia una visió renovada i inclusiva. Un canvi significatiu en la filosofia de Victoria’s Secret, que busca reconnectar amb el seu públic i recuperar la rellevància en una indústria de la moda cada cop més conscient de la diversitat i la inclusió.
El director executiu de Victoria’s Secret, Martin Waters, va reconèixer la necessitat d’aquesta transformació, afirmant:
«Quan el món estava canviant, vam ser molt lents per oferir una resposta. Havíem de deixar de ser el que els homes desitjaven per centrar-nos en el que les dones volien».
Aquest nou rumb també es veu reflectit en l’oferta de productes de la marca, que ha ampliat el seu rang de talles i ha introduït peces més pràctiques, com roba premamà i sostenidors per a lactància o per a mastectomies, responent així a les necessitats reals de les dones.
