L’atracament de tan sols 7 minuts ha posat de manifest el problema de seguretat als museus que pateix França recentment
La facilitat i brevetat amb què s’ha produït la sostracció de 8 joies procedents de les famílies imperials de Napoleó i Napoleó III ha deixat entreveure les tares ocultes en el sistema de seguretat d’un dels museus més importants del món. Tot i que ja s’hagi detingut a 2 dels 4 presumptes culpables del robatori, el Ministeri de Cultura francès es mostra preocupat davant els fets i, actualment, està engegant un nou pla de seguretat.
El passat diumenge 19 d’octubre es va produir el que la BBC va qualificar de “el robatori més espectacular del Museu del Louvre des que va desaparèixer la Mona Lisa el 1911” . L’atracament va tenir lloc a les 9:30 h aproximadament, just mitja hora després que s’obrís l’accés al museu als visitants. Un dels aspectes més sorprenents del fet va ser el modus operandi que van fer servir els lladres: disfressats d’operaris amb armilles taronges i grogues, van arribar en escúters i amb un camió monte-meuble que van aparcar al carrer, van enfilar-se fins al segon pis de l’edifici i, amb una talladora de discos, van introduir-se a la Galeria Apol·lo per una finestra. A partir d’aquest moment, tot i que es van activar les alarmes, els atracadors van intimidar els empleats i van apropiar-se de vuit joies procedents de dues vitrines de vidre. Ja per acabar l’operació, els assaltants van sortir del museu baixant per l’escala del camió i van fugir amb motocicletes. Van trigar tan sols 7 minuts, un període de temps breu, però eficaç, tot plegat com si es tractés d’una història de ficció.
Font: Viquipèdia
La rellevància dels fets recau en la importància històrica de les joies sostretes que, en gran part, daten del segle XIX i procedien de les famílies imperials de Napoleó i el seu nebot Napoleó III. Concretament, els atracadors van robar un total de vuit objectes segons l’ABC: dues tiares –entre les quals n’hi havia una de l’emperadriu Eugènia, esposa de Napoleó III, que va ser recuperada amb danys a prop del museu–; dos collarets –un d’ells de Maria Lluïsa–; un parell d’arracades amb pedres i la corona, a més de diversos objectes de Maria Amèlia.
El Ministeri de Cultura va declarar que, en el moment del robatori, el protocol de seguretat es va activar correctament: les alarmes van sonar i els empleats del museu que eren a la galeria es van posar en contacte amb la policia i van protegir-ne els visitants. Tot i això, amb el precedent que França ja havia patit dos robatoris a museus recentment, el ministre està posant en marxa un pla de seguretat exprés per a aquestes situacions: “Som molt conscients que els museus francesos són vulnerables”.
Font: El Mundo
Aquest dissabte, una setmana després del robatori, han detingut a dos dels quatre presumptes culpables que, segons France Televisions, havien estat identificats en altres ocasions per la policia francesa per delictes semblants. Un d’ells, ha estat detingut per la Brigada de Represión del Bandidismo (BRB) a l’aeroport de Roissy de Charles de Gaulle en el moment en què es disposava a agafar un avió cap a Algèria. L’altre identificat, provinent de Mali, ha estat arrestat pel departament 93 de Seine-Saint-Denis. De moment, se sospita que els quatre responsables de l’atracament són d’“identitat multicultural” i, de moment, s’han recollit aproximadament 150 rastres d’ADN al voltant de la galeria Apol·lo amb l’objectiu de continuar amb la investigació.
Tot i que aquest robatori hagi deixat al descobert un greu problema de seguretat en un dels museus més importants del món, el Louvre, en dos-cents trenta anys d’història ha patit relativament pocs atracaments. El més recent, es va produir el 1998 i va ser del quadre Le Chemin de Sèvres –del pintor Camille Corot– del qual no se n’ha tornat a saber res més. Però sens dubte el que va ser més famós va ser el de La Gioconda, el 1911. El saqueig del quadre de Leonardo da Vinci va tenir un modus operandi força peculiar, com el d’aquest octubre del 2025. El lladre va amagar-se tota la nit en un armari i, el matí següent, quan en va sortir, va treure el marc al quadre, va embolcallar la pintura en la seva bata i va marxar del museu. El delinqüent, que va resultar ser un nacionalista italià que volia que el quadre s’estigués al seu territori, va ser enxampat tres anys més tard i es va retornar el quadre al Louvre.
Malgrat que, a vista dels nombrosos usuaris de les xarxes socials, es tracti d’un fet excepcional, des de 1990 podem recordar altres robatoris memorables de diferents períodes i ubicacions en museus d’arreu del món:
