Les travessies mediterrànies són un dels principals camins d’arribada de migrants provinents del continent africà a Espanya.
Carla Muñoz de la Torre, Júlia Oró Escolà, Martina Sánchez Martínez, Naia Uroz Herrero.
Cada any, milers de persones inicien un llarg camí, desconegut i altament perillós per travessar l’Àfrica amb l’objectiu d’assentar-se a Europa. Per fer-ho existeixen diverses rutes, entre les més populars destaquen la ruta de l’Àfrica occidental i la ruta mediterrània occidental. Aquesta última, que connecta països com el Marroc, Algèria, Mali o Senegal amb la península Ibèrica, s’ha convertit en un dels principals corredors migratoris cap a Espanya.
El viatge comença ben lluny de les costes del Mediterrani, des del centre i el sud del continent africà, partint de zones com el Sudan, Senegal o Mali, zones en conflicte, segons el darrer informe d’ACNUR. Moltes famílies abandonen les seves llars fugint de la precarietat, la pobresa, els conflictes armats i la manca d’oportunitats. Durant la travessa creuen deserts, muntanyes i diverses fronteres fins que arriben als punts de trànsit com Nador, Al-Hoceima, Tànger, o Port d’Oràn, al nord d’Àfrica. Aquestes localitzacions són únicament parades temporals, en què la incertesa i l’espera d’una oportunitat per avançar provoquen que molts es vegin obligats a malviure durant mesos. És aquí on algunes persones abandonen el viatge cap a la Península i s’estableixen a Ceuta o Melilla, en tant que el pas que segueix és el més arriscat: el mar.
Passar l’estret de Gibraltar és un pas que molts immigrants decideixen emprendre, perquè el seu objectiu final és la Península. Es va registrar l’arribada d’un total de 56.852 immigrants el 2023, principalment per via marítima. Les embarcacions clandestines són el “transport” que més s’utilitza, un mitjà poc segur que no els garanteix l’arribada ni mantenir la seva vida. Molts dels que aconsegueixen arribar a les costes espanyoles, decideixen establir-se ja al sud d’Espanya, a ciutats com Màlaga, Almeria, Cadis o Barbate.
Molts d’aquests altres immigrants que arriben a Espanya continuen el seu camí cap a les grans ciutats com Madrid, Barcelona o València, cercant feina i estabilitat. De fet, molts d’ells arriben a Catalunya, on ara representen un 15% de la societat catalana. Malgrat les fronteres i els murs, el desig d’un futur millor continua sent el motor que empeny milers de persones a travessar el mar.
