La capital ha quadruplicat els immigrants d’alt nivell adquisitiu respecte als anys noranta
L’anglès és una de les llengües que més s’escolten pels carrers de Barcelona. No només per la massificació turística que pateix la ciutat, sinó que recentment ha sorgit un creixement d’un nou perfil que cada cop és més freqüent: l’expatriat. Aquests són immigrants amb un gran poder adquisitiu que marxen del país per viure noves experiències i no pas per necessitat.
Acostumen a ser persones d’entre 25 i 38 anys procedents de països amb un PIB superior a l’espanyol, com podrien ser Països Baixos, Itàlia, Alemanya o França. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, a la ciutat comtal s’han multiplicat per quatre respecte als anys noranta i ja hi ha unes 100.000 persones que s’ajusten a aquest perfil.
Ciutat Vella: el districte amb més expatriats
La italiana és la nacionalitat més present d’entre els expatriats de la ciutat de Barcelona. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Ciutat Vella és el districte amb més quantitat d’aquest tipus d’immigrants. La Barceloneta és el barri amb el percentatge més alt -un 8,09%-, tot seguit del de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, que acumula un 7,87%.
Pel que fa als immigrants europeus, tot just després dels italians, destaquen les nacionalitats franceses, britàniques i les alemanyes. Si ens fixem en la resta del món, però, també hi ha grans fluxos migratoris procedents de països com Rússia, Xina o Índia.
Marc Zwires: un neerlandès a Barcelona
Marc Zwires fa un any que va arribar a Barcelona des d’Holanda i aquest estiu ha obert un negoci de lloguer de bicicletes elèctriques al barri de Poblenou. El neerlandès també ha viscut a Bèlgica, Anglaterra i Austràlia, però ara ha decidit no moure’s de Barcelona. Ha vingut amb la seva dona, que està buscant feina i està convençuda que la ciutat comtal ofereix moltes oportunitats laborals. «De moment vivim dels estalvis, perquè encara no fem diners. És la primera temporada, i els inicis sempre són difícils. Esperem anar pas a pas» assenyala a una entrevista de 3Cat.
La preocupació dels veïns dels barris barcelonins afectats és cada cop major. Alguns residents del barri de Poblenou van mostrar la seva preocupació al periodista Albert Martínez del canal de YouTube Metrópoli Barcelona: «El barri ha tingut un canvi molt notori. S’estan perdent tant l’essència com els costums del barri».
Un col·lectiu sense voluntat d’adaptació lingüística
L’allau d’expatriats a Barcelona genera una problemàtica decisiva en la llengua catalana, que s’està convertint en una llengua minoritzada per l’anglès. Es pot observar a les cartes dels restaurants i en l’exigència de l’idioma en les entrevistes de treball. Segons adverteix la professora de lingüística anglesa de la UAB Eva Codó, experta en llengua i mobilitat: “A mesura que el català deixa de ser necessari, hi ha menys incentiu perquè la gent l’aprengui. No som conscients de l’impacte que tindrà això, del que vindrà. És una qüestió demogràfica». Aquest nou perfil amenaça la cultura catalana i no busca integrar-se en el conjunt de la població barcelonina.
