Acompanya al Rochi per conèixer els sis pobles que es presenten al concurs “Juntos Brillamos Más”
Estem acostumats a treballar per vosaltres, vendre bombons i observar com us llepeu els dits amb els nostres Ferrero Rocher. Ara, és hora de fer-vos un regal més especial: il·luminar un dels vostres pobles durant les festes nadalenques, com ja és tradició des de l’any 2013.
Aquest any sis pobles participen en el nostre concurs i, aprofitant la meva màgia com a fullet de la fàbrica Ferrero, realitzaré un recorregut per totes les localitats espanyoles seleccionades. Així, més enllà del poble que en resulti guanyador, tots podrem visitar-los i descobrir les seves curiositats.
Comencem el nostre viatge a Benasc, un municipi de la província d’Osca, a la comunitat autònoma d’Aragó. En arribar, ens trobem amb una gran barreja d’idiomes: els seus habitants parlen en català, aragonès i gascó. Les temperatures són mínimes, i per evitar congelar-nos, ens posem guants i bufanda, ja que comencen a caure els primers flocs de neu.
Benasc és una de les Tres Valls que formen el Parc Natural de Posets-Maladeta, on es troba l’Aneto. Tots el coneixem per ser el pic més elevat dels Pirineus i el segon més alt de la península Ibèrica. Per tant, visitar aquest poble és l’excusa perfecta per gaudir d’unes espectaculars vistes des de l’alta muntanya.
Mentre que el meu nom és Rochi i la seva procedència ve de Ferrero Rocher, el nom de Benasc no té gaire clara la seva procedència. Per una banda, es creu que el seu sufix és molt antic, i vol dir «Terra de Venus». En canvi, l’altra teoria és que els romans van trobar un poble anomenat Bescilia, que més tard llatinitzarien.
Encara ens queden cinc localitats per visitar. Per això, ens acomiadem dels habitants de Benasc i continuem amb el viatge previst amb ganes de tornar-hi.
Ara és el torn de Burgo de Osma, una localitat de la província de Sòria, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó. La primera sorpresa que em trobo és un gran obstacle que m’impedeix accedir al poble caminant: una gran muralla. Sembla que no farà falta viatjar a la Xina per poder-ne veure una, i és que Burgo de Osma té dos trams de muralla molt ben conservats des del segle XV fins a l’actualitat.
L’arquitectura és el que més destaca en aquest petit poble. La Catedral de Nuestra Señora de la Asunción té més història que els nostres bombons. Segons explica la llegenda, una verge va aparèixer en un arç, i per aquest motiu es va aixecar aquesta meravella arquitectònica.
L’hivern dona un color diferent d’aquest indret, però tinc entès que la ciutat s’omple de festa quan arriba l’estiu, en honor de la Mare de Déu de l’Espinós i de Sant Roc. No tot són actes religiosos, sinó que els seus habitants també gaudeixen de cucanyes, revetlles, cercaviles, dianes, gegants i capgrossos, entre altres actes culturals. També m’han explicat que hi ha actes esportius, però amb l’esforç que farem durant aquesta ruta no ens farà falta participar-hi a l’agost.
Marxem directament cap a l’Alberca, on completarem la meitat del nostre recorregut. Aquest poble es troba al sud de la província de Salamanca. Des de la família Ferrero presumim de produir els millors bombons, però aquesta localitat té un premi encara millor: és el primer poble espanyol declarat Conjunt Històric Artístic, i des del 2014 pertany a la xarxa dels Pobles Més Bonics d’Espanya.
El que poden observar els meus ulls quan arribo es pot resumir en una sola paraula: medieval. Les cases són baixes, i acostumen a tenir tres plantes. Totes estan molt a prop les unes de les altres, i fa la sensació d’estar en carrerons d’una altra època. Fugint de l’olor de la fàbrica Ferrero Rocher, aquí es pot gaudir de l’acollidor flaire de xemeneies matutines. El soroll dels cotxes es canvia pel so de les campanes, i les vistes als entorns naturals de la Serra de França són increïbles.
Tot i això, el que més recordaré de l’Alberca serà la seva gastronomia. Les carns són un dels seus plats forts, amb nombroses espècies ramaderes. No podeu oblidar gaudir d’un «Cabrito Cuchifrito», el rostit típicament serrà.
Amb la panxa ben plena podem apropar-nos a la quarta destinació del nostre viatge: Ribadesella, una de les localitats més celebres de l’Orient d’Astúries.
Si us agraden les activitats esportives, aquest és el lloc perfecte per a vosaltres. Aquí trobareu la meta del Descenso del Sella, un recorregut de 20 km a piragua al llarg del riu Sella organitzat per la Federació Espanyola de Piragüisme. Per altra banda, si preferiu visitar edificis arquitectònics, no us podeu perdre el Barrio Residencial del Arenal o la Villa Rosario, un prestigiós hotel amb una de les façanes més maques que he vist mai i que recorda a un petit palau.
Després d’haver gaudit de la gran diversitat paisatgística que el poble ens ofereix, amb rius, turons i platges, és l’hora d’agafar les maletes i canviar de destinació.
Ja s’acosta la recta final de la nostra ruta. Hem visitat Benasc, Burgo de Osma, l’Alberca i Ribadesella. Així doncs, ara és el torn de Celanova. Aquest municipi d’Espanya es troba a la comarca de Tierra de Celanova, situat a la comunitat autònoma de Galícia.
Aquí, hem trobat un dels monuments més espectaculars i emblemàtics de la ruta Ferrero. Es tracta del monestir de Sant Salvador, també conegut com a Sant Miquel de Celanova. Va ser fundat per Sant Rossend, l’any 1936. Sembla que tots els nostres pobles tenen meravelles que han estat reconegudes amb grans mèrits. Així doncs, el monestir va ser declarat Monument Nacional el 1931 i premi Europa Nostra l’any 1984.
No he tingut la sort de trobar-me amb cap de les celebritats procedents de Celanova. Potser, en una nova visita, podré fer-me una foto amb Carlos Montero, un guionista i productor de cinema espanyol conegut principalment per ser el creador de les sèries de televisió Física o Química, Élite o El desorden que dejas. Tothom el coneix en aquest poble ple de talents.
Als que esteu més interessats en la lectura, us agradarà saber que Curros Enríquez i Celso Emilio Ferreiro també eren nascuts aquí. Marxo d’aquest preciós poble amb la sensació que aquest sortirà en els millors llibres d’història. Ribadesella. Així doncs, ara és el torn de Celanova. Aquest municipi d’Espanya es troba a la comarca de Tierra de Celanova, situat a la comunitat autònoma de Galícia.
Ara sí, malauradament després d’haver visitat Celanova la nostra expedició culmina a Iznájar, una població situada Còrdova, Andalusia. El nom d’aquest municipi ve de l’àrab i vol dir «castell alegre». Precisament alegria és l’emoció que millor defineix aquesta travessa i cada vegada el final està més a prop. És per això que cal aprofitar al màxim l’estada en aquesta localitat de la comarca Subbètica cordovesa. Hem vist que l’Ajuntament ha impulsat la creació d’una ruta turística audioguiada i sembla una molt bona iniciativa per visitar el poble tot endinsant-se en la seva cultura, història, monuments i paisatges més emblemàtics. Aquest circuit compost per 18 punts repartits per tot el nucli principal ha estat ideat tenint en compte els espais més concorreguts pels turistes que arriben a la localitat.
Cal que també us diguem quins són els plats més típics perquè gaudiu de l’experiència completa. Són el salmorejo iznajeño o remulla andalús, una mena d’amanida de bacallà amb taronja i la porra freda, que és com la porra antequerana i l’equivalent al salmorejo cordovès. I per l’encant i la ubicació propera de Màlaga i Granada, a Iznájar hi ha un 15 % de residents estrangers, majoritàriament britànics.
I fins aquí, la visita pels pobles que s’han presentat al nostre concurs aquest any 2023. El guanyador està a les vostres mans, però nosaltres hem gaudit visitant aquests indrets amagats a Espanya. El millor regal que ens podem fer és apreciar totes aquestes localitats, més enllà dels premis. Per això jo, el Rochi, us convido a seguir aquesta ruta amb els vostres estimats i, si és possible, recordar-me en cadascun d’aquests llocs menjant un bon Ferrero Rocher.
