La periodista va superar l’autor Jules Verne recorrent el món en 72 dies
Elizabeth Jane Cochran (1864-1922), coneguda popularment com a Nellie Bly, va ser una periodista que va batre el rècord en fer la volta al món en 72 dies passant per onze països, encara que el seu objectiu era fer el viatge en 75 dies, en el marc de l’obra La volta al món en 80 dies, de Jules Verne. Alhora, però, va tenir una rival, Elizabeth Bisland (1861-1929), una periodista redactora de Cosmopolitan que va decidir emprendre la competició un cop el New York World, el periòdic on treballava Nellie Bly, va publicar la seva aspiració (The Portuguese Traveller, 2019).
El 14 de novembre de 1889, quan la invenció de l’avió encara no s’havia dut a terme, va haver de cercar altres vies per optimitzar el temps. D’aquesta manera, va usar el vaixell com a mitjà de transport principal per als viatges de llarga durada, però també va moure’s mitjançant trens, carruatges, cavalls i burros (The Portuguese Traveller, 2019).
Així doncs, va emprendre la volta al món el 1889 des de New Jersey (Nova York, Estats Units d’Amèrica) i es va dirigir cap a Southampton, al Regne Unit. Aquest primer tram el va fer per mar. Un cop a la destinació, es va dirigir a França. En concret, a Amiens, on Jules Verne (1828 – 1905) la va rebre i la va encoratjar a fer el viatge en 79 dies. Tot plegat, marcant com a referència l’obra de l’autor La volta al món en 80 dies:
“Si ho fas en setanta-nou dies, t’hauria d’aplaudir amb les dues mans”
Jules Verne (Condé Nast Traveler, 2018)
Continuant per Europa, va anar cap a la ciutat francesa de Calais amb tren. Va moure’s fins al sud-est d’Itàlia, on va visitar llocs com Brindisi (Apulia). Va ser des d’aquesta ciutat d’on va agafar un vaixell amb el qual va travessar el canal de Suez amb un vaixell de vapor. Va finalitzar aquest tram de ruta a Egipte, arribant al Mar Negre. En concret, al Port d’Aden del Yemen. Des d’aquí, va partir cap a Colombo (Sri Lanka), des d’on va viatjar cap a les colònies britànques de Malàsia i Singapur, conegudes com a British Straits Settlements. Allà va comprar un primat que la va acompanyar la resta del viatge. La compra-venda va sorgir d’un conductor que la va guiar en una visita pel país, el qual era amo de l’animal. Quan la va tornar a portar al port perquè agafés el vaixell cap a la Xina, Bly li va proposar adquirir l’animal (The Portuguese Traveller, 2019).
Des de Singapur, Bly va anar cap a Hong Kong, un territori autònom però vinculat a la Xina, on va romandre cinc dies. És allà on va conèixer Elizabeth Bisland, l’altra periodista que també feia la volta al món. El següent punt de visita va ser el port de Yokohama, al Japó, on va estar cinc dies. La zona li va agradar de tal manera que va arribar a imaginar una vida allà:
“Si m’enamorés i em casés, li diria al meu marit: ‘Vine, que sé on està Eden”
Nellie Bly (The Portuguese Traveller, 2019)
També va anomenar el port de Yokohama “la terra de l’amor-bellesa-poesia-netedat” (The Portuguese Traveller, 2019).
D’aquesta manera, va emprendre al final del viatge amb la tornada cap a San Francisco, als Estats Units, al trajecte al qual va abandonar el primat que havia comprat a la Xina. A la ciutat, el periòdic New York World, on treballava, es va posar en contacte amb ella perquè faltava poc temps per a la seva arribada. Un cop allà, va agafar un tren cap a Nova Jersey, on va arribar el 21 de gener de 1890, dos dies més enllà del que s’havia proposat arran de les condicions meteorològiques. Va aconseguir batre el rècord de la volta al món, que va completar en viatge de 72 dies. Elizabeth Bisland, la seva competidora, va finalitzar-la quatre dies i mig després (Passionpassport, 2018).
Pots recòrrer el món amb Nellie Bly en aquest enllaç:
Qui era Nellie Bly?
Elizabeth Jane Cochran, de pseudònim Nellie Bly, va néixer el 1864 a Cochran’s Mills, Pensylvania. De petita va rebre el sobrenom «Pink» perquè sempre vestia de rosa. Quan ella tenia sis anys, el seu pare, fundador de la ciutat, va morir i va deixar als seus quinze fills sense herència ni recursos, cosa que amb els anys va empobrir la seva família i la va forçar a interrompre els seus estudis per a ser professora (Biography.com, 2021).
Mentre dirigia amb la seva mare un hostal, a la dècada dels 80 la seva carrera professional va donar un gir dràstic: l’editor del Pittsburgh Dispatch,George Madden, li va oferir feina al diari després que Bly redactés una brutal reposta a un article escrit per Erasmus Wilson en què afirmava que la dona treballadora era “una monstruositat” i que havia de quedar-se fent tasques de casa. Escrivia sota el pseudònim Susanna, inspirat per la cançó de Oh! Susanna de Stephen Foster. La seva llibertat expresiva, però, va quedar limitada quan el mateix editor que la va contractar la va traslladar a la pàgina per dones (José Miguel Barrantes Martín, Viajar.elperiodico.com, 2020).
L’any 1887 es va mudar a la ciutat de Nova York i començà a treballar al New York World. Allà, va viure deu dies en un hospital mental de l’actual Roosevelt Island fingint ser una pacient per exposar les condicions a les que se sometien els pacients de l’institució. El seu article va tenir un gran èxit i es va convertir posteriorment en el llibre Ten Days in a Mad-House (1887). Així, Bly va guanyar la fama que impulsaria la seva carrera periodística al màxim exponent (Publico.com, 2022).
La seva fama va augmentar quan al 1889 va decidir batre el rècord mundial de la volta al món en 80 dies de Jules Verne. Així es va convertir en la primera en fer-la en 72 dies, 6 hores, 11 minuts i 14 segons. El seu viatge va passar per més d’una quinzena de localitzacions arreu del globus terraqui i va ser immortalitzat en el llibre Around The World in Senevty-Two Days (1890). Nellie Bly va aguantar el rècord fins al 1890, quan George Francis Train ve recòrrer el món en 67 dies (Biography.com, 2021).
Al 1895 es va casar amb el milionari Robert Seaman i va deixar el periodisme. Nou anys més tard el seu marit va morir i ella va agafar la direcció de la seva empresa: Iron Clad Manufacturing Co. Va millorar les condicions dels treballadors a canvi d’empobrir la seva situació econòmica, cosa que la va fer retornar al món periodístic. Així, treballant pel New York Evening Journal, va cobrir diferents esdeveniments, com el moviment sufragista femení (Biography.com, 2021).
Nellie Bly va morir de pneumònia al 1922 a la Ciutat de Nova York amb 57 anys. El seu cos es va enterrar al cementeri de la ciutat, com el de la seva rival Bisland (Publico.com, 2022).
