Des de l’arribada dels Talibans, el país és un dels més perillosos pels periodistes

L’arribada dels talibans al poder, un dejà vu

El 15 d’agost de 2021 és un dia que quedarà gravat en la memòria dels afganesos. Els talibans arribaven al poder per segon cop després de 20 anys. 

Segons el el diari The New York Times, Estats-Units va ocupar el país després de fer caure el primer govern dels talibans l’any 2001. Això no obstant, Donald Trump va pactar durant la seva presidència una retirada de les forces nord-americanes a mitjans del 2021. Aquesta situació la va aprofitar el grup de militants radicals per fer-se novament amb el control del país. 

Així doncs, la conquesta de Kabul, va representar la supressió de drets i llibertats, sobretot per a les dones, i la tornada del terrorisme. Per tot això, i segons un comunicat recent de l’ONU, uns 24 milions de persones necessiten ajuda humanitària a causa de la fam i de la manca d’aigua. Aquesta situació ha afectat directament en el periodisme, el qual ha esdevingut un ofici incert a l’Afganistan.

Explicar al món, una tasca cada cop més perillosa

Des de l’agost de 2021, els professionals de la comunicació afganesos s’han vist amenaçats pels talibans. Hi ha hagut nombroses detencions i empresonaments de periodistes i s’ha ordenat que els mitjans no contradiguin els valors islàmics. Les Nacions Unides afirmen que l’Afganistan és un país perillós per a la premsa en motiu dels atacs constants envers els treballadors de diaris. Llavors, quin serà el futur del periodisme a Afganistan?

Segons l’anàlisi elaborada per Report.cat, durant la invasió estatunidenca de 2001 a 2021 el sistema comunicatiu afganès era dotat d’una llibertat de premsa àmplia. Aquest fet es traduïa per l’existència de “cent setanta emissores de ràdio, més de cent diaris i múltiples canals de televisió”. Ara bé, dades del mateix estudi assenyalen que aproximadament 6.400 periodistes, entre ells un 80% dones i el 60% homes, es troben a l’atur. A més, un 40% dels mitjans de comunicació han hagut de tancar des que els talibans estan en el poder. També, és necessari destacar que el Comitè per a la Seguretat de Periodistes Afganesos va comunicar que entre el novembre de 2020 i 2021 almenys s’havien assassinat a 12 periodistes i 230 havien patit agressions.

De la mateixa manera, la situació econòmica del sector ha empitjorat, ja que les ajudes i els fons internacionals empleats per a la premsa han caigut en mans dels talibans. En conseqüència, s’ha elevat el risc d’informació poc fiable i esbiaixada, i la manca de notícies és cap cop més visible en el territori. Així doncs, són abundants les fake news que es publiquen no només en els mitjans, sinó a les xarxes socials.

Les dones, el sector de la població més reprimit pels talibans
Afganistan Burca
Autor: Jan Chipchase Font: Flickr

Una de les principals característiques del règim dels talibans és la repressió de les dones en l’àmbit laboral. Així doncs, milers de dones s’han vist obligades a deixar la seva feina per tornar al seu rol domèstic. Moltes d’elles han hagut de fugir del país i refugiar-se. 

Per exemple, en el cas de la premsa, els talibans han ordenat eliminar la programació conduïda per dones i que les acomiadessin. Un altre cas recent que il·lustra la situació en la qual es troben les dones és la prohibició d’assistir a la universitat. Milers de vídeos han circulat per les xarxes mostrant com les dones són expulsades de les classes entre plors i crits. 

Posa’t a prova!

No només els periodistes afganesos tenen dificultats per exercir la seva professió, els corresponsals estrangers també están condicionats pel que dictaminen els talibans. Per això, és necessari tenir en compte el panorama social, polític i econòmic del país. Què faries si demà t’enviessin a l’Afganistan?

Artículo anteriorLa crisis de Ucrania en 27 palabras
Artículo siguienteLas noticias que marcaron el 2022